Aigua és VidaAigua PúblicaBARCELONAcomunicatsDret humà a l'aigua i al sanejamentRemunicipalització

[COMUNICAT] La multinacional VEOLIA compra el 29’9 % de SUEZ-Agbar i vol fer-se amb el control

La multinacional VEOLIA compra el 29’9 % de SUEZ-Agbar i vol fer-se amb el control

 

Aquesta operació d’especulació inicia la creació d’un monopoli mundial de l’aigua molt perillós per l’acompliment del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (DHAiS) a Catalunya 

El Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament a Barcelona i pel 80% de la població de Catalunya és en mans dels mercats financers

 

El maig passat Suez llançava a la venta per 3.000M€ el Grup Agbar, en una operació per millorar els comptes de l’empresa matriu. Ahir, la premsa confirmava l’adquisició del 29,9% de Suez per part de Veolia. Una operació valorada en 3.400M€ i que comporta caminar cap a la creació d’un monopoli de facto entre les dues multinacionals de l’aigua més grans del món. Aquesta operació d’especulació inicia la creació d’un monopoli mundial de l’aigua molt perillós per l’acompliment del Dret Humà a l’aigua i el Sanejament (DHAiS) a Catalunya.

 

La pandèmia de la COVID19 ha deixat palès com d’important és l’aigua per a la salut de les persones. No obstant, els riscos sobre la garantia del Dret Humà cada vegada són més grans per a qui viu a Barcelona i per a prop del 84% de les persones que viuen a Catalunya i que tenen el servei en mans de multinacionals que en fan negoci. En concret, més d’un 70% de la població catalana és abastida per la multinacional francesa Agbar-Suez. El poder d’aquestes multinacionals és tal que les seves pressions sobre el Govern de l’Estat amb l’objectiu de no reduir el seu negoci han comportat que tinguin la porta oberta per als talls de subministrament en cas d’impagament.

 

Aquesta notícia és l’enèsima prova que la privatització no és desitjable i  comporta la pèrdua total de la governança del servei de l’aigua: a França decideixen el futur de totes aquelles concessions catalanes on operen Agbar-Suez i Veolia, amb possibles impactes que desconeixem per la matriu Agbar i la ciutadania abastida per aquest grup empresarial.

 

A Catalunya, fins l’any 2025 mes de 150 municipis acaben les seves concessions, i molts d’ells com Ripollet, Terrassa, el Consell Comarcal d’Osona, Berga i Girona ja estan treballant per implantar models públics i democràtics. Aquesta és la única manera de fer-nos resilients als interessos de grans multinacionals i sortir de les mans dels mercats financers.

 

És certament irresponsable deixar en mans dels mercats, dels accionistes i de les multinacionals els serveis més essencials per la vida com és l’aigua. En comptes d’analitzar quin serà l’impacte per a Catalunya i les seves concessions, hauríem d’estar treballant des del sector de l’aigua per garantir el DHAS en plena pandèmia, com recomana la ONU i totes les administracions sanitàries.

 

Més informació:

Míriam Planas 649 860 307

Quim Pérez 647 915 639

Dante Maschio: 640 797 090

Article anterior

[Notícia] La gestió pública guanya suports a Catalunya

Següent article

La Red Agua Pública manifiesta su satisfacción por la designación de Pedro Arrojo como nuevo relator de Naciones Unidas sobre los Derechos Humanos al Agua Potable y el Saneamiento.