El nou govern de Catalunya ha d’aprovar urgentment un Pla de Gestió Sequeres

Cal un debat públic d’un Pla que l’ACA tècnicament ja té elaborat

Els mitjans de comunicació a Catalunya van plens. A Catalunya no plou des del passat 3 de novembre. L’any 2015 ha estat l’any més sec a Barcelona dels últims cent anys. El Meteocat recull pluviometries a Catalunya que estan per sota de les d’Almeria i quantitats inferiors als 300 litres per metre quadrat al Vallès Occidental i el Bages quan la mitjana anual fixada per l’Observatori Fabra de Barcelona és de 618 l/m2.

Les nostres reserves naturals són els aquïfers i també els artificials i impactants embassaments. Segons dades del 29 de Gener d’enguany el total d’aigua embassada és de 487,29 Hm3 d’una capacitat màxima de 694,45 Hm3. Un 70,17 % quan l’any passat per aquestes mateixes dates les reserves eren d’un 91,46 %. Entenem que a hores d’ara la situació de la garantia d’abastament no és ni de bon tros alarmant. Si bé és cert que estem per sota de la mitjana dels últims 5 anys (528,28 Hm3), estem una mica per sobre de la dels últims 10 anys (473,41 Hm3). Període aquest últim on s’inclou la gran sequera del 2006/08. Certament, les dades pluviomètriques actuals són preocupants, més si la situació no varia i no comença a ploure.

Sens dubte, a hores d’ara Catalunya està més preparada. La ciutadania és conscient i atén les peticions de l’administració d’estalvi d’aigua. Tenim noves fonts d’aigua com són la desalinitzadora del Prat i s’ha augmentat la capacitat de producció de la Tordera, s’han recuperat un gran nombre de pous, s’han fet importants obres que flexibilitzen les aportacions de les aigües superficials del Ter o el Llobregat, s’ha posat en marxa la barrera salina i la conseqüent recarrega dels aqüífers deltaics del Llobregat, pot posar-se en marxa el bombament d’aigua de l’efluent del terciari de la depuradora del Llobregat aigües amunt fins Molins de Rei com una nova aportació aprovada per Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, etc. En definitiva estem força més preparats per una nova sequera. Tanmateix, si mitjançant un Pla de Gestió de Sequeres no es fixa el protocol de posada en marxa de les diverses mesures totes aquestes noves fonts, tot aquest gran esforç social, econòmic i ambiental per a poder fer front a noves possibles contingències no haurà servit de res.

Un correcte Pla de Gestió de Segueres entre d’altres qüestions evitaria episodis de falta d’abastament a la població o incompliment dels cabals ecològics dels rius. Una correcta activació de les desalinitzadores evitaria plenament o dilataria molt en el temps alguna d’aquestes greus incidències. Una correcte activació de mesures en el temps segons alertes faria un país més segur davant qualsevol sequera. Tanmateix, el ple rendiment de la desalinitadora va en contra l’interès de les multinacionals d’abastament d’aigua perquè retalla el seu marge de benefici. La producció d’aigua desalinitzada i posada en xarxa significaria disminuir els beneficis d’aquestes empreses. D’altra banda, diversos interessos econòmics sembla pretenguin la no correcte activació de mesures per a fer renéixer grans obres, irracionals projectes, més o menys maquillats de nous transvasaments des de l’Ebre, el Segre o el Roina.

Catalunya necessita urgentment l’aprovació del Pla de Gestió de Segueres per gestionar millor els períodes de sequera. Cal substituir el més aviat possible la reglamentació improvisada, poc previsora i a cop de Decret per un instrument més estable que gestioni aquest bé comú imprescindible per a la vida, amb un debat ciutadà, que determini el protocol d’establiment a temps, amb previsió, de les diverses mesures (plena activació de les desalinitzadores, aturada de les fonts ornamentals, regadiu de camps de golf amb aigua d’ús de boca, etc. etc) a fi d’evitar conforme apareguin les diverses alertes una major seguretat de l’acompliment dels diversos abastaments, la correcte explotació dels nostres aqüifers i dels cabals ecològics dels nostres rius. Aigua per a una digna vida, preservació de la qualitat i el volum d’aigua adequat de les seves fonts, aigua per a l’agricultura i aigua pel comerç i la indústria.

El Pla de Gestió de Sequeres, així com el Pla de Gestió de Risc d’Inundacions, són plans específics importantíssims que la planificació hidrològica ha d’incorporar als Plans de Gestió Hidrològica. Malauradament a Catalunya mentre no vol ploure no fem la feina al no posar a debat públic i tramitació l’aprovació del Pla de Gestió de Sequeres.