[extracte entrevista]

A Barcelona l’aigua és cara.

La Directiva Europea MARC suggereix que cal traspassar el cost del servei de l’aigua a l’usuari.

Doncs a la ciutat espanyola de Guadalajara és molt més barata.

La Directiva MARC estableix unes línies d’actuació i després és cada municipi en cada país qui decideix com les interpreta. En països en què la titularitat de la gestió de l’aigua és pública, com Alemanya, s’acosten més a les indicacions de la normativa i, per tant, el preu de l’aigua és més elevat.

Més semblant al de Barcelona.

Dintre de l’Estat espanyol tenim una diversificació de tarifes: hi ha ciutats que compleixen més amb aquesta directiva i altres que compleixen menys.

Alguns ciutadans no poden pagarles factures.

Des del grup Agbar sempre hem estat sensibles a les persones, i gestionem cas a cas de manera individualitzada. D’una banda, tenim les tarifes socials, amb descomptes per a famílies de tres membres o més i per a persones majors de 65 anys amb un nivell de renda limitat; de l’altra, el 2012 vam obrir un programa de subvencions gestionat a través dels serveis socials de l’Ajuntament i d’entitats assistencials com ara Càritas. Actualment se’n beneficien 20.000 famílies.

Quants talls de subministrament feu cada mes?

Se n’ha parlat molt, dels talls de l’aigua, però curiosament ara n’hi ha un 50% menys que fa 10 anys. El 2004 se’n feien 26.000 cada mes, avui 12.000. I en tot cas, sempre a persones que poden pagar i no ho fan, o, dit d’una altra manera, que cometen frau.

Font: Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports