Aigua és VidaAigua PúblicaÀrea Metropolitana de Barcelona (ÀMB)BARCELONAContaminacióEbrejornadesLlobregat, Cardener i AnoiaPurinsRemunicipalitzacióTransvasamentsVídeos

Text i video de l’acte preelectoral ‘Els reptes de l’Aigua a Catalunya amb candidates al Parlament de Catalunya. Legislatura 2.021-25.

Participen:

Introducció i moderació: Miriam Planas, Enginyeria sense Fronteres i Aigua és Vida.

1a Pregunta: Contaminació aqüífers: Eudald Rifà, Grup de Denfesa del Ter i Aigua és Vida.

2a Pregunta: Garantia d’abastament, qualitat del Sanejament i moratòria urbanística: Jaume Grau, Ecologistes en Acció i Aigua és Vida.

3a Pregunta: Vulnerabilitat del Delta de l’Ebre per la falta de sediments i aigua en un context de canvi climàtic. Susanna Avella Plataforma Defensa de l’Ebre.

4a Pegunta: Suport als municipis i canvis legislatius que eliminin les dificultats dels municipis a una gestió de l’aigua pública i democràtica. Lluis Basteiro, coordinador Associació de Municipis i Entitats per l’aigua pública.

Representants grups polítics: PDECAT – Sr. Adrià Camino, ERC –  Sra. Irene Fornós, PSC – Jordi Terrades, ECP – Lucas Ferro i CUP – Maria Sirvent

Video Youtube: “Els reptes de l’Aigua a Catalunya” https://youtu.be/Zgcoz8xTwGc

Text de la presentació, introduccions i preguntes:

Presentació  Miriam:

Bona nit, benvinguts al debat electoral organitzat per Aigua és Vida i l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública amb la col·laboració de la Plataforma en Defensae de l’Ebre, el Grup de Defensa del Ter, el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica, Prou Sal, Ecologistes en Acció i Enginyeria Sense Fronteres. 

Sens dubte l’aigua és un element imprescindible per a la vida, tant per la dels ecosistemes fluvials, com per les persones i la nostra activitat. L’emergència climàtica, ens fa més vulnerables que mai a la disponibilitat d’aquest element.

Tot i així, estem assistint a una campanya electoral on la gran oblidada és l’emergència climàtica. I una de les qüestions més rellevants d’aquest debat és, sense cap mena de dubte, la de l’aigua. I en aquesta legislatura tenim reptes en aquest sentit que caldrà que el nou govern entomi. 

Introducció

A finals de 2021 s’aprovarà el 3r cicle de Planificació Hidrològica de Catalunya, que durarà fins al 2027, es aquest any quan segons la Directiva Marc d’Aigua finalitzen els terminis per complir el bon estat ecològic de les masses d’aigua.

Un dels reptes més importants a què s’enfronta Catalunya és la garantia d’abastament en especial de l’AMB i del litoral català. Per resoldre aquest repte portem massa temps guiats pel fals dogma d’haver de satisfer sempre els increments de demanda. És moment de començar a posar fre als creixements urbanístics desmesurats, als quals no tenim capacitat per abastir, i també prioritzar el compromís de retornar l’aigua al Ter.

I per poder fer efectiva la garantia d’abastament, caldrà tenir en compte  la previsible baixada d’aportacions del 19,9% a les conques internes per canvis d’ús del sòl, els efectes del canvi climàtic i l’evapotranspiració, també caldrà tenir en compte la contaminació dels aqüífers per nitrats i altres contaminants agraris i industrials, l’increment de sequeres… una combinació de factors que és alarmant als quals no podem donar l’esquena i seguir augmentant la demanda. 

Degut a aquests factors i compromisos, el dèficit hídric que es determina al Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial 2015-2021 pel Sistema Ter-Llobregat i que és  2 m3/s podria doblar-se o fins i tot triplicar-se en aquest proper cicle de planificació i en els propers 10 anys per efectes del canvi climàtic i/o global.

