Una reunió dijous que ve concretarà les primeres accions per reclamar a l’administració

Font: Regió7

Passar de les paraules a l’acció, i exigir solucions immediates al problema de contaminació del runam salí. És el que s’han proposat entitats ecologistes i veïns de Sallent com a resposta a «l’immobilisme» per part de la Generalitat i Iberpotash a l’hora de posar sobre la taula possibles vies de sortida a les muntanyes de sal que resulten de l’extracció minera de Sallent.

Així es va consensuar en l’assemblea informativa que la plataforma Prou Sal! va convocar ahir a la tarda per tractar sobre l’estat en què es troba avui el runam, i que va aplegar una setantena de persones a la sala Vilà Valentí. El que s’havia plantejat com una xerrada tècnica sobre la qüestió, es va convertir en un debat obert entre els assistents sobre possibles vies de sortida per al runam, i en una crida a la mobilització popular per pressionar administracions i empresa que s’avanci ràpid en el procés, al costat de la via judicial «que ja fa el seu curs»(darrerament s’han conegut dues sentències contràries a la Generalitat i a les mines). De la trobada d’ahir, ja en va sortir la convocatòria d’una altra, prevista per a dijous que ve a les 8 del vespre a l’Ateneu Rocaus, per començar a concretar possibles accions a emprendre.

Entre els ponents a l’assemblea d’ahir hi havia el doctor en Dret i precursor, amb la seva denúncia, de la sentència que eleva la fiança per a la restauració del runam del Cogulló, Sebastià Estradé. Va donar «un vot de confiança» a Iberpotash, però alhora es va mostrar molt exigent «perquè faci les coses bé, o haurà de venir una altra empresa al seu lloc».

Per a Estradé (que va assistir a l’assemblea acompanyat de l’advocada Montse Badia) és inadmissible que després d’una sentència que ha declarat il·legal el runam del Cogulló «es continuïn burlant de nosaltres deixant créixer el runam», i per això diu que empresa i Generalitat «han de demostrar des d’ara que volen actuar bé». Això passa per treure el runam, per exemple, «mitjançant una cooperativa que creï llocs de treball per extreure la sal de la Butjosa» (el runam inactiu). A l’hora, es podria analitzar el material del Cogulló per valorar-ne el rendiment. Si Iberpotash no ho vol fer, «ja ho farà un altre», diu Estradé, que en aquest cas seria partidari de proposar ofertes a altres companyies a nivell mundial, «i si no en sortissin, encara ens quedaria la via de l’expropiació».

Per la seva part, l’exdirector de planificació de l’ACA, Gabriel Borràs, també va exigir responsabilitats a Iberpotash, en el sentit «que internalitzi els costos» d’acomplir amb les exigències mediambientals d’explotar la mina, «que fins ara hem pagat els ciutadans». Quant a solucions, va dir que «més que una, podria ser la suma de diverses», i va instar la Universitat a buscar-les «perquè el problema és prou greu com perquè es mulli».

El debat es va estendre entre el públic, des d’on Jordi Badia, com a membre de Montsalat, va defensar la impermeabilització del runam com a possible via de sortida, si bé aquesta opció va ser àmpliament rebutjada per altres assistents i també per Daniel Barbé, geòleg i membre de la Xarxa per la Nova Cultura de l’Aigua, convidat a la taula. Va dir que «l’única sortida és treure’l, perquè cap impermeabilització no durarà el que durarà el runam».