Què votarà Raül Romeva, ex eurodiputat d’ICV i cap de llista de Junts pel Sí, quan l’oposició posi sobre la taula revertir la privatització d’Aigües Ter Llobregat (ATLL) la propera legislatura? És una de les incògnites del Parlament que sortirà de les eleccions del proper 27 de setembre, procés sobiranista a banda. No resulta una incògnita el consens entre totes les forces parlamentàries, inclosa ERC però excepte CiU, per definir la privatització d’ATLL com un nyap.

Romeva va dur la privatització d’ATLL, la més gran de la història de la Generalitat, al Parlament Europeu l’any 2013. Durant la jornada europea de l’aigua com a bé comú,  l’aleshores eurodiputat d’ICV va comprometre’s a “revertir els processos de privatització de l’aigua”, com el d’ATLL, que va considerar contrari a les directives europees.

Al 2013, la privatització encara es trobava en la fase de recursos entre la Generalitat, Acciona -la companyia que va guanyar la concessió d’ATLL- i Agbar -la multinacional que la va perdre. No ha estat fins a l’estiu del 2015 quan el TSJC ha començat a tancar la carpeta de la guerra de l’aigua, anul·lant tota l’adjudicació d’ATLL. La Generalitat, Acciona i el banc d’inversió brasileny BTG Pactual van recórrer al Tribunal Suprem.

Entre els recursos i el pronunciament judicial sobre el fons de la qüestió, ERC i CiU han votat conjuntament al Parlament per evitar que el conseller d’Economia i ideòleg de l’operació, Andreu Mas-Colell, assumís responsabilitats polítiques per l’operació. Els dos partits també han impedit que ATLL tornés a ser pública, el darrer cop el 19 de juny d’enguany. Però el passat dia vuit, ERC va firmar, juntament amb el PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP, el Compromís per l’Aigua a Catalunya, que insta a intentar que ATLL torni a ser pública. Junts pel Sí, com a candidatura, no va firmar-lo.

“Privatitzar és una decisió ideològica neoliberal que només beneficia a l’empresa privada. A ningú més”, afirma Jaume Solà, director de l’Agència Catalana de l’Aigua i president d’ATLL entre el 2004 i el 2006, que recorda l’efecte de posició dominant en el mercat que produeix qualsevol privatització.

Els 795 milions de deute, per la Generalitat

Un informe sobre ATLL publicat per la Sindicatura de Comptes ha certificat que la Generalitat va quedar-se amb 795 milions de deute d’ATLL abans de privatitzar-la. L’elevat endeutament de la companyia va ser l’excusa del Govern per vendre ATLL, però, no obstant, la Generalitat va quedar-se amb el passiu de la companyia.

A més, la privatització es va consumar amb el govern en funcions, pocs dies després de les eleccions del 2012. La Sindicatura també assenyala que el valor dels béns i drets d’ATLL quan es va privatitzar era de 1.569 milions. La Generalitat la va vendre per 1.000 milions.

Però la Generalitat no només ho va posar fàcil a les empreses licitadores quedant-se el deute d’ATLL. Setmanes abans que es formalitzés la privatització d’ATLL el 2012, el consell d’administració de l’empresa pública va aprovar un increment del 70% en el cànon del preu de l’aigua que subministrava als ajuntaments i a altres companyies de distribució. El rebut del consumidor final es va encarir fins a un 30%, depenent dels recursos hídrics propis que cada territori va poder aportar per equilibrar la despesa.

Solà recorda que, a banda dels arguments econòmics, la gestió pública de l’aigua és exigible perquè la xarxa d’aigua d’ATLL predetermina les possibilitats d’actuació política en l’ordenació del territori i, en particular, per la seva influència en el desenvolupament urbanístic.

A més, Solà destaca que entregar la gestió d’un servei públic com ATLL a mans privades significa donar a una empresa el comandament de l’aigua en alta, i, per tant, de l’adopció de decisions sobre el repartiment i assignació de les dotacions d’aigua disponibles en cada moment a cada municipi o grup de poblacions connectats a la xarxa. De fet, gairebé cinc milions de catalans de l’àrea metropolitana de Barcelona depenen d’ATLL.

Junts pel Sí, sense ATLL al programa

El programa de Junts pel Sí no menciona ATLL en cap de les seves 121 pàgines. I, sobre la gestió de l’aigua, què diu el programa de Junts pel Sí? Hauria de ser pública o privada? Ni una cosa ni l’altra. El programa de la llista de CDC, ERC i les entitats sobiranistes es limita a qualificar com a “imprescindible” una gestió de l’aigua “sostenible i adaptada al nou context de canvi climàtic”, sense especificar-ne la titularitat.

L’apartat de mesures del programa indica que la candidatura promourà un Pacte Nacional sobre l’Aigua per definir “com ha de ser la planificació i la gestió hídrica a llarg termini”. En el camí cap a la independència, un dret bàsic com l’aigua posarà a prova les costures de la transversalitat de Junts pel Sí.

Font: Eldiario.es