L’empresa que gestiona la distribució a l’àrea metropolitana es nega a pagar al banc en considerar que la l’empenyiment vulnera la llei.

El fiasco de la privatització de les aigües catalanes té capítols encara per escriure. L’últim es produeix en desvetllar-se que l’empresa adjudicatària de la privatització del subministrament en alta a Catalunya des de fa poc més d’un any (ATLL Concessionària de la Generalitat,) ha pignorat un 61% dels seus ingressos a favor de Banc Santander, entitat amb la qual Acciona té contretes diferents deutes. És a dir, l’empresa de la familia Entrecanales ha empenyat els ingressos pel proveïment d’aigua als municipis de l’àrea de Barcelona com a mètode per refinanciar-se.

L’operació, com si fos una garantia convencional (hipotecària), s’ha descobert quan el banc que presideix Emilio Botín ha sol·licitat a l’empresa mixta que mantenen Agbar (competidor d’Acciona en la polèmica privatització) i Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB és un consorci de municipis de l’àrea de la capital catalana) que li pagui de forma directa a la institució de crèdit. Acciona hauria pignorat aquests drets de cobrament el 3 de febrer passat, segons la documentació a la qual ha tingut accés aquest mitjà.

Irregularitats detectades

L’empresa mixta (85% d’Agbar i 15 de l’AMB), com altres operadores d’altres localitats i municipis catalans, s’encarrega de portar l’aigua fins al consumidor final. Davant la petició del banc s’ha negat a realitzar l’abonament i així ho ha fet constar de manera oficial a la institució financera en considerar que de fer-ho es cometrien diverses irregularitats no ajustades a la legislació.

En concret, la companyia mixta Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, SA argumenta en la seva oposició al pagament que els ingressos producte del servei de proveïment d’aigua de la xarxa Ter-Llobregat són drets econòmics de naturalesa pública i constitueixen un dret de la Generalitat de Catalunya, en concret de la seva hisenda autonòmica.

Permís inexistent

En conseqüència, només l’administració catalana podria permetre la cessió, peça o pignoració d’aquests ingressos a favor de tercers (en aquest cas la institució financera), autorització que malgrat reiterades preguntes d’Acciona al conseller de Territori i Sostenibilitat (que podria concedir el permís a proposta de l’Agència Catalana de l’Aigua) no s’ha produït.

Tampoc segueix vigent el conveni entre Acciona i els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, els ingressos de la qual haurien estat objecte del traspàs al Santander, segons les argumentacions jurídiques esgrimides per l’empresa mixta per negar-se a traspassar els fons al banc.

A la negativa que l’empresa mixta dels municipis metropolitans expressa davant el banc de Botín cal afegir l’argumentació que el propi concurs de privatització d’Aigües Ter Llobregat (ATLL), del que va resultar guanyadora Acciona, es troba en procés de reolució judicial després de diverses sentències i actuacions que invaliden l’oferta de la constructora madrilenya per diferents motius.

Febles finances d’Acciona

Els problemes financers d’Acciona s’han multiplicat en els últims mesos. A la crisi econòmica i la caiguda en la licitació d’obres públiques se suma la seva aposta per les energies renovables en l’etapa de govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. El canvi legislatiu introduït per l’Executiu de Mariano Rajoy que disminueix de forma notable les primes que retribueixen la producció d’energies netes ha modificat els escenaris econòmics de l’empresa.

José Manuel Entrecanales s’ha vist obligat en aquestes circumstàncies a assumir unes pèrdues de 1.972 milions d’euros en 2013, així com a anul·lar el dividend als accionistes i emprendre un pla de desinversions del que només es lliuren de manera inicial les divisions d’aigua i serveis de grup. El passiu net que suportava Acciona al tancament de l’últim exercici ascendia a 6.715 milions d’euros.

Autor: Xavier Salvador.

Font: Economia Digital.