Font: Ara

El Govern rebrà mil milions per la privatització, però l’adjudicatari valora la concessió en sis vegades més

Les privatitzacions del Govern tenen una motivació clara: la urgència d’ingressar per esmorteir el dèficit públic. La privatització de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL) -la més important de la història de Catalunya- va permetre a la Generalitat no sobrepassar el 2% l’any passat i quedar-se en l’1,96%.

Ara bé, pels mil milions d’euros que rebrà el Govern per la concessió d’ATLL durant 50 anys, el consorci adjudicatari, liderat per Acciona, ingressarà prop de 6.000 milions, segons consta en la presentació de resultats del primer trimestre del grup presidit per José Manuel Entrecanales.

En la seva documentació, Acciona explica que la seva cartera en la divisió d’aigua ha passat dels 4.815 milions d’euros del març del 2012 als 11.167 milions del març passat, cosa que suposa un increment del 132%. Aquest increment es deu “a la incorporació del contracte d’operació i manteniment d’ATLL”, afegeix l’empresa a la presentació de resultats. Un portaveu d’Acciona va confirmar a l’ARA que aquests 6.352 milions d’euros de diferència corresponen a la valoració que el grup fa del contracte català.

Acciona va aconseguir el contracte d’ATLL al novembre en aliança amb el banc brasiler BTG Pactual i les famílies catalanes Rodés i Godia. Acciona i BTG ostenten cadascun el 39% de la concessionària i les famílies es reparteixen el 22%. Tal com estableixen els plecs del concurs, els adjudicataris van abonar 298 milions d’euros al Govern a finals d’any i pagaran els 696,8 milions restants durant els pròxims 50 anys. La diferència amb els 6.000 milions és el negoci que esperen fer Acciona i els seus socis.

Urgència

Aquesta xifra demostra la urgència d’ingressos del Govern, que ha preferit desprendre’s d’aquest negoci. També ho demostra el pla de venda d’immobles, segons el qual en els 20 anys que el comprador es compromet a mantenir el lloguer, el Govern -que es mantindrà com a inquilí- haurà de pagar exactament el doble del que ingressi per les vendes.

El portaveu d’Acciona va explicar que, mentre el grup aportarà el 39% dels mil milions de la concessió, els prop de 6.000 milions d’euros apuntats al seu balanç corresponen al 100% del valor de la concessió, ja que ells són els que s’encarreguen de l’operació i manteniment i per això ho reflecteixen als seus comptes.

De fet, Acciona va reportar ahir a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) un benefici net de 34 milions d’euros, un 18% més que en el primer trimestre del 2012 a causa del negoci de l’aigua. La facturació del grup entre el gener i el març va ser de 1.621 milions, un 1,9% més.

Els ingressos en la divisió d’aigua van créixer un 50,8%, fins als 133 milions, i el benefici brut d’explotació (ebitda) va ser de 9 milions, un 23,5% més. Per contra, la facturació de l’àrea d’infraestructures va caure un 16,9%, fins als 639 milions, per la situació del sector a Espanya. La reforma elèctrica del govern espanyol ha fet que el benefici abans d’impostos de la divisió energètica caigués un 26,1%, fins als 40 milions. El deute d’Acciona es va incrementar un 0,9%, fins als 7.549 milions d’euros.

Batalla legal

El perdedor del concurs, l’aliança liderada per Aigües de Barcelona (Agbar) -participada per la francesa Suez Environement en un 75% i per La Caixa en un 25%-, va recórrer la decisió del Govern i va encetar una batalla legal que es preveu llarga.

Al gener, l’Organisme Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), un ens que depèn de la mateixa Generalitat, va anul·lar la resolució del concurs en considerar que vulnerava el plec de condicions pel que fa a la programació d’obres. A finals de març el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va denegar les mesures cautelars sol·licitades pel Govern i l’adjudicatari. Acciona va dir que recorreria al Suprem i la Generalitat va respondre que també estava disposada a fer-ho. L’executiu català argumenta que atorgar la concessió a Agbar suposaria elevar un 21% la tarifa de l’aigua el 2013.

Tant el Govern com el TSJC sostenen que la modificació de l’adjudicació no suposaria reformular el dèficit del 2012, però Acciona assenyala que, en cas de ser desposseït de la concessió, reclamaria una indemnització.