Victòria del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica

• Les dades aconseguides per Aigua és Vida per denunciar els 75.000 talls d’aigua (2008-15) executats per Agbar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona són legals
• L’abús de poder d’Agbar persisteix, 40 municipis de Catalunya encara tenen pendents demandes de la multinacional pel fet de voler remunicipalitzar l’aigua democràticament
• L’Aigua és un Dret Humà i s’ha de gestionar amb nous models de governança més democràtics i transparents. És imprescindible la creació i implantació d’Observatoris Ciutadans de l’Aigua per garantir una veritable gestió democràtica 

Victòria pel Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a  l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb la retirada de l’empresa mixta Aigües de Barcelona, controlada per Agbar, de la causa judicial contra l’Agència de Transparència de l’AMB perquè sabia que tenia totes les de perdre.

És una victòria per a totes les veïnes i veïns de l’AMB perquè confirma que l’accés a la informació és un dret de la ciutadania què l’abús constant de poder d’Agbar no ha pogut tombar.

L’any 2018 Aigua és Vida, Ecologistes en Acció i Enginyeria Sense Fronteres vam fer ús del dret d’accés a la informació per analitzar l’assequibilitat del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament a l’AMB. Fruit d’aquesta consulta publicàvem aquest estudi. Agbar va qüestionar el dret legal a la cessió d’aquesta informació per part de l’AMB i la va portar als tribunals al·legant que la informació que demanàvem és privada i en cap cas pot ser pública. 

Ja ho vam fer en el seu dia, però tornem a recordar-li a Agbar que amb l’empresa mixta presten un servei públic i per tant tenen l’obligació de rendir comptes davant l’administració i la ciutadania. 

Però la victòria té un sabor agredolç. És molt probable que a Agbar no li importés el resultat d’aquesta sentència abans d’iniciar el procés. El seu objectiu de fons és la intimidació a través d’una brutal estratègia judicial que demostra el seu clar abús de poder allà on opera. Actualment a Catalunya més de 40 municipis i ens locals tenen alguna causa judicial amb Agbar en el seu afany per aturar les decisions democràtiques que es prenen per recuperar el govern i la gestió directa de l’aigua. 

Aquest abús de poder s’ha trobat amb un ampli front comú social que s’oposa a la judicialització dels processos de remunicipalització i també a la persecució de persones i organitzacions que defensen el dret humà a l’aigua i la gestió pública i democràtica d’aquest bé comú. L’abús de poder que exerceix Agbar a través dels seus tentacles en el poder judicial, mediàtic i econòmic només s’acabarà fent costat al 80% de la ciutadania de Catalunya que prefereix un model de gestió públic i democràtic de l’aigua. 

Aquests fets demostren que, ara més que mai, és imprescindible aprofundir en una gestió transparent i democràtica, i posar en marxa eines com els Observatoris Ciutadans de l’Aigua. Ciutats com Terrassa han demostrat que és possible fer-ho. L’Observatori de l’Aigua de Terrassa és un bon exemple de com recuperar el govern de l’aigua i posar a l’abast de la ciutadania informació essencial com son les dades del servei per l’elaboració de polítiques públiques que reverteixin en l’interès comú. Girona, Osona i Xàtiva estan en procés d’elaboració dels seus Observatoris Ciutadans de l’Aigua. A Barcelona i l’AMB, la gestió publicoprivada d’Agbar amb vigència fins 2047 no és cap impediment per la construcció d’un Observatori Ciutadà Metropolità de l’Aigua. Tot al contrari, l’actitud bel·ligerant d’Agbar i els seus interessos privats reforcen la necessitat d’un espai públic-comunitari on exercir el govern de l’aigua i fixar la política de l’aigua des d’una perspectiva comuna. 

El problema de l’abús de poder de les grans corporacions que gestionen els béns comuns ha arribat també a l’agenda de la Unió Europea, que actualment treballa en l’elaboració d’un marc legal contra els Plets Estratègics Contra la Participació Pública (SLAPP, per les sigles en anglès).  Els SLAPP son demandes judicials dels grans poders econòmics i polítics amb l’objectiu d’assetjar, intimidar i silenciar les veus crítiques que puguin sorgir contra la seva gestió abusiva. Els actors que utilitzen els SLAPP no persegueixen l’objectiu de guanyar la demanda, sinó que tenen com a principal objectiu fer abandonar les causes dels seus opositors per l’elevat cost econòmic i el desgast emocional que suposa assumir una demanda judicial. I en això AGBAR és tot una experta a Catalunya. Per fer-hi front, Catalunya i l’AMB tenen l’oportunitat d’esdevenir referents en la construcció d’eines de participació i co-govern que posin al centre la ciutadania i l’escrutini públic.