Agbar demana una pujada del 7’4% del rebut de l’aigua a l’AMB mentre seguim pagant costos no associats a l’aigua en l’actual tarifa

• Exigim a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que congeli el rebut de l’aigua i auditi els costos de la tarifa actual per eliminar els costos no associats al servei de l’aigua

• La pujada del 7,4% equival a facturar 20M€, que coincidex amb la quantitat de beneficis que l’empresa ha deixat de guanyar entre 2019 i 2020

• L’augment del 7,4% del rebut de l’aigua per augmentar el negoci d’Agbar/Veolia estaria per sobre de la pujada del 2,5% de les pensions de 2022 i del 6,5% de l’IPC de 2021

Avui coneixíem per la premsa que Agbar/Veolia ha proposat una pujada de tarifes del 7,4% a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per l’any 2022, mentre a Catalunya el 26,3% de la població està en risc de pobresa o exclusió social, segons el darrer informe d’INSOCAT. Aquesta proposta de pujada de tarifes, només respon a la voluntat de la multinacional d’augmentar els beneficis que els darrers anys ha perdut. La pujada del 7,4% equival a augmentar 20M€ la facturació, xifra que coincideix amb la quantitat de beneficis que l’empresa ha deixat de guanyar anualment^[1] degut a les baixades de tarifes dels darrers anys.

Des d’Aigua és Vida exigim a l’AMB que exerceixi les seves competències de regulador del servei, per acordar una congelació de tarifes per l’any 2022 mentre s’audita la tarifa actual per eliminar tots els costos no associats a l’aigua com la publicitat, els beneficis privats o els costos judicials, que paguem la ciutadania amb el rebut mes a mes.

Des de l’any 2013 Aigua és Vida denunciem aquests costos no associats al servei de l’aigua que paguem amb el rebut a l’AMB, com és la publicitat, els costos judicials, els sous d’alts directius i el “know how”.  En els darrers 10 anys, hem pagat 100 milions a SGAB (Agbar), el soci privat de l’empresa mixta Aigües de Barcelona – ABEMCIA,  només en concepte de “know how”. Aquest “know how” és el cost que paguem per poder accedir al coneixement privat d’Agbar. Un cost no auditat, que no sabem en què es gasta, i que no reverteix al servei públic donat que és propietat de l’empresa privada. Actualment seguim pagant 10 milions anuals per aquest concepte.

Només amb la gestió de l’aigua als 23 municipis de l’AMB, Agbar va guanyar 22M€ l’any 2019, beneficis que van caure fins als 3,8M€ l’any 2020. Clarament no en tenen prou amb 4M€ i volen recuperar els 20M€ de beneficis que han deixat de guanyar a costa de les butxaques de la ciutadania de l’AMB. A l’anàlisi dels resultats del negoci de l’aigua d’Europa, Suez explicava el descens en els beneficis com a conseqüència de “l’increment de despeses relatives a estudis tècnics, comunicació i costos legals per tal de defensar el model d’empreses mixtes a l’Estat Espanyol”.

La tarifa de l’aigua de l’empresa mixta de l’AMB fa molts anys que és la més cara de l’Estat espanyol. I el nivell d’endeutament de les famílies als municipis on opera Agbar és el doble que els municipis metropolitans amb gestió pública. Durant els 8 anys de Crisi, la tarifa de l’aigua va pujar prop d’un 70%, mentre es tallava l’aigua a 75.000 famílies només a Barcelona. Gràcies a la pressió ciutadana vam aconseguir paralitzar els talls de subministrament amb la Ilei 24/2015, que prohibeix els talls per motius econòmics.

Malgrat aquest avenç, ha costat suor i llàgrimes aconseguir que Agbar pagui el deute dels rebuts no pagats. La lluita de l’Aliança contra la Pobresa Energètica va aconseguir la condonació d’aquest deute. Avui, Agbar presumeix d’una tarifa social que garanteix el dret a l’aigua. Però la veritat és que els mecanismes socials que implementa son a costa d’apujar la tarifa per tothom. La garantia del dret a l’aigua mai no s’ha assumit com un compromís de l’empresa. És per això que demanem que no s’apugin tarifes, perquè l’empresa torni a guanyar els mateixos beneficis, sinó que s’assumeixin les polítiques socials a compte del risc i ventura de la concessió i no a costa de garantir uns beneficis a la concessionària.

No acceptarem ni un cèntim de pujada mentre no existeixi transparència i un debat ciutadà sobre l’actual tarifa i el model de gestió de l’aigua. El 75,5% de la població de l’AMB aposta per un model de gestió públic i democràtic. És hora d’eliminar del rebut de l’aigua qualsevol benefici privat i qualsevol cost no associat al servei. L’aigua paga l’aigua, i l’aigua és un bé comú que no pot estar subjecte als interessos d’un sol actor privat.

^[1] https://www.iagua.es/noticias/redaccion-iagua/espana-lastra-resultados-suez-que-gana-28-menos-y-acelerara-plan-recortes?amp