Acció a l’hotel NH avui a les 8.30h
[blip.tv http://blip.tv/play/h4ATgt7TTQI width=”550″ height=”339″]
Una trentena de persones de la plataforma Aigua és Vida hem estat avui al matí a les portes de l’hotel NH Costanza, on l’alta classe política s’ha trobat amb les grans empreses del sector de l’aigua de Catalunya per presentar “la nova política de l’aigua i les infraestructures previstes” que ofereix la política de l’aigua a casa nostra.
De manera festiva i reivindicativa hem fet visible la impossibilitat, per part de la ciutadania, de poder dir la nostra i participar en la definició de quines són, quan costen i qui paga les mesures que han de garantir el dret humà a l’aigua i el sanejament.
Avui a la tarda treballadors d’Aigues de Barcelona (AGBAR-SUEZ) realitzaran també una acció de protesta al mateix lloc (C/ Déu i Mata, 69-99) en senyal clar de desacord amb el camí que pren la direcció de la multinacional.
L’agenda de mobilitzacions continua: seguirem informant periòdicament en http://economiaverdefuturonegro1.wordpress.com/
2 Comentaris
Mercès per la teva sinceritat, Jaume.
Desgraciadament aquesta voluntat d’entregar els serveis de l’aigua a la SGAB ja ve de lluny. Les primeres passes ja es van donar, per part dels socialistes a l’ajuntament de Barcelona i a la CMB, a partir de contracte-programa que va salvar SGAB de la ruïna. La generosa aprovació de tarifes durant els mandats de Serra i Maragall no solament van portar a la puixant economia i expansió mundial de la SGAB, si no al seu projecte d’arribar a monopolitzar el sector de l’aigua a Catalunya devorant el servei públic de l’ACA i l’ATLL. (Aleshores els ciutadans de l’Àrea Metropolitana ja havien fet possible l’edifici de la Pl. de les Glòries). Ho van intentar abans del Tripartit (en Felip Puig ho tenia apunt). Amb el Tripartit-1 ho van insinuar (“Vent-te ATLL”, li va dir en Castells a en Milà). Al mateix Tripartit-1 van anar preparant, però, el terreny no volent sentir parlar de tarifes que s’acostessin més al cost (“Això és terrorisme” em va dir en Cuervo) i vetant qualsevol intent d’explicació adulta i pedagògica als ciutadans sobre els costos i el valor de l’aigua; el pressupost de la GTAT tampoc va transferir diners a l’ACA, ni per les enormes despeses de la sequera; i el deute el van anar deixant créixer i créixer. Mentrestant els conservador de CiU dimonitzaven, al Parlament i a La Vanguardia, qualsevol intent de tímida adequació del cànon de l’aigua al cost dels serveis (“La nova factura de l’aigua és el que ens volen imposar quan parlen de la Nova Política de l’Aigua”, deia, amb gran intel·ligència i patriotisme, l’Espadaler). Amb el Tripartit-2, ja sense veus discordants, van preparar el terreny per a la privatització definitiva (no transferències de la GTAT, no increments de cànon, no ajudes en la sequera, … l’ACA i ATLL posades a la deriva). El govern conservador, finalment, ho tenia molt clar ja des del començament. Per això va posar al davant de l’ACA en Carcolé, un fidel empleat de la SGAB. Algun dia, però, s’hauria de parlar del règim de tarifes de la SGAB a l’Àrea Metropolitana de BCN, de com està establert, de la manera que ha estat interpretat al llarg dels anys, de qui ho aprova i com ho aprova, … És un tema que promet.