Font: Crític

El sindicat CGT denunciarà dijous a l’Oficina Antifrau una sèrie d’estranys moviments en els comptes de la privatitzada Aigües Ter-Llobregat. Acciona, que té el control de la companyia, va pagar a través d’ATLL 7,4 milions d’euros a una empresa propietat seva. Segons documentació a la qual ha tingut accés CRÍTIC, els pagaments van ser el 2013 en concepte de factures per serveis de manteniment tot i que l’empresa receptora no tenia cap treballador ni l’autorització de la Generalitat per ser contractada. Ahir, però, ATLL va assegurar que fa dos mesos va cancel·lar i va tornar a facturar aquells 7,4 milions a una altra empresa del grup Acciona. El Govern nega conèixer aquests contractes tot i que té un representant al Consell d’Administració d’ATLL. Més llenya al foc, doncs, a la guerra de l’aigua.

L’operació per privatitzar Aigües Ter-Llobregat s’ha convertit en un malson polític per al Govern de la Generalitat. Un dur enfrontament judicial amb Agbar, l’estranya dimissió del conseller Recoder i… ara una denúncia per factures a una suposada empresa pantalla. Sota la complexa trama judicial, s’amaga la lluita pel poder de l’aigua entre dues multinacionals: Agbar i Acciona. Hi ha molts diners en joc. La Generalitat esperava ingressar 1.000 milions d’euros (300 milions ja rebuts i 700 milions més al llarg dels 50 anys de concessió) per la venda de la joia de la corona de l’aigua. Acciona pensava guanyar-ne, lògicament, molts milions d’euros més. Tanmateix, el futur d’ATLL Concessionària —la nova empresa privada propietat d’Acciona (39%) i BTG Pactual (39%)— està pendent dels tribunals en l’espera d’un pronunciament definitiu sobre si la seva adjudicació a Acciona va ser o no legal.

Enmig de la guerra pel control de l’aigua a Catalunya, però, hi ha els 230 treballadors de l’antiga empresa pública Aigües Ter-Llobregat. Un grupet d’empleats, membres de la secció sindical de la CGT a l’empresa, va començar a descobrir coses rares fa alguns mesos. Creuen que Acciona tenia “una estratègia premeditada i estudiada per segregar el negoci de l’aigua”, “desdoblar l’activitat d’ATLL” i treure’n un rendiment econòmic encara més gran malgrat que la privatització encara estigués pendent dels tribunals. L’acusació de la CGT hi veu un possible “negoci il·lícit”. Al gener passat van confirmar les sospites arran de la publicació dels comptes al Registre Mercantil de Barcelona. El 2013 s’hauria contractat, sense cap concurs ni rebre l’obligatòria autorització de la Generalitat, una empresa anomenada Empresa Operadora ATLL SA per fer serveis per un valor total de 7,4 milions. Ara portaran la polèmica a l’Oficina Antifrau per demanar que s’investigui com a possible cas de contractacions i pagaments irregulars. El sindicat té sospites que aquestes contractacions milionàries haurien continuat almenys durant el 2014.

Externalitzar treballs és habitual en grans empreses. Però en aquest cas hi podria haver un problema: la denúncia de la CGT assegura que per contractar els serveis d’aquesta nova empresa “s’ha de demanar permís a la Generalitat com una empresa subcontractada vinculada a l’empresa ATLL Concessionària”, és a dir, vinculada directament a Acciona. El cert és que en el plec de condicions de la privatització, en concret en el punt 18.6, s’especificava que “es podran encarregar obres, serveis i subministraments a una entitat en la qual participi l’entitat” però “sempre que ho faci en condicions de mercat i amb l’autorització prèvia de l’òrgan de contractació a proposta de l’Agència Catalana de l’Aigua”. El sindicat assegura que els adjudicataris es van saltar aquest punt i per això farà denúncia a Antifrau.

L’actual ATLL, a preguntes de CRÍTIC, explicava a última hora d’ahir que sorprenentment el passat 31 de gener van decidir cancel·lar i refacturar de nou els 7,4 milions que havien pagat el 2013. Reconeixen que el 27 de desembre de 2013 van signar un contracte amb Empresa Operadora ATLL i Acciona Agua per a l’explotació i manteniment de totes les seves instal·lacions malgrat que teòricament encara no tenien autorització per treballar-hi. Tanmateix ara, gairebé dos anys després, han decidit canviar el receptor d’aquelles factures. Un comunicat de l’empresa assegurava ahir mateix que “ATLL i Acciona Agua han signat un acord amb data 31 de gener de 2015 amb efectes retroactius d’1 de gener de 2013, i els serveis prestats per part d’Empresa Operadora ATLL durant l’exercici 2013 per import de 7,4 milions d’euros han estat cancel·lats i refacturats per Acciona Agua, en qualitat de soci industrial”. L’empresa defensa que “en tot moment ha complert amb l’especificat en el Plec de Condicions del contracte i amb el marc contractual de la concessió”.

