Diferents entitats uneixen esforços per fer que l’onada 

de remunicipalitzacions de l’aigua arribi a Barcelona

Aigua és Vida, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, Enginyeria sense Fronteres, Ecologistes en Acció, la PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Assemblea de Treballadors Aturats de Barcelona, la Xarxa per la Sobirania Energètica, CATAC-USTEC-IAC, No TTIP-CETA-TISA, MAREES i altres organitzacions presentem una iniciativa per la gestió pública de l’aigua a Barcelona. Diferents col·lectius ens enxarxem per l’aigua pública i democràtica, i acordem, promoure i proposar a la ciutadania teixir una xarxa ciutadana a Barcelona per tal que l’aigua sigui gestionada de forma pública i amb participació ciutadana.

Si bé és cert que recentment en el ple de l’Ajuntament de Barcelona es va acordar estudiar la implantació de la gestió pública de l’aigua a la ciutat, i van decidir crear l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública, -la qual cosa fa palesa l’existència d’un ampli consens polític i social-, les entitats impulsores considerem que no és suficient. Considerem que cal apostar per remunicipalitzar l’aigua obrint un ampli debat popular on la ciutadania pugui incidir, -mitjançant una consulta-, sobre quin és el model de gestió de l’aigua més adient i convenient.

Les entitats impulsores entenem que hi ha una majoria social i política per la gestió pública de l’aigua a Barcelona però volem centrar el debat amb com ha de ser aquesta gestió. Per això constituïm una xarxa per no només aconseguir la gestió pública de l’aigua, sinó per garantir que la participació ciutadana tindrà un paper fonamental en la futura gestió pública.

Sens dubte, la participació i el compromís de la ciutadania resulta imprescindible en un context d’escassetat, derivada, entre altres, dels elevats consums globals pels diversos usos i els efectes del canvi climàtic. L’aigua és un bé comú essencial, sobre el qual cal tenir-ne molta cura. És imprescindible la implantació d’una nova cultura de l’aigua que eviti les pèrdues en les xarxes, així com qualsevol tipus de contaminació i això només ho podem fer col·lectivament.

És per això que convoquem una assemblea ciutadana el proper divendres 15 de desembre a les 18:00 hores a la seu de la PAH a Barcelona. Carrer Leiva 42. Les entitats impulsores posaran a debat la conveniència o no d’instar a l’Ajuntament de Barcelona a convocar una consulta ciutadana per la gestió de l’aigua pública i amb participació ciutadana. El repte és aconseguir 200 federataris i 15.000 signatures de ciutadania de Barcelona, en dos mesos, amb la següent pregunta: “Vol vostè que la gestió de l’Aigua a Barcelona sigui pública i amb participació ciutadana?”.

L’aigua és vida i no una mercaderia

El 2010, després de molts anys de pressió dels moviments socials, l’Assemblea de les Nacions Unides va reconèixer l’accés a l’aigua i el sanejament com un Dret Humà essencial per a la vida. L’aigua és un bé comú que de cap manera pot ser una mercaderia, la humanitat ha de vetllar pel bon estat dels ecosistemes que són una imprescindible font de vida que reivindiquem que no pot ser un negoci.

La primera Iniciativa Ciutadana Europea que amb dos milions de participants va instar a les institucions europees a vetllar pel compliment del Dret Humà a l’accés a l’aigua i al sanejament. La proposta és que la gestió no es regeixi per les normes del mercat interior, excloure els serveis d’aigua de l’àmbit de la liberalització i fer tot els esforços per aconseguir l’accés universal.

Agbar: una gestió farcida d’irregularitats

No obstant, a Barcelona, la gestió de l’aigua ha estat farcida sempre d’irregularitats. El 2010, un Tribunal de Barcelona va afirmar que “el preu que SGAB cobra en contraprestació del servei que proporciona als ciutadans de Barcelona és il·legal” perquè “no hi ha contracte de concessió”.

El 2013, obviant els requisits legals administratius, l’Àrea Metropolitana de Barcelona crea una empresa mixta amb el 85% d’accions per Agbar i el 15% per l’ÀMB. Tres anys després, el març de 2016, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la la concessió per les irregularitats en la valoració dels actius i el procés administratiu. El Tribunal rebutjat el procés d’adjudicació, fet a dit a AGBAR sense concurs d’adjudicació de la part privada, i la manca de justificació de l’aposta per la gestió mixta.

Agbar executa 75.000 talls d’aigua a les famílies més vulnerables

El 2012, la plataforma d’entitats Aigua és vida va denunciar que la gestió d’Agbar comportava l’incompliment del Dret Humà a l’aigua atès que 65.000 famílies havien estat apercebudes de talls i un gran nombre es varen executar. Fins l’any 2016, Aigua és vida no va aconseguir saber amb dades oficials que Agbar havia executat a les famílies més vulnerables 75.000 talls del 2008 al 2015.

Un 56% de l’import que les famílies paguen en el rebut, no estan associats a l’aigua.

L’aigua, com a dret humà i com a recurs escàs, volem que sigui gestionada de forma pública, eficient, transparent i democràtica però Agbar considera l’aigua únicament com un negoci que li aporta benefici. Les famílies paguen, entre altres partides èticament injustificables, la publicitat d’AGBAR, l’aigua que es perd a la xarxa, alts sous dels directius i altres costos associats a la gestió empresarial. Un 56% dels costos que es carreguen al rebut que arriba a les nostres llars són costos no associats a la gestió de l’aigua.