“Qui hi guanya amb l’ERO de Gisa?“; aquesta és la qüestió que intentava resoldre AraPonent.cat després de saber que l’empresa pública Infraestructures.cat, que engloba l’antiga Gisa, presentaria un ERO per acomiadar 100 dels seus 211 empleats, 27 dels quals de l’equip de treball amb seu a Tàrrega. La notícia, que va obtenir més de 15.000 lectures en menys de 24 hores, va provocar que un allau de correus electrònics arribessin a la safata d’entrada d’info@araponent.cat, la major part, treballadors i extreballadors amb els quals s’ha contrastat la informació al llarg d’aquests dies. Amb la notícia que publiquem avui, queda clar que tot allò que envolta el canal Segarra-Garrigues no és clar com l’aigua, ni molt menys, i és que es tracta d’una obra caríssima que, ara per ara, no ha generat res més que despeses, però, en cap cas, beneficis per als pagesos, els grans perjudicats pels continus retards.

Josep Antoni Rosell, actual director general d’Infraestructures.cat, no només exercia de sotsdirector d’Infraestructures durant l’última legislatura de Jordi Pujol a la Generalitat de Catalunya, sinó que, a més, era membre del consell d’administració de Regsega, empresa pública adjudicatària del contracte de 1.100 milions d’euros a l’empresa privada Aigües del Segarra Garrigues (ASG), tal com assenyala el diari de la sessió parlamentària del dia 7 de juliol de 2001.

Ara bé, contradictòriament al que publicàvem en el darrer article relacionat amb aquest tema, Rosell no va deixar el seu càrrec amb l’entrada del tripartit, sinó el 4 de juliol de 2003, quatre mesos abans de les eleccions que deixarien CiU fora del Govern, un cop el contracte amb ASG ja estava totalment tancat. Un més després, Rosell era contractat com a director general de la pròpia ASG, etapa durant la qual es va executar el 40% de l’obra amb el 70% del pressupost.

Per això, el 8 d’abril de 2011, amb el retorn al poder de CiU, Rosell torna com a director general de la mateixa Regsega i es treu de la màniga un sistema per tal que es pagesos es construeixin la seva part de l’obra, amparant-se en la Llei Òmnibus, segons la qual “el regant contribueix al finançament de les obres de rec dins la seva finca si les assumeix directament. Això permet a la Generalitat estalviar un percentatge del cost de les obres que realitza ja que una part del projecte podrà ser a càrrec del beneficiari”, la qual cosa obliga a aturar les obres.

Durant aquesta nova etapa, fent cas omís a la Llei de Contractes i a totes les recomanacions de la Comissió Nacional de la Competència, Infraestructures.cat ha adjudicat diferents projectes de l’obra mitjançant puntuacions tècniques realitzades per dos tècnics externs, que no formen part de Gisa. Per exemple, aAuding Intraesa, empresa de l’actual president i conseller delegat de Gisa Joan Lluís Quer fins a l’any 2009 i una de les més beneficiades en matèria d’adjudicacions. O a la constructoraBenito Arnó, també d’Alfarràs, com Rosell, a la qual recentment s’ha adjudicat una nova obra per valor de 3 milions d’euros. També a Kreum, enginyeria de la mateixa constructora Arnó, el gerent de la qual, Albert Arqués, es va associar amb el convergent David Madí quan aquest va deixar la política.

En definitiva, una sèrie d’incògnites envolten la gestió de l’equip directiu que va entrar a Gisa el mes d’abril de 2011, incògnites que, com la de “Qui hi guanya amb l’ERO de Gisa?”, potser no puguem resoldre mai. O potser sí…

Font: Araponent.cat