Hi ha qui diu que l’única cosa més veloç que la llum és el seu preu. I té un cert sentit. Des del 2007, l’últim any de bonança econòmica i previ a l’esclat de la crisi, la factura elèctrica s’ha encarit més del 56% de mitjana per a la família tipus (una potència contractada de 5,75 quilowatts i un consum anual de 3.487 quilowatts per hora a l’any, segons el perfl que recull l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia), en comparació del 12,3% del salari mitjà i el 15,4% de l’índex de preus de consum (IPC) durant el mateix període.

Els increments varien en funció de la potència contractada i el consum, però són elevats i han situat les tarifes espanyoles en els nivells més alts de la Unió Europea (UE), com refecteix l’Eurostat. I una de les conseqüències és que la factura elèctrica ha passat per al cas escollit d’una mitjana de 2,6 de cada 100 euros dels ingressos a 3,58.

Jorge Morales de Labra, un dels principals experts del sector, director general de GeoAtlanter, i membre entre altres entitats de la junta directiva de la Plataforma per un Nou Model Energètic, destaca que si l’esforç mitjà per pagar el rebut de la llum ha augmentat gairebé el 40%, significa que hi ha moltes famílies per a qui aquest augment suposa molt més. I recorda que el Consell Social Europeu considera que una casa es troba en situació de pobresa energètica quan ha de destinar a aquests serveis més del 10% dels seus ingressos.

Un altre dels problemes és que el 2007 hi havia més gent en el mercat laboral espanyol (20,3 milions d’ocupats) i menys aturats (1,8 milions), mentre que en l’actualitat els ocupats són 17,5 milions, gairebé tres milions menys, i els aturats són 5,5 milions, 3,7 milions més. I aquests últims han d’afrontar les factures de serveis essencials, que són molt més cares que abans que esclatés la crisi.

I és que la llum no és l’únic servei bàsic que ha pujat molt més que el conjunt dels preus i que el salari mitjà. També el gas i l’aigua s’han encarit molt per sobre, amb pujades acumulades de gairebé el 30% i el 46% per als perfls de consum escollits.

Per calcular l’alça del gas es fa servir la vivenda tipus que utilitza la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC): una família en zona mediterrània amb tarifa 3.2, la més habitual, i un consum anual d’uns 6.000 kwh a l’any. Els preus de referència són els que recull l’Eurostat i, segons el sector, no responien a la realitat fns al 2012 per discrepàncies metodològiques amb el Govern i afirmen que l’augment és del 10%. Per a l’aigua, la referència és una vivenda tipus B a Barcelona, amb tres persones i un consum de nou metres cúbics. La despesa més alta de gas es concentra a l’hivern i a les zones més fredes, la factura es pot duplicar respecte a la que es va agafar com a referència.

En el cas de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, una part de la pujada es va deure a l’encariment del preu que les subministradores han de pagar a la majorista, en aquest cas Aigües Ter Llobregat (ATLL), primer gestionada per la Generalitat i, des del 2013, per un consorci encapçalat per Acciona. Aquesta variable va acumular una alça del 150% durant el mateix període i es va acabar repercutint en el rebut. Al seu torn, els consumidors també paguen a través d’aquest rebut el cànon que la Generalitat destina a inversions en sanejament i en infraestructures, que s’ha encarit durant el mateix període gairebé el 40%. També s’hi inclou la taxa de residus de l’àrea metropolitana, que des del 2007 acumula una pujada de gairebé el 30%.

Suposant que els casos utilitzats per analitzar l’evolució dels preus fossin per a la mateixa família, la suma de la despesa anual per aquests serveis s’hauria encarit gairebé el 50%, el quàdruple que els salaris i el triple que la inflació.

Si es comparen aquests costos de la llum, el gas i l’aigua amb el salari mitjà, aquests rebuts han passat de suposar 5,4 de cada 100 euros dels ingressos totals de la casa estudiada a gairebé set (6,97). Això suposa un increment de gairebé el 30 % pel que fa a l’esforç destinat a pagar els serveis bàsics.

Font: El Periódico