“Avui comença l’hivern sense poder aplicar encara el decret de pobresa energètica. Fem possible un país on ningú no passi fred” Aquest era el tuit piulat per Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, el passat 22 de desembre.

“Com podem dir a una persona que ho està passant malament, que sabem que té unes necessitats bàsiques, que no la podem atendre perquè hi ha un tribunal, del qual hem arribat a discutir la legitimitat per sentències com la de l’Estatut, que ens diu que no ho podem fer…” Aquesta va ser una de les respostes de Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya, a l’ entrevista feta per Mònica Terribas quatre dies després de ser investit (Minut 14:30).

“El decret de pobresa energètica pot estar suspès i molt suspès, però les accions s’han continuat duent a terme perquè no hi ha Tribunal Constitucional que ens pugui dir: deixeu de fer allò que pugui millorar el benestar i el dia a dia de les persones. És impossible, no ho acceptem, no ho hem acceptat i no ho farem ara. Per tant, el decret de pobresa energètica pot estar suspès, però les mesures que d’ell emanaven i que tendeixen a mitigar l’impacte d’aquesta pobresa sobre les persones això ho estem fent igual i ho continuarem fent…”. Neus Munté, vicepresidenta del govern de Catalunya, s’ha expressat d’aquesta manera també en una entrevista aquest dilluns. (Minut 23:30)

Les declaracions d’aquestes autoritats de la política institucional del país ens porten a pensar que el Tribunal Constitucional impedeix a la Generalitat resoldre la pobresa a Catalunya. Se senyala, principalment, l’anomenada pobresa energètica i els desnonaments. És a dir, que si no ho podem resoldre, no és culpa nostra, és per la interferència d’una força exterior a nosaltres, provinent de l’estructura de l’estat espanyol. I, d’acord amb Puigdemont i Munté, no s’accepta el que diu el Tribunal Constitucional i es fa allò que toca. No sembla que hi hagi cap lectura d’aquestes declaracions alternativa a la que aquí presentem.

És cert que el mes d’octubre del 2014 vam saber que el Tribunal Constitucional havia suspès la reforma de la llei del Codi de Consum de Catalunya, ja que havia admès a tràmit un recurs del govern espanyol. L’executiu del president Mariano Rajoy argumentava que envaïa competències estatals en matèria de regulació energètica. L’anomenat “Decret de pobresa energètica” quedava aturat, la normativa catalana que volia prohibir a les companyies tallar la llum i el gas durant els mesos d’hivern a les persones amb pocs recursos no podria ser efectiu.

La suspensió d’aquest decret és certa.Però també és cert que està vigent la LLEI 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica aprovada al Parlament de Catalunya. Aquesta llei ha sorgit d’una iniciativa legislativa popular, de la mobilització social creixent dels darrers anys buscant garantir drets, impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Aliança contra la pobresa energètica i l’Observatori DESC. La seva aplicació està vigent des del 6 d’agost de 2015. Aquesta llei, en matèria de pobresa energètica, recull, entre altres garanties, un principi de precaució, segons el qual les empreses subministradores no poden efectuar el tall del servei a cap persona sense contacte previ amb els serveis socials perquè determinin si es troba o no en situació de vulnerabilitat.

En matèria d’habitatge, aquesta llei estableix, per exemple, en el seu article 5.5, que les persones i unitats familiars en risc d’exclusió residencial que no puguin afrontar el pagament del lloguer de l’habitatge habitual tenen el dret a gaudir d’ajuts que evitin el desnonament. I en el punt 6 del mateix article diu, també, que les administracions públiques han de garantir el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades del seu habitatge habitual. Però que ho digui no és necessàriament garantia de res. La PAH, l’APE i l’Observatori DESC denuncien que tot això no s’està complint. Malauradament, podem dir que aquesta llei s’està incomplint o desobeint, ara que es parla tant de desobediència i de plans de xoc socials. Convé llegir-la per veure tot el que no estem fent com a societat, encara que la llei hi obligui i pensar com aquests incompliments afecten les persones en situació de vulneració.

El Partit Popular va comunicar per carta a la Generalitat que considerava discutible la constitucionalitat d’aquesta llei, però no l’ha portat al constitucional. El que va fer és demanar una comissió bilateral per estudiar-ho. La PAH de Barcelona fa unes setmanes va adreçar-se a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per demanar-li la seva contribució decisiva a l’aplicació de la llei. Aquesta llei no ha estat anul·lada pel Tribunal Constitucional. Els ajuntaments i la Generalitat l’haurien d’estar aplicant ara en tot allò que estableix. Sorprèn que ens hàgim de preguntar per què no s’aplica i encara més per què hi ha qui sembla que desconeix la seva vigència. Hi ha preguntes que ens hem de fer públicament en favor de la salut democràtica de la nostra societat. Per què es produeix aquesta confusió que hem vist entre el decret i la llei en les intervencions de representants polítics i periodistes? És una confusió accidental? Una confusió desinformada? O potser una confusió malintencionada? Hauríem de saber l’origen d’aquesta confusió i resoldre-la pel bé de la salut d’una societat que es vol democràtica. Hauríem de saber per què no s’està aplicant aquesta llei en tots els casos que haurien d’estar protegits per ella. Hauríem de resoldre la pobresa per poder ser una societat digna i que es reconegui en dir-se democràtica.

Font: Eldiario.es