Santi Vila va anunciar fa tres mesos la mesura però l’Agència ha de saber quines estan sota titularitat de la Generalitat

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va obrir la porta el passat mes de novembre a la privatització d’algunes depuradores de la seva titularitat com a mesura per complir amb els objectius de dèficit previstos i evitar així més retallades. La Generalitat, però, havia d’estudiar amb deteniment quines d’aquestes instal·lacions són de la seva titularitat i en quines en comparteix la gestió, per poder saber així quines es poden privatitzar. Fa tres mesos, fonts de l’ACA van assegurar que s’estava fent la comprovació per saber en quins casos es podia actuar. Des de la mateixa Agència ahir van confirmar que la situació segueix en el mateix estat i que no hi ha novetats.

Tres mesos després, el Govern encara ha d’esbrinar de quines depuradores és titular. Aproximadament es compta que a tot Catalunya controla la gestió d’un terç de totes les infraestructures de sanejament (un total de 321), i que a les comarques gironines la xifra voreja les 40 d’un global de 120. Tot i això, hi ha depuradores que són de titularitat compartida amb altres administracions. De fet, l’ACA és qui té la responsabilitat de vetllar pel bon funcionament del sistema de sanejament, però no té res a veure amb la titularitat de la depuradora.

De moment, aquest és un tema que encara s’està estudiant i al qual tan sols s’ha deixat la porta oberta. Quan va anunciar la possibilitat de la mesura, Vila va defensar que el pressupost de 2014 inclou un ingrés de 2.000 milions en venda d’actius i privatitzacions en la qual s’inclouria aquesta venda de les depuradores d’aigua.

59 depuradores al Ter

D’altra banda, l’Agència va informar ahir que la conca del Ter disposa actualment de 59 depuradores i un pretractament, repartides en set comarques, que tracten un cabal d’aigües residuals de 117.000 m3/dia, que representa el sanejament de 405.000 habitants, o el que és el mateix, la xarxa arriba al 94% de la població d’aquestes zones. Segons l’ACA, «això ha provocat, de manera progressiva, la millora qualitativa de la conca, la recuperació d’algunes comunitats biològiques i la reducció del nitrogen i del fòsfor a l’aigua del riu».

Durant el 2013, l’ACA va posar en servei tres sistemes de sanejament a la conca del Ter, com són les de Quart, Fontrubí a Camprodon i Vilallonga de Ter, a més de les connexions de Fornells de la Selva, Sant Sadurní de l’Heura i Casavells a depuradores ja existents. La primera estació d’aquesta conca que va entrar en servei va ser la de Seva, a l’any 1980.

L’ens reiterava que les actuacions desenvolupades d’ençà de a posada en marxa de la primera estació en matèria de sanejament han comportat la millora qualitativa de la conca, la recuperació d’algunes comunitats biològiques (macroinvertebrats i diatomees) i la reducció del nitrogen i del fòsfor en un percentatge molt significatiu, que ha permès millorar l’estat ecològic i qualitatiu de les masses d’aigua de la conca.

Font: Diari de Girona