Els propers 25 i 26 de Novembre, representants del moviment de l’aigua de Catalunya i de la resta de l’Estat, viatgen a Brussel·les per entrevistar-se amb en Peter Gammeltoft, director de la Unitat d’Aigua del Comissariat de Medi Ambient de la UE i amb una trentena d’Eurodiputats i Eurodiputades de diversos colors polítics i Estats membres. L’objectiu de la trobada és presentar una sèrie d’informes elaborats pels moviments socioambientals que analitzen les mancances de la legislació europea sobre aigua i descriuen els conflictes hídrics més greus a Catalunya i a l’Estat espanyol.

Ens trobem en un context estatal i nacional de desregulació i privatització de la gestió de l’aigua i el sanejament que està accelerant greument el deteriorament de l’estat ecològic dels nostres ecosistemes aquàtics que, no oblidem, són la font mateixa de la nostra vida i l’arrel dels principals serveis de les societats humanes.

En aquestes circumstàncies, les organitzacions recorren a l’administració europea per presentar-los un seguit de propostes concretes que donin solució als buits normatius detectats en la comunicació de la Comissió Europea: “Pla per a salvaguardar els recursos hídrics d’Europa”. Tanmateix es vol posar de manifest i qüestionar les polítiques de mercantilització sobre qualsevol part del cicle de l’aigua que es venen impulsant a Catalunya i la resta de l’estat espanyol en benefici d’interesos privats i perjudicant el medi natural i a les persones, amb evidències clares sobre la vulneració del dret humà a l’aigua i al sanejament.

Si bé les normatives europees concreten molt els llindars permesos sobre els paràmetres químics controlats, són insuficients per les obligacions dels estats sobre transparència i informació a la població sobre els resultats de qualitat de l’aigua. I encara més greu és l’ambigüitat i poca concreció en referència als cabals ecològics, cosa que pot dificultar greument la possibilitat d’aconseguir el desitjat bon estat dels nostres rius catalans i mediterranis. Sobretot, davant la poca voluntat que demostren el govern estatal amb l’Ebre o català amb el Ter, Gaià o Llobregat.

Tanmateix les organitzacions demanen també a la CE a què legisli sobre l’acord establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides al 2010 que va declarar l’accés a l’aigua i el sanejament com un Dret Humà fonamental, i en resposta a la Iniciativa Ciutadana Europea presentada recentment amb el suport de més de dos milions de ciutadans europeus.

La comitiva conformada per quinze representants de les plataformes i moviments de defensa de l’aigua més importants de l’estat espanyol, entre les quals Aigua és Vida, presentarà informes exhaustius sobre els conflictes actuals com són els incompliments del Pla de Sanejament, el mal estat ambiental del Guadalquivir i Doñana, del Tajo, però també dels cabals a l’Ebre i al seu Delta (Reserva de la Biosfera), al Ter, al Gaià i al Llobregat. Així com aspectes de qualitat de les aigües com la salinitat al Llobregat per l’explotació de les mines de Potassa a la part alta de la Conca o la contaminació de gran part dels aqüífers de Catalunya per l’aplicació inadequada de purins que es converteixen en abocaments incontrolats de greus conseqüències sobre les nostres reserves estratègiques d’aigua.

Les organitzacions confien obtenir una resposta de la Comissió Europea a partir de les informacions presentades en dos vies. En primer lloc, s’espera que la CE avaluï els conflictes actuals i incompliments de l’estat espanyol en relació a les directives europees i el dret humà a l’aigua i sanejament i intervingui amb tots els mecanismes al seu abast. I en segon lloc, es demana que s’avanci en el desenvolupament normatiu necessari per aquelles qüestions que encara són ambigües i insuficients a la legislació per exigir als estats els objectius socials i ambientals de les polítiques de gestió de l’aigua a Europa.