Els quinze anys de plantes de tractament de purins no han servit per reduir la contaminació als aqüífers de les comarques més ramaderes de Catalunya. És la principal conclusió de l’estudi que ha presentat aquest dimecres al migdia el Grup de Defensa del Ter (GDT) just davant de la planta de Sant Martí Sescorts (Osona).

L’estudi inclou la comparativa dels resultats de l’analítica de l’aigua de les fonts i alguns pous de la comarca d’Osona des de 1999, quan hi va obrir la primera planta de tractament de purins, fins ara, que han tancat, si més no provisionalment.

Segons Ginesta Rodríguez, del GDT, “la concentració de nitrats a les fonts d’Osona a causa dels purins abocats en excés als camps de la comarca ha augmentat i s’ha estès en una taca més gran”. L’any 1999 la mitjana de nitrats a Osona per les 33 fonts analitzades era de 78mg/l, mentre aquest 2014 és de 97mg/l. Per tant, més que reduir-se la contaminació, objectiu inicial de les plantes de tractament de purins, aquesta ha augmentat.

El 60% de fonts contaminades

L’Organització Mundial de la Salut determina que per sobre de 50mg/l l’aigua ja està contaminada i es recomana no consumir-la a partir del 25mg/l. En aquest 2014 s’han fet analitzar 91 fonts dels 38 municipis d’Osona que la Generalitat inclou dins les anomenades zones vulnerables amb risc de contaminació per nitrats. Només el 40% de les fonts analitzades (36) estan per sota dels 50mg/, mentre que el 60% restant (55) estan per sobre.

A partir de l’anàlisi de les dades, el GDT conclou que les plantes de tractament de purins han estat “un fracàs i una gran estafa”, en paraules d’Eudald Rifà, activista del grup ecologista. Una estafa, diuen, per a l’administració, perquè “no han servit per gestionar correctament el desastre de la contaminació de les aigües subterrànies”; una estafa també per als pagesos perquè no ha estat una fórmula viable ni sostenible de la gestió dels purins, i finalment una estafa per a la ciutadania, “perquè hem subvencionat les plantes amb els nostres diners i encara tenim els pous contaminats i vivim en una comarca amb més d’un milió de porcs”.

Plantes tancades provisionalment

Les dues plantes de tractament de purins d’Osona, la de Sant Martí Sescorts i la de les Masies de Voltregà, així com les altres quatre que hi ha a Catalunya, totes a les comarques de Ponent, estan tancades provisionalment des del 14 de febrer. No tornaran a obrir si el govern espanyol no rectifica la retirada del 40% de la prima que rebien per la generació d’energia a partir del tractament dels purins. Un miler de ramaders van manifestar-se aquest dimarts davant el Ministeri d’Indústria a Madrid per reclamar una moratòria de dos anys per a les plantes de purins.

Per al GDT, el tancament de les plantes “no és una bona notícia”, però recorden que la seva obertura, fa 15 anys, “tampoc ho va ser”. Ja aleshores des de l’ecologisme, amb el GDT al capdavant, es va denunciar que les plantes només eren un pedaç que serviria per dissimular el problema mentre duressin les subvencions, però que quan es retiressin retornaria el problema, agreujat pel més que possible, com ha succeït, increment de la cabana porcina.

Reduir la cabana porcina i trobar l’equilibri amb el territori

La solució, pel GDT, precisament passa per “reduir la cabana porcina i trobar l’equilibri amb el territori”, limitant el nombre d’animals a les terres disponibles per abocar-hi els residus que generen. Segons Rifà, aposten per “un model ramader que es basi en la qualitat i l’aliança entre productors i consumidors, no pas aquest model que importa pinso i aliment, sobretot soia de Sud-Amèrica i exporta carn a Xina o Rússia, mostra més d’un sistema productiu amb peus de fang”. També s’oposen a aquest model que no prima el vell principi de “qui contamina, paga”, perquè privatitza els guanys i socialitza les pèrdues, en forma de subvencions i contaminació.

Autora: Emma Roca

Font: Setmanari La Directa.