A Barcelona, on tampoc no hi havia contracte de concessió, el 56% del rebut no estava vinculat a costos associats amb l’aigua

El model privat implica, segons les auditories i els estudis que s’han elaborat, un encariment del servei per a la ciutadania i, sovint, una sèrie d’irregularitats i informacions opaques que escapen al control dels Ajuntaments. Segons dades comparades de diversos municipis obtingudes de l’Observatori del preu de l’aigua a Catalunya, una eina de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la tarifa dels municipis amb gestió privada és un 25% més cara (de mitjana) que la dels de gestió pública. Aquesta tesi també és defensada pel Tribunal de Comptes espanyol en un informe el 2011 en que assegura que, en municipis mitjans com Igualada, el preu del rebut amb gestió privada implica un increment del 22% respecte el preu del rebut amb gestió pública.

Sobrecostos econòmics

Les probables irregularitats tenen una implicació econòmica negativa per a la ciutadania. L’encariment és degut a dos factors bàsicament: el benefici industrial de l’empresa, per pagar els dividends als accionistes, i els costos encoberts que es deriven de les subcontractacions. Els costos encoberts que es deriven de les subcontractacions. És a dir, quan la concessionària encarrega un servei associat (per exemple, la investigació d’un nou software), l’acostuma a externalitzar a una filial del seu grup o propera. En les subcontractacions és on trobem els marges comercials més alts, superiors al 20%. En aquests casos, l’ajuntament no té capacitat d’incidència, ja que només pot controlar les grans línies pressupostàries o, en molts casos, ni això.

El cas de Barcelona: un 56% de sobrecostos

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’abastament d’aigua està controlat per una societat mixta (propietat d’Agbar en un 85% i de la mateixa AMB en un 15%). Un informe de l’any 2012 elaborat per Aigua és Vida, enumerava diverses irregularitats en la concessió, com ara l’adjudicació feta a dit, sense concurs públic ni justificació tècnica. A més, l’informe assenyalava els costos il·legítims que s’afegeixen al rebut, que inclouen el pagament d’interessos a La Caixa, l’accés al coneixement d’Agbar o les seves campanyes publicitàries (veure infografia). En total, afegint els sobrecostos no associats a l’aigua, les famílies hauran de pagar un 80,9% més (124,1 euros més cada any) pel mateix servei o un de més mala qualitat durant els propers 33 anys.

Sobrecostos de la tarifa de l’aigua a Barcelona