L’Ajuntament de Barcelona ha de caminar amb fermesa 

cap una Gestió de l’Aigua Pública amb empoderament ciutadà.

 Aigua és Vida fa una crida a les forces polítiques de Barcelona a acomplir el Pacte i el Compromís per l’Aigua a Catalunya

 Amb motiu del ple de l’Ajuntament on es debatrà la gestió de l’aigua instem a la unitat política 

per a implementar les mesures necessàries per tal d’aconseguir-ho

Sentències dels Tribunals contra la gestió d’AGBAR a Barcelona i l’AMB

L’any 2010 una sentència del jutjat contenciós administratiu 12 va posar de manifest que no existia cap contracte que formalitzés la concessió d’abastament d’aigua a la ciutat de Barcelona a partir de la denúncia d’un veí que havia de pagar una factura d’un import de 6.500€ que AGBAR reclamava per impagaments. Agbar havia realitzat l’abastament d’aigua domiciliari a Barcelona durant 140 anys sense cap contracte formal.

 Aquesta sentència i la intenció del que després va ser el gran nyap de la privatització d’Aigües Ter Llobregat varen ser les claus inicials del treball persistent i rigorós d’incidència política d’Aigua és Vida en la difusió de les nombroses irregularitats i l’aberració d’ampliar, a Catalunya, l’activitat de negociar amb un Dret Humà fonamental per a la vida com ho són l’aigua i el sanejament.

 Per a solucionar aquesta evident irregularitat el novembre de 2012 l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) li atorgar la gestió integral del cicle de l’aigua incloent-hi l’abastament de 23 municipis, la depuració de les aigües residuals i el sanejament a una Societat d’Empresa Mixta (SEM) amb una participació de capital majoritàriament privat (incialment 85% provinent d’AGBAR) , deixant el 15% restant per la participació de l’administració pública,   i que preveia facturar uns 300 milions d’euros anuals. L’atorgament es va fer, doncs, sense la convocatòria d’un concurs públic i va tirar endavant amb els vots a favor de CiU i PSC, l’abstenció de PP i ERC i el vot en contra d’ICV-EUiA.

 El 17 de març d’enguany el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar nul·la la SEM que gestiona el subministrament d’aigua a Barcelona i a l’AMB). Tanmateix, la sentència no és ferma perquè AGBAR ha recorregut al Tribunal Suprem (TS).

 És evident que l’activitat de la Plataforma Aigua és Vida, a partir de la sentència del jutjat contenciós administratiu 12 del 2010, ha obert nous escenaris a Barcelona i a la seva Àrea Metropolitana després d’anys de silenci absolut i d’irregularitats evidents, incloses en la sentència d’anul·lació de la SEM el 2016 pel TSJC.

Les forces d’esquerra aposten per la gestió pública de l’Aigua

 Aigua és Vida va promoure la signatura del Pacte Social de l’Aigua a Catalunya (PSAC)), al qual s’hi van adherir vuit forces polítiques (BeC, CUP, ERC, EUiA, ICV, Movimiento RED, Podem i Procés Constituent) de cara a les municipals del 2015. Des del PSAC literalment es recull que es reclama “un model de gestió pública o  comunitària de l’aigua, sense ànim de lucre, que des d’una perspectiva socioecològica respecti els drets dels ciutadans com servei d’interès general“.

 Abans de les eleccions al Parlament de Catalunya, el 4 de setembre de 2015, novament proposat per Aigua és Vida, les forces polítiques Catalunya si que es Pot, CUP, ERC i PSC signaren el “Compromís per l’Aigua per Catalunya“, el text literalment entre altres qüestions deia “…forces polítiques i resta d’entitats sota signants fan públic el seu compromís per una gestió de l’aigua pública, no mercantilista, democràtica, integrada, compromesa amb el bon estat ecològic dels ecosistemes aquàtics, transparent i participativa…”

 Cal afegir que abans de la signatura, diputats del PSC al Parlament de Catalunya manifestaren als portaveus d’Aigua és Vida que el PSC també s’avenia a signar el “Pacte Social de l’Aigua per Catalunya. Vàrem acordar que amb la signatura del Compromís per l’Aigua a Catalunya el seu compromís per la gestió pública, no mercantilista, democràtica, integrada quedava reflectit.

El 3 i 4 de novembre d’enguany Aigua és Vida en el marc de la Red de Agua Pública va organitzar a Madrid la “Trobada de Ciutats per l’Aigua Pública” on Ada Colau, l’alcaldesa de Barcelona va manifestar la clara voluntat de l’aposta de Barcelona per una gestió pública de l’aigua amb empoderament ciutadà. D’altra banda, la CUP de l’AMB ha iniciat per les xarxes una campanya per la remunicipalització de l’Aigua.

Per poder implementar la gestió pública a Barcelona i l’AMB calen acords majoritaris de ple que apuntin en la direcció d’aquests compromisos. En el marc de la votació que es produirà aquest divendres 25 de Novembre al ple de l’Ajuntament de Barcelona instem a la unitat política per a implementar les mesures necessàries per tal d’aconseguir-ho.

Per la qual cosa, considerem:

1.- El debat del model de gestió de l’aigua és un debat obert a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana de Barcelona.

2.- Aigua és Vida fa una crida a totes les forces signants del Pacte Social de l’Aigua a Catalunya (PSAC) i del Compromís de l’Aigua per Catalunya a acomplir els seus compromisos signats.

3.- La signatura de l’ampli ventall de les forces polítiques d’esquerra del Pacte Social i el Compromís Social de l’Aigua per Catalunya permeten caminar cap a la gestió pública de l’aigua amb empoderament ciutadà a Barcelona i a molts municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

4.- Ès imprescindible, a l’espera de la sentència del Tribunal Suprem, que l’Ajuntament de Barcelona endegui els estudis necessaris que demostrin i justifiquin la sobirania municipal. Com el model més eficient, viable econòmicament, més respectuós amb el medi ambient i més just socialment és la gestió pública de l’aigua amb empoderament ciutadà.

 5.- Per Aigua és Vida és urgent endegar l’obertura d’espais de participació als moviments socials que porten anys treballant el Dret Humà a l’Aigua, la gestió pública de l’Aigua i l’empoderament ciutadà.