Mentre estem pendents de que es publiqui l’actual Pla de Gestió, hem estat fent seguiment també als projectes proposats a Catalunya per als fons NextGenerationEU (NGEU), on sembla que una de les principals propostes per resoldre el dèficit hídric del Sistema Ter-Llobregat és la construcció de la dessaladora del Foix (que pugui abastir tant el Sistema Ter-Llobregat com el Consorci d’Aigües de Tarragona) i ampliar la de la Tordera. Ens preocupa MOLT que aquesta infraestructura pugui arribar a ser la baula que interconnectés l’Ebre amb Barcelona, tal i com vol dictar Foment.

Vista aquesta proposta, reiterem que sense controlar la demanda serà impossible garantir l’abastament. Aquest any hem vist que es concedien 8 Hm3 d’aigua anuals més a l’empresa minera Iberpotash, una concessió que trobem inadmissible especialment tenint en compte l’impacte que suposa la seva activitat minera a la conca del Llobregat.

A més de transitar d’una política de l’aigua d’oferta sense límits cap a una de gestió de la demanda, cal implementar de forma absolutament prioritària mesures per a estalviar aigua per a tots els usos. I és essencial que els estalvis retornin al riu per complir els cabals de manteniment determinats de forma científica, i no per a nous regadius, nous usos industrials o nous creixements urbanístics. Si no es fa això de forma urgent, la garantia d’abastament s’acostarà a una situació de fallida. 

Quines mesures proposem?

  • Tarifes progressives, segons usos i quantitats, que incentivin l’estalvi d’aigua
  • Moratòria urbanística
  • Recuperació dels aqüífers contaminats (en gran mesura, per purins) com a reserves estratègiques
  • Aprofitament de les aigües pluvials, subterrànies i regenerades

Tanmateix, cal complir amb el bon estat ecològic de les masses d’aigua a totes les conques de Catalunya. Recordem, any límit, 2027 i les polítiques d’aquesta legislatura seran definitives. Cal implementar les mesures per a renaturalitzar els rius, complir els cabals de manteniment, recuperar el bon estat químic dels aqüífers, solucionar els greus episodis de contaminació al Besòs (declaració Àgora del Besòs), al Francolí, i a les aigües costaneres, sobretot de l’AMB, als entorns de les desembocadures del Besòs i Llobregat, de Gavà fins a Montgat.

Per últim, només recordar que la disminució de disponibilitat d’aigua serà una realitat, no podem seguir confiant en que la tecnologia serà la solució màgica als problemes, cal estar preparats, i cal un decreixement planificat, perquè no ens obliguin a fer-.lo de forma forçada.  

 

Funcionament del debat

Avui comptarem amb representants de vuit partits amb representació parlamentària a qui preguntarem per les seves propostes de cara a les eleccions de 14 de Febrer. Ells i elles son: PDECAT – Adrià Camino, ERC –  Irene Fornós, PSC – Jordi Terrades, En Comu podem – Lucas Ferro,  CUP – Maria Sirvent i Junts x Cat – Pep Puig

El format del debat serà el següent, hem organitzat 4 blocs amb una pregunta per bloc que realitzarà un portaveu d’una de les entitats que hem coorganitzat l’acte. Cada candidat podrà respondre i disposarà de 2 min per fer-ho. El temps que cada candidat deixi d’utilitzar en el seu torn de resposta no s’acumularà per les respostes següents, per les quals es continuarà disposant d’un màxim de 2 min. Quan portin un minut i mig, jo els avisaré que els queden 30 segons. Un cop s’hagin exhaurit els 2 minuts, se’ls silenciarà el micròfon o bé els avisaré que se’ls ha acabat el temps. De cara a facilitar un debat ordenat i fàcil de seguir, si els candidats volen replicar alguna de les afirmacions que facin algun altre dels participant hauran d’utilitzar els espais de dos minuts dels que disposen. Després de l’últim blog, s’habilitarà un torn de paraules dos minuts més, per facilitar rèpliques que hagin quedat pendents.

