Creu que superen l’import a partir del qual s’haurien d’haver licitat i veu indicis de contractacions “fraccionades”. En un informe de fiscalització de l’empresa pública Regsega del 2010 i el 2011

La Sindicatura de Comptes qüestiona contractes de l’empresa pública de la Generalitat Regsega, dedicada a desenvolupar la xarxa secundària del Segarra-Garrigues, dur a terme concentracions parcel·laries i aplicar mesures per corregir-ne l’impacte ambiental.
Així consta a l’informe que inclou els anys 2010 i 2011, abans que aquesta societat s’integrés a Gisa, l’actual Infraestructures.cat. L’òrgan fiscalitzador considera que, durant aquest període, Regsega va contractar de forma directa serveis i actuacions que s’haurien d’haver adjudicat a través de concursos públics.
L’informe aprecia també “indicis de fraccionament” en despeses que “haurien requerit una licitació i una adjudicació”. En aquest sentit, esmenta els 33.000 euros pagats durant dos anys a una empresa lleidatana per a “manteniment informàtic” i “millores a la pàgina web”, i els més de 65.000 euros destinats durant dos anualitats a la compra de tiquets restaurant.
Així mateix, qüestiona l’ampliació del contracte a l’empresa que va redactar el projecte de la concentració parcel·laria de Sarroca de Lleida ¡Torres de Segre. Als 120.000 euros de l’adjudicació inicial, es van afegir 84.425 més per dur a terme nous treballs, a través d’un procediment negociat sense publicitat. Per a la Sindicatura, l’elevat import de l’ampliació obligava a “tramitar-lo com un nou contracté independent”, d’acord amb les instruccions internes de contractació establertes per a Regsega.

La Sindicatura esmenta també convenis que Regsega va firmar amb la comunitat de regants del Segarra-Garrigues i els sindicats UP i JARC per valor de 700.000 euros per assessorar regants i promocionar el regadiu. “Per la naturalesa d’aquests serveis, estan sotmesos a la llei de contractes públics”, afirma l’ens fiscalitzador, que considera que la figura del conveni no era adequada per a això. Per la seua part, la diputada d’ICV-EUiA per Lleida, Sara Vila, va afirmar que les conclusions de la Sindicatura demostren la necessitat d’auditar els costos d’aquest regadiu i de revisar el projecte a la baixa.

LES CLAUS
Regsega

L’empresa pública de la Generalitat encarregada del Segarra-Garrigues va ser absorbida el 2011 per Gestió d’Infraestructures (Gisa), que al seu torn donaria pas a l’actual Infraestructures.cat.

ASG
Aigües del Segarra-Garrigues (ASG) es va adjudicar el desembre del 2002 la construcció i explotació de la xarxa secundària del canal per més de 950 milions d’euros. Es tracta d’un grup format per FFCC Construcción; Copisa; Constructora de Calaf; M. y J. Grúas; Copcisa; Benito Arno; Aqualia; Romero Polo; Áridos Roma; Sorea i Acsa Agbar.
La superfície regable
Sentències de la UE el 2007 van obligar a incorporar noves zones d’especial protecció d’aus (zepas) a l’espai previst pera la superfície regable. De les 70.150 previstes, un total de 41.183 van quedar afectades per zepas. L’informe de la Sindicatura qüestiona que no s’introduïssin canvis en els comptes de Regsega arran d’aquest fet, i l’actual Infraestructures.cat defensa que és innecessari.

Els pagaments a ASG
La Sindicatura crida l’atenció sobre el fet que, si bé hi ha hagut variacions en el volum d’obra executada al llarg dels anys i també de l’euríbor, no “s’ha modificat el pla d’anualitats de pagaments a desemborsar a ASG, que continua invariable.” Infraestructures, per la seua part, al·lega que disminueix ia càrrega financera a l’augmentar l’amortització del principal del saldo viu.

Assessorament legal
Un dels contractes que qüestiona la Sindicatura és el pagament d’honoraris a un bufet d’advocats, precisament per assessorar Regsega en matèria de contractacions. Infraestructures defensa en les seues al·legacions que els contractes es van ajustar a la normativa

Infraestructures defensa que no hi ha canvis després d’afegir més ZEPA

La Sindicatura afirma que el seu informe sobre els comptes de Regsega es veu limitat pel fet que l’empresa de la Generalitat no hi ha incorporat correccions després d’augmentar les zones especials de protecció d’aus (ZEPA) arran dels litigis amb la UE. L’ens fiscalitzador apunta que hauria de constar com a “immobilitzat material” tot el que “no podrà utilitzar-se o quedarà afectat per directives europees de fauna i hàbitats”. Per la seua part, Infraestructures.cat va presentar una al·legació, que va ser desestimada, i que argumenta que afegir zepas “no suposa cap variació significativa respecte al projecte inicial” ni respecte a “les condicions de licitació” que van adjudicar les obres a Aigües del Segarra-Garrigues (ASG). Segons Infraestructures, la superfície regable “disminueix en un 2,14%” al passar de les 70.150 hectàrees inicials a 68.645. Quant a dotacions d’aigua, xifren la reducció en un 9,6%, de 342 hectometres cúbics a 309.

Font: R. RAMÍREZ/H.CULLERÉ Segre