Les entitats en defensa de l’aigua critiquem la manca d’ambició de la norma i anunciem que presentarem esmenes a l’ordenança.

La comissió d’ecologia de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat avui l’ordenança reguladora dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises. Aquesta obliga als edificis a partir de 16 habitatges de nova construcció o gran rehabilitació a comptar amb sistemes d’aprofitament d’aigües grises. També a la resta d’edificis, com hotels o gimnasos de nova construcció o gran rehabilitació, que produeixin un mínim de 595 m³/any d’aigües grises. 

Per a Aigua és Vida, Enginyeria Sense Fronteres i Societat Orgànica, l’aprovació inicial de l’ordenança és una bona notícia, però insuficient i poc ambiciosa. L’ordenança de Sant Cugat del Vallès o la de Sabadell obliguen a partir de 8 habitatges, fa vint anys que són vigents i ningú no ha demostrat un impacte econòmic negatiu. La ciutat que més aigua consumeix de Catalunya hauria de fer esforços proporcionals al seu nivell d’impacte i abaixar els llindars. 

De fet, els estudis d’impacte econòmic de l’Ajuntament de Barcelona confirmen que el cost d’inversió en nous edificis no arriba a l’1% del cost de construcció. A mesura que passen els anys, els costos d’operació i manteniment són més significatius, però existeixen mesures de fiscalitat verda que podrien compensar possibles sobrecostos. 

Assumir l’emergència climàtica implica destinar recursos per fer la ciutat més resilient. D’igual forma que no ens qüestionem la inversió d’un ascensor o altres instal·lacions necessàries per a l’habitabilitat dels edificis, en un futur entendrem que els beneficis ambientals dels sistemes d’aprofitament d’aigua grisa i pluvial sobrepassen el concepte d’amortització econòmica. 

A més, l’Ajuntament de Barcelona no ha fet cas dels resultats del procés de participació iniciat l’octubre de 2024, que conclou que cal ampliar l’àmbit d’actuació i incloure actuacions en els edificis ja construïts, així com articular en l’ordenança ajudes directes i bonificacions en taxes municipals per incidir sobre la ciutat ja construïda. 

L’ordenança no regula mesures d’estalvi toves, però molt eficients, com són la instal·lació d’airejadors, reductors de cabal, pressió i cisternes de doble descàrrega. Aquestes mesures d’optimització poden arribar a disminuir el consum d’aigua de les llars fins a més de la meitat, segons estudis recents d’Enginyeria Sense Fronteres. Amb voluntat política i una petita inversió, podríem augmentar significativament el marge d’estalvi en el parc d’habitatges i equipaments ja construïts. 

Pel que fa a la previsió d’habitatges afectats per la norma, l’Ajuntament calcula que l’ordenança afectarà el 69% dels futurs habitatges i el 100% dels futurs hotels, suposant un volum d’estalvi anual total equivalent al 0,07% del consum domèstic anual de la ciutat. 

Aquests valors baixos d’estalvi és el que ens porta a demanar més ambició i a incidir també sobre el parc ja existent, amb ajudes directes i de tipus fiscal per col·laborar en l’assumpció de les despeses generades en la implementació de les mesures d’estalvi.

L’ordenança regula la creació d’una comissió de seguiment i avaluació, integrada pels grups municipals amb representació al Plenari del Consell Municipal. En aquest sentit, demanem a l’Ajuntament formar-ne part. 

Actualment, un total de 109 municipis catalans compten amb ordenances d’estalvi d’aigua. La primera la va aprovar Sant Cugat el 2002 i, arran de la sequera, des de l’any 2023 hi ha hagut un creixement significatiu en la redacció i aprovació de noves ordenances. L’ordenança de Barcelona ara passarà al període d’exposició pública i esmenes i, un cop aprovat el text definitiu, entrarà en vigor, un any després. Anunciem que presentarem esmenes a l’ordenança. 

Signem el comunicat: Aigua és Vida, Enginyeria Sense Fronteres i Societat Orgànica.