Un expert posa de manifest la necessitat de treballar immediatament en favor de la remunicipalització del servei d’aigua potable a Girona, Salt i Sarrià amb l’alerta que la pròrroga vigent acaba el 2020 però que podria ampliar-se fins al 2026. També remarca que el seguit de pròrrogues i modificacions contractuals al servei han servit per beneficiar les empreses.

El seguit de convenis de pròrroga i modificacions contractuals al servei d’aigua potable de Girona des de l’any 1976 ha servit per «consolidar una situació de privilegi de Girona SA -la part privada de l’empresa mixta- més enllà dels principis bàsics de la contractació administrativa». Aquesta és una de les conclusions que va exposar l’enginyer industrial i expert en el sistema de gestió de l’aigua Miquel Garriga, en una taula rodona organitzada ahir per la Plataforma Aigua és Vida a Girona.

Girona SA (on hi ha CaixaBanc, FCC i Agbar) té el 80% de l’empresa mixta del servei d’aigua de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Els tres ajuntaments tenen el 20% restant. Garriga va detallar els canvis per anar allargant el contracte a l’empresa mixta, des que el 1976 es va formalitzar el tipus de gestió que s’estava desenvolupant durant el franquisme, amb un seguit de socis «afins al Règim». El 1992, amb el contracte ja caducat, es va crear l’empresa mixta i va seguir amb el servei sense tenir en compte «cap dels principis de concurrència». L’enginyer va recordar que fa una setmana el TSJC va declarar nul el contracte entre Agbar i l’Àrea Metropolitana de Barcelona per motius similars.

Garriga va recordar que l’empresa ha gaudit de multitud de pròrrogues i que l’actual finalitza l’any 2020. Això sí, va posar de manifest que legalment es pot allargar la pròrroga fins al 2026. Per això va reclamar «treballar en un escenari de remunicipalització ja des d’ara». També va criticar que els beneficis d’un servei no reverteixin en el propi servei i vagin a mans privades i que s’ha incrementat la factura de l’aigua amb una finalitat que com per destinar-los a comprar la col·lecció d’art de Santos Torroella.

Font: Diari de Girona