Autor: Jordi Salvador de CCOO Catalunya

En aquest article abordarem les repercussions sobre les tarifes que es deriven dels processos de privatització de la gestió del aigua que s’estan implantant, tant en alta com en baixa, a la Regió Central Metropolitana de Barcelona. En concret examinarem la repercussió sobre la tarifa del usuari de la privatització de la gestió de ATLL.

També intentarem aclarir i valorar la repercussió d’altres aspectes normatius sobre el cànon de l’aigua que també carreguen, sigui de manera directe o indirecte, el cost de la factura de l’aigua.

Pujades del cànon de l’aigua

El cànon de l’aigua és una taxa que els usuaris paguen a l’ACA per als serveis del cicle de l’aigua que no son l’abastament (es paga a la tarifa) ni el clavegueram, que sol ser una taxa municipal. El cànon domèstic és progressiu en funció del consum. Bàsicament es destina a pagar les despeses de depuració de les aigües residuals, és a dir a tornar en condicions assimilables pel medi l’aigua una vegada feta servir pels usuaris. Les indústries tenen a més del cànon general un cànon específic vinculat a la pròpia contaminació de cada indústria.

El tercer trimestre del 2011 el govern de la Generalitat aprova una pujada del cànon de l’aigua 8,5%, així com una modificació de l’estructura dels trams en la que es redueixen els consums superiors de cada tram. També s’acorda l’eliminació de l’exempció de pagar el cànon de l’aigua per part de les empreses de captació i distribució d’aigües. Es determina un cànon per a la captació del recurs consistent en el cànon general industrial afectat per un coeficient de 0,10 (és dir la dècima part del cànon general). El conseller Recoder afirma en declaracions a la premsa que aquesta pujada no s’haurà de repercutir en els usuaris finals sinó que l’hauran d’assumir les empreses distribuïdores.

Al primer trimestre del 2012 una nova modificació del cànon suposa una pujada del 3% pel primer tram (fins a 6 m3/mes), i una del 10% pels altres 2 trams, així com la creació d’un quart tram a partir de 18 m3/mes, fortament gravat.

Repercussions d’aquestes pujades del cànon acumulades en la factura del consumidor a data d’avui. (octubre 2011- octubre 2012).

Repercussió directe: Consumidor d’una unitat familiar fins a 3 membres que no depassen el consum bàsic establert de 100 litres /persona i dia (70% de les llars): Significa un consum mensual fins 9 m3 per a la dita unitat familiar. El cost de la repercussió acumulada dels dos augments del cànon és de 0.42 €/MES.

Repercussió indirecte en la tarifa d’abastament: Malgrat les afirmacions de Recoder, les empreses distribuïdores amb captació d’aigües han repercutit a la tarifa el cànon general del que abans estaven exemptes. La gran majoria dels Ajuntaments, així com l’Àrea Metropolitana, han considerat adequada i aprovat aquesta imputació en els costos d’explotació (inclòs el Benefici Industrial si n’hi ha). L’aspecte positiu d’aquest cànon és que al gravar l’aigua captada i no la facturada constitueix un estímul econòmic per a reduir les pèrdues de la xarxa, ja que la part del cànon corresponent a aquestes pèrdues no es pot repercutir directament a tarifa.

No és fàcil valorar la repercussió sobre l’usuari final d’aquesta repercussió indirecta del cànon, però sí que es pot afirmar de manera general que és molt inferior al augment imputable a la pujada de l’aigua en alta del sistema Ter-Llobregat. En el quadre que presentem més endavant es pot veure que en el cas de l’empresa SGAB (AGBAR per entendre’ns) a l’Àrea Metropolitana de Barcelona aquesta repercussió de les despeses del cànon signifiquen un 1,56% d’augment de la tarifa.

Pujades de les tarifes d’ATLL

Dues pujades:

– Al darrer trimestre del 2011 pugen les tarifes de ATLL per un import mitjà del 8,5%. També s’aprova un canvi en l’estructura tarifaria de manera que la quota variable es redueix a la meitat i la quota fixa s’augmenta per a compensar aquella reducció. Es fa això per adequar l’estructura de costos a l’estructura de despeses empresarials.
– Finalment a la tardor d’enguany la gran pujada: l’empresa ATLL en reunió del seu consell d’administració aprova una pujada del 70%, amb un únic vot en contra (del representant de l’Àrea Metropolitana per ICV). Des de CCOO havíem defensat de feia temps la necessitat d’una pujada gradual de les tarifes d’ATLL. Consideràvem que calia i es podia reconduir aquesta empresa pública cap al superàvit en els exercicis anuals que havia tingut anteriorment. En anteriors números d’InfoSostenibilitat hem abordat aquest tema amb certa profunditat. L’objectiu seria precisament salvar-la com a empresa pública. Però el que va fer el Consell d’Administració va ser tot el contrari: aprovar una pujada fora de mida en el moment previ de l’externalització de la seva gestió, per tal de facilitar la tasca de l’empresa concessionària, per a facilitar que el negoci sigui rentable abans de lliurar-lo a l’empresa privada. El que vulgarment se’n diu fer de mamporrero. Aquesta pujada és ratificada al 26-10-12 la Comissió de preus de Catalunya amb els únics vots en contra de CCOO i UGT.

Evolució actual i prevista de la tarifa mitja del sistema Ter-Llobregat: Gràcies al generós hara-kiri del Consell d’Administració d’ATLL la privatització només li costarà a ACCIONA un augment del 6,9%.

Com repercuteixen aquestes pujades en la factura de l’aigua dels usuaris finals?

La repercussió depèn del municipi, bàsicament de la quota d’abastament que es compra a ATLL.

A la denominada zona SGAB de l’Àrea Metropolitana no tota l’aigua distribuïda es compra a ATLL, n’hi ha d’extracció dels aqüífers, i n`hi ha de captació directe del riu Llobregat per part de SGAB a la potabilitzadora de Sant Joan Despí.

Augment de les tarifes el darrer any (sense IVA)

Comprèn el municipi de Barcelona, així com la majoria dels grans municipis de seva Àrea Metropolitana.

Quadre de les pujades aprovades a altres municipis importants que se subministren total o parcialment d’aigües del sistema Ter-Llobregat . Inclou en tots la repercussió del augment de la tarifa ATLL en un 70% i en d’altres, senyalats amb (*), també la repercussió de la pujada del cànon. Tot sense IVA.

Cal tenir en compte que el concepte tarifa mitjana s’obté per la divisió entre les despeses imputades a tarifa i els m3 facturats. Engloba per tant les tarifes domèstiques sense distinció de trams com les industrials.

Augment de la factura de l’aigua (IVA inclòs) per unitat familiar fins a 3 membres, per un consum de 9 m3/mes:
– Repercussió acumulada dels dos augments del cànon: 0.46 €/mes.
– Repercussió del augment ATLL en els municipis que en depenen majoritàriament: entre 2.09 i 3.06 €/mes.

Totes les dades son d’elaboració pròpia a partir de documents oficials.

NI ACCIONA NI AGBAR. ATLL PÚBLICA