Font: Diari de Girona

La reparació de l’estació del cabal del Ter a Girona només costaria a l’ACA 5.000 euros

L’Agència diu que l’obra depèn de la disponibilitat pressupostària i preveu poder-la fer a finals d’any o principis del 2013

La sensació de dèficit també s’ha vist agreujada per la recent adjudicació d’Aigües Ter-Llobregat a l’empresa madrilenya Acciona.

El control de la quantitat d’aigua que porta el riu Ter al seu pas per les comarques gironines és, des de fa sis mesos, una tasca envoltada d’interrogants, ja que des de finals del mes de març l’estació d’aforament del pont de la barca està avariada. LAgència Catalana de l’Aigua (ACA), conscient d’aquesta situació, afirma que l’obra de reparació depèn de la disponibilitat pressupostària, si bé el cost de la intervenció per tornar a posar l’estació d’aforament en funcionament és de tan sols 5.000 euros. Segons va informar l’Agència, la previsió és poder tornar a posar-la en marxa entre finals d’any i principis del 2013. Actualment, l’ACA està pendent d’aprovar l’expedient que faci possible el desenvolupament dels treballs de reparació de l’avaria.

Des de l’ens gestor de les polítiques d’aigua a Catalunya van afirmar ahir que no és cert que no s’estigui fent un control del cabal del riu al seu pas per Girona, tot i que van admetre que des d’inicis de 2012 l’estació d’aforament del pont de la Barca no pot facilitar dades fiables en temps real a causa d’una avaria en el sensor de captació de dades de nivells, que està desajustat. Tot i això, van confirmar que setmanalment s’han fet lectures manuals de nivells, les quals s’han incorporat a la base de dades de l’ACA. «Estan a disposició de la gent que les vulgui demanar», van exposar. A més, van voler reiterar que la Generalitat vetlla pel compliment de la llei del Ter. En aquest sentit, van afirmar que «en tot moment s’han garantit els 3 m3/s que fixa la legislació vigent».

Segons les dades que presentava ahir el portal web de l’ACA, on es poden consultar els registres diaris del cabal dels rius als diferents
L’ACA afirma que tot i que no funcioni l’estació de control es garanteixen els 3m /segon que fixa la legislació
punts de control que té la Generalitat, al punt d’origen del Pasteral s’estaven deixant anar 4,2 m3/segon d’aigua, mentre que al punt de desembocadura, a Torroella de Montgrí, hi arribaven 3,9 m3/segon, complint així amb el mínim, sense concretar amb quina quantitat passava per Girona. Tot i això, tirant la mirada un mes enrere, quan encara duraven els efectes d’una llarga sequera de més de nou mesos, al Pasteral es deixaven anar 5,06 m3/segon, però a Torroella tan sols n’arribaven 1,9, fet que dóna peu a pensar que s’estava incomplint la normativa al pas per Girona.

Entitats ecologistes en alerta

Les entitats ecologistes estan en alerta per aquest fet, alertant que actualment l’ACA dóna per bo un registre de 3 m3/segon al punt d’origen, al Pasteral, sense tenir en compte que el riu perd aigua pel camí en derivar-la a les indústries, la séquia Monar o els regants. Tot plegat, fa que tal com alertava ahir el coordinador de l’Observatori del Ter, Pau Masramon, el riu circuli amb molta menys aigua que la que hi hauria d’haver. Masramon va reiterar que en els últims anys el riu ha patit una baixada del 44% de l’aigua, fet que si se suma al fet que un 76% es deriva a Barcelona, deixa a Girona amb un 10% del que rebia fa 50 anys. A més, recriminava que «no hi ha compensacions econòmiques que reconeguin l’esforç econòmic que fan les comarques de la conca fluvial del Ter» per proveir els gairebé 5 milions d’usuaris de Barcelona i la seva àrea metropolitana, una zona que considera que ha crescut en excés, sense tenir en compte que no hi havia capacitat per abastir tanta gent.

La sensació de dèficit també s’ha vist agreujada per la recent adjudicació d’Aigües Ter-Llobregat a l’empresa madrilenya Acciona. Des de la comunitat de regants de la presa de Colomers, el president Jordi Aulet comentava ahir a Ràdio Girona que la venda agreujarà la situació en èpoques de sequera, ja que l’empresa no tirarà de les dessaladores, en detriment del riu, pel seu elevat cost (0,50 euros el m3/segon si s’extreu de la dessaladora, 0,08 euros el m3/segon si l’aigua ve del Ter), tot i el compromís de l’ACA de crear un fons de sequera per ajudar l’empresa si ha de tirar de les dessaladores.