«Volen deixar morir de set a qui no pugui pagar-la, i no ho podem admetre»

Font: Nació Digital

Autor: Quim Perez, membre de la Plataforma Aigua és Vida i simpatitzant del Grup de Defensa del Ter

Vivim al Planeta Blau on més d’un 80 % és aigua. Aproximadament, un 66% d’un cos humà adult ho és, en un nadó prop del 80 % i al fetus al voltant del 90% del seu pes. L’aigua intervé en la termoregulació, la respiració, la digestió, la lubricació de les articulacions i altres funcions fisiològiques bàsiques del cos humà, afecta el rendiment mental i físic, i és un component essencial dels fluids i l’estructura corporal. Sense beure’n no podem viure-hi més de 72 hores en activitat normal. Sens dubte l’aigua la necessitem per viure-hi: l’aigua és vida.

L’aigua ha estat clau en la història de la humanitat, les primeres societats neixen amb l’agricultura a les riberes del riu. Els àrabs, els romans creixen paral·lelament als regadius. Al món i a Catalunya la industria tèxtil i paperera s’assenten a tocar del riu. A les seves riberes neixen i creixen Barcelona, Girona, Lleida, Tortosa, Manresa, Ripoll, Manlleu i la gran majoria de poblacions petites i grans. Al costat de cada font una llar. Raimon, Espriu, Serrat… han estats inspirats per l’hipnòtic so del riu, la invocada pluja… l’aigua és història, és art i és cultura.

Em tempta recollir articles, lleis catalanes, estatals, europees, acords de la ONU, que sustenten fets ineludibles. L’aigua és un dret humà, un bé públic i no podem permetre el deteriorament de les nostres fonts de vida: els rius, els aqüífers, els torrents, les rieres, els llacs, les fonts i les glaceres. Tanmateix, altres evidències són prioritàries: volen deixar morir de set a qui no pugui pagar-la, i no ho podem admetre.

Preocupats, espantats, indignats estem al conèixer que l’any 2011 la multinacional AGBAR havia tramès a més de 25.000 famílies avisos de talls d’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que, al següent any, amb més persones a l’atur, amb més famílies sense cap sou, la xifra d’avís de tall gairebé es triplicava a més de 69.000. Quina angúnia visualitzar un nombre de persones com tota la població de Badalona sense beure ni rentar-se.

Dissortadament no tot està perdut, et necessitem a tu, als teus amics i amigues, a la teva família, a tothom. Des d’Aigua és Vida (plataforma de la que forma part el Grup de Defensa del Ter)  hem endegat una campanya per posar llum al crim, per avergonyir, denunciar, jutjar si cal als qui ens volen deixar morir de set. Un 80 % d’un nen és aigua. No estem sols, la marea blava s’escampa, la setmana passada la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Girona va entrar a l’Ajuntament de Salt per exigir que s’aturessin els talls d’aigua a les famílies i perquè hi sortís aigua a les fonts de les places. Cap responsable s’avergonyeix?

D’altra banda, i no menys important. Una empresa pública, l’Agència Catalana de l’Aigua sembla que vol posar seny i posar fi a la situació irregular d’AGBAR. Ha iniciat un procés per recuperar unes antigues concessions d’aigua que ja no són d’AGBAR pels substancials canvis succeïts al llarg de més de cinquanta anys. Unes concessions caduques que la Generalitat ha de recuperar perquè suposen una pèrdua de bens de la Generalitat. Algú entendria que allunyats de la recerca del interès general la Generalitat regalés els seus bens, impossibilités la recuperació del Ter des d’Ull de Ter a Torroella de Montgrí i subministrés a gairebé cinc milions de persones aigua per a beure de pitjor qualitat? Estic segur que no ho permetran.

L’aigua la necessitem per viure-hi. Com l’aire que respirem és de tots i de ningú.