També els demanem , que mentre no sigui el seu torn de paraula mantinguin els micròfons silenciats per tal de facilitar el seguiment del debat. Per últim, hem procurat que les preguntes formulades siguin els més concretes possibles, per tant els demanem que les respostes també ho siguin. Si els sembla bé, comencem amb la primera pregunta que la plantejarà la Susana Abella de la Plataforma en defensa del Ebre.

1a Pregunta – Purins? Grup Defensa del Ter. Introducció del cas per part Eudald Rifà del Grup de Defensa del Ter. 

Segons dades de l’ACA el 41% de les masses d’aigua subterrània de Catalunya estan contaminades degut a l’excés de porcs.

De quina manera proposeu controlar la cabana porcina per deshipotecar els recursos hídrics catalans?

2a Pregunta. Garantia abastament – moratoria urbanística. Jauma Grau, Ecologistes en Acció

Atès el risc de cada vegada posar en més en fallida la garantia d’abastament i el sistema de sanejament d’aigua, augmentar el deteriorament dels ecosistemes fluvials associats (aigües superficials, subterrànies, de transició i costaneres) i, per tant, l’incompliment de la Directiva Marc d’Aigua; contemplen una moratòria urbanística davant el desmesurat creixement urbanístic de l’AMB, el litoral i la necessitat d’adaptar-nos als efectes del canvi climàtic?

 3a Pregunta Aigua és Vida. Gestió Pública i Democràtica de l’Aigua. Lluís Basteiro AMAP.

 La majoria de catalans rebem l’aigua a l’aixeta a través d’operadors privats i empreses mixtes, concessions de dècades de duració, el que ha provocat que la majoria de municipis mitjans i grans de Catalunya hagin perdut el coneixement i el govern de l’aigua.

 Què penseu fer per ajudar als ajuntaments que estan treballant per recuperar el govern dels seus abastaments d’aigua en baixa, i que es troben amb desigualtats de poder front les empreses concessionàries per donar suport en els processos de recuperació del govern i del coneixement de la gestió de l’aigua? Heu pensat desde la Generalitat alguna mesura per recolzar ciutats com Girona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Ripollet, Osona, que s’enfronten amb grans dificultats per tirar aquests processos endavant? (Col·laboració ciutadana – Observatoris Ciutadans de l’Aigua)

 Pregunta: Si considereu que el millor model de gestionar l’aigua urbana en alta i en baixa és la gestió pública i democràtica, amb participació ciutadana, com penseu que s’ha de recolzar als ens locals que volen recuperar la gestió directa? Recolzaríeu modificacions legislatives dirigides a eliminar les dificultats que tenen els municipis i ens públics per a recuperar la gestió directa de l’aigua?

 4a Pregunta – Delta de l’Ebre. Susanna Avella, portaveu de la PDE.

Si l’origen de la degradació del delta està riu amunt, en la gestió que es fa, en embassaments i nous regadius, Com pensen encarar els seus partits aquesta situació? Pensen seguir ampliant regadius i més regulacions com Rialb o Albagés?

A nivell de costa, qui te competències és el MITECO. El  Pla para la protección del Delta del Ebro no concreta cap mesura per protegir la costa del delta, més enllà de modificar i fer retrocedir 500 metres el domini públic marítim. Com a Generalitat de Catalunya i responsables de la gestió de la  XN2000, quines mesures prendran davant aquest pla i quines actuacions concretes plantegen per al futur?

Article anterior

[Comunicat] La prohibición de cortes de suministro: un logro de las entidades sociales con demasiados interrogantes

Següent article

[Comunicat] Extinction Rebellion i Aigua és Vida protesten en contra la gestió privada de l’aigua i el monopoli d’Agbar