La sentència també obliga a restaurar el dany generat pels lixiviats dels runams de Súria i de Sallent, havent, tanmateix, de procedir a l’eliminació de l’origen de la contaminació produïda, actuacions de les quals Iberpotash n’és responsable civil subsidiària

La jutge del Jutjat penal núm. 1 de Manresa, Gloria Pérez Padilla, ha condemnat a dos anys de presó a dos exdirectius i a un extècnic de l’empresa minera Iberpotash per un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient per abocaments il·legals en la seva explotació de Súria.

En la sentència de 110 pàgines a la qual ha accedit EcoDiari, la jutge de Manresa acusa i condemna l’exdirector de producció de l’entitat, Rafael Eduardo Sánchez Illera; al tècnic encarregat de supervisar els aspectes mediambientals, Antonio Luis Sánchez Espina; i, a José Ramón Membrillera Gorostidi, que havia estat conseller delegat de les societats Súria K i Potasas de Llobregat, fins que el 1999 van ser adquirides per Iberpotash.

La jutge condemna els tres acusats per no haver pres mesures per evitar els abocaments: “Mai no van estar autoritzats administrativament, i es produïen de manera constant i amb el negatiu efecte ambiental i per a la salut humana”, recull la sentència. L’acusació ha estat promoguda per Josep Planas i el Col·lectiu Ecologista L’Alzina.

Detalls de la sentència

Als tres acusats els condemna com a autors penalment responsables cadascun d’ells per un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient, previst i penat, amb l’atenuant de dilacions indegudes, a les penes respectives de dos anys de presó, amb les accessòries d’inhabilitació per a l’exercici del dret de sufragi passiu durant tot el temps de condemna i divuit mesos de multa a raó d’una quota diària de 25 euros (amb un dia de presó de més si deixen de pagar alguna de les quotes).

Igualment, els condemna a indemnitzar el cost econòmic de la recuperació ambiental fins a l’eliminació de l’elevada salinitat i els compostos orgànics volàtils que presenten les aigües dels pous, les quals no es poden destinat al consum humà o del bestiar, així com a aturar i paralitzar els vessaments de lixiviats contaminants de les aigües provinents dels residus salins dipositats als runams de Súria i Sallent, a més de prendre totes les mesures de restauració que calguin per preservar i mantenir l’equilibri ecològic pertorbat i assumir el cost econòmic de la recuperació ecològica que suposi el retorn dels valors de salinitat de les aigües com les que tindrien en condicions naturals i que tenien abans de l’existència dels runams salins de cada un dels pous, fonts, torrents i rius de les zones de Súria (pou Fusteret, font de la Serra, filtracions subterrànies de salmorra al Cardener), Callús (pous de Cal Cots, la Riera i Cal Francisquet, font de la Filosa i Cal Planas, a més de la riera de Bellver), Santpedor (pou del Traval, pou de Gerard, font del Borinot, font del Pitoi, surgència a la falla de Guix, filtració a la riba dreta de Llobregat a Can Carrera, torrent del Mas de les Coves i riera de Soldevila des de la capçalera fins al pont on es desvia cap al col·lector, etc.).

També, condemna els tres acusats a una indemnització solidària —i subsidiària amb Iberpotash—, en concepte de responsabilitat civil, a cada un dels propietaris dels pous i fonts particulars relacionats i a l’Ajuntament de Santpedor, titular de la Font Gran, els perjudicis causats per la respectiva pèrdua de fonts i pous.

Les costes del procediment s’imposen als acusats, que poden apel·lar la sentència a l’Audiència Provincial de Barcelona en un termini de 10 dies des de la seva notificació, que està datada avui, divendres 19 de desembre de 2015.

Antecedents

El 21.04.1997, el Col·lectiu Ecologista L’Alzina, integrat a la plataforma Montsalat,  i unes quantes persones a títol individual,  van presentar  al Fiscal de Medi Ambient del TSJC una denúncia per salinització d’aigües de l’entorn dels runams salins de Súria, Sallent i Balsareny. La Fiscalia de M.A. efectivament va iniciar una investigació (DIP 23/97) i va inculpar del fet a directius de l’empresa minera Suria-K – Potasas del Llobregat, que poc temps després passaria a anomenar-se Iberpotash.

La investigació fou duta a terme de manera exhaustiva als anys 1999 i 2000 per la unitat especialitzada en Medi Ambient de la Policia de Catalunya – Mossos d’Esquadra. L’Institut Nacional de Toxicologia i Agbar van realitzar les anàlisis de les mostres d’aigües. La investigació va corroborar l’existència d’aigües intensament salinitzades i va trobar-hi a més un contingut de potassi alt –l’element extret del subsòl i pujat a la superfície per la mineria- i la presència de compostos orgànics volàtils –fenchol, α-terpineol, α-pineno, camfeno, linalool…- integrants de les barreges comercials “oli de pi” i “philphlo” que s’utilitzen a les plantes de tractament del mineral a Sallent i Súria.

El 15.12.2003, la Fiscalia de M.A. va donar per acabada la investigació. Les conclusions foren la confirmació de proves de delicte ambiental, el trasllat del cas al Jutjat nr.2 de Manresa per la seva instrucció i la sol·licitud de la mesura cautelar d’aturar els abocaments de residus salins als runams. Aquesta mesura cautelar no s’ha complert, ni ha estat exigida pel jutjat instructor.

El jutge instructor no va considerar al Col·lectiu Ecologista L’Alzina com a part perjudicada. Per això, l’any 2004 L’Alzina va interposar una querella que li permet d’exercir l’acció popular i contribuir a l’aclariment del cas.

Després de dilacions i destorbs a la instrucció promoguts per Iberpotash, a començaments del 2012 s’ha arribat a la fase de conclusions de cadascuna de les parts. Les demandes de Montsalat son 4 anys de presó per delicte continuat contra el medi ambient per cadascun dels tres directius d’Iberpotash imputats, i per Iberpotash, com a responsable civil subsidiària, la paralització dels abocaments de residus salins als runams, l’adopció de mesures efectives per contenir els lixiviats de salmorra d’aquests runams, mesures que tornin les aigües dels pous, fonts i torrents salinitzats per la mineria a les àrees de Súria, Sallent, Callús i Santpedor als seus valors de salinitat anteriors, i la indemnització a diversos propietaris de fonts i pous salinitzats i a l’Ajuntament de Santpedor, titular de la Font Gran o de les Escales, pels perjudicis causats.

+ Llegiu la Sentència sobre Ibeprotash.

Font: EcoDiari