Font: Diari de Girona

Autor: Josep Quintanas

El rebut de l’aigua puja el 8,5 % a l’àrea metropolitana de Barcelona. CiU i PSC, governants de la majoria dels municipis, ho han aprovat. L’origen està en l’augment d’un 70% del preu de l’aigua que se subministra en alta, fruit de la privatització d’Aigües Ter-Llobregat, l’augment d’impostos i taxes de la Generalitat i l’extrema debilitat de les administracions -siguin del signe que siguin- davant de les empreses de serveis vinculades a la Caixa.

L’aigua a Barcelona és un exemple, però tots els gironins ens podem llegir els rebuts de llum i gas i veure com s’han disparat els preus fixos a un nivell de disbarat. Aprovat pel Govern central, que, amb la invenció de l’equilibri tarifari, ha aconseguit que siguin molt més cars a Espanya que a Alemanya o França. Vostè té un pis tancat, no pateixi: cada mes pagarà un mínim de 15 euros per cada servei encara que el consum sigui zero.

Si vostè té diners, el seu banc li “perdonarà” càrrecs diversos i d’invenció recent: manteniment, Internet, transferència, extensió d’un xec o correu. Ara bé, si és de la majoria, no en té gaires i està obligat a tenir un compte per cobrar el sou i pagar els rebuts, ja es pot calçar. Li cobraran per conceptes que no responen a res i inflats com un suflé. Moderna cisa que gaudeix de beneplàcit governamental. Com ho foren preferents o sòl d’hipoteca.

Podríem continuar, però tot es resumeix a tres comuns denominadors:

1.- Les grans empreses de serveis estan en mans d’una oligarquia reduïda i ben comunicada amb els gestors públics.

2.- Les institucions i els grans partits són dòcils amb els poderosos i no emparen els ciutadans.

3.- La debilitat cívica per organitzar-se, resistir l’espoli i bastir alternatives.

Quan s’ha lluitat, s’ha guanyat, però manquen formes organitzatives i alternatives més globals per canviar les coses.