7 milions a una empresa sense treballadors?

Però, de qui és i d’on surt aquesta Empresa Operadora ATLL? D’Acciona al 100%, en concret, d’Acciona Agua, un dels dos socis de la privatitzada ATLL. L’empresa es crea el 28 de maig de 2012. Segons consta al Butlletí Oficial del Registre Mercantil, no tenia cap treballador en el moment de la contractació. Els apoderats d’aquesta empresa eren en aquella època, segons diu la denúncia de la CGT davant Antifrau, els que aleshores eren gerent i director de recursos de l’antiga empresa pública. Segons la denúncia del sindicat, “l’Empresa Operadora no tenia mitjans humans ni materials” i “estava facturant per uns serveis que ja fa ATLL Concessionària”.

Els comptes de resultats d’ATLL al 2013 eren clars. En l’apartat d’”Operacions i saldos amb parts vinculades”, apareixen sis empreses vinculades als nous propietaris de la companyia, que són Acciona i el banc brasiler BTG Investments. Segons el document al qual ha tingut accés CRÍTIC, l’empresa va pagar el 2013 un total de 7,4 milions a Empresa Operadora ATLL. A més, va fer altres pagaments a Acciona Green Energy, a Acciona Agua i al mateix BTG. Però l’important és el que va fer a l’Empresa Operadora. Per què? Doncs, primer de tot, perquè el mateix Govern de Catalunya afirma que no té constància d’aquesta contractació i que el 2013 aquesta empresa encara no havia rebut l’autorització per treballar per a ATLL.

Com ho sap, això, la CGT? Perquè el Govern ho deia tal qual en una resposta per escrit al grup parlamentari de la CUP. Al novembre de 2014, el Govern va assegurar que “actualment l’Agència Catalana de l’Aigua no té cap constància que hi hagi hagut facturació entre ATLL i Empresa Operadora ATLL” —cosa que en realitat no sembla ser així— i, a més, deixava clar que en aquella data la Generalitat “està analitzant la petició d’autorització formulada per ATLL per a la contractació de l’Empresa Operadora ATLL”. La Generalitat ha perdut la major part del control de l’empresa. Tot i això, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), un responsable públic s’asseu al Consell d’Administració de la privatitzada ATLL, i hauria d’estar plenament informat de tot moviment.

Guerra entre els nous i vells amos de l’aigua

Aigües Ter-Llobregat era la joia de la corona de la gestió de l’aigua pública a Catalunya. El Govern català, apressat per reduir el dèficit públic, la va vendre al novembre de 2012. L’oferta de la companyia de la família Entrecanales es va imposar a la d’Aigües de Barcelona (Agbar). Acciona havia establert una aliança amb el banc brasiler BTG Pactual i les nissagues empresarials catalanes Rodés i Godia-Torreblanca. Els perdedors aleshores van ser Agbar, que es va presentar amb els fons First State i Caisse Dépôt i amb un grup d’empreses catalanes (Copisa, Acsa, Constructora Calaf, Aigües de Terrassa i Aigües de Sabadell). Agbar, que en el moment de l’adjudicació estava controlada entre CaixaBank (25%) i per la multinacional Suez (75%), perdia un puntal important per poder controlar tot el cicle de l’aigua. Joc de trons. Lluita de gegants. Les pressions sobre la Generalitat devien ser, probablement, immenses.

La Generalitat iniciava així la privatització o externalització d’una empresa pública creada el 1990, i, en el mateix sac, s’externalitzava l’explotació de les instal·lacions pel tractament, l’emmagatzematge i el transport d’aigua des de les fonts de captació o producció fins al dipòsit municipal de 121 municipis, amb més de 4,9 milions d’habitants. Segons expliquen els activistes Eloi Badia i Quim Pérez, de la campanya Aigua és Vida, era “l’empresa pública més rendible i ben gestionada de Catalunya”, i el passat 2010 va ser considerada la segona millor empresa pública del món per la Global Water Award. 700 quilòmetres de conduccions, 167 dipòsits de capçalera, 12 estacions d’impulsió i bombament d’aigua i dos importants centres de potabilització, les estacions d’Abrera i de Cardedeu.

Badia i Pérez reconeixen en un article a la revista Carrer que l’ATLL tenia un deute que vorejava els 700 milions d’euros —”causats per la incorporació de dues empreses públiques i de les inversions realitzades durant la sequera”— i que el seu nivell d’inversió havia pujat de 35 milions d’euros a més de 100 milions d’euros anuals, sense que aquest augment repercutís en la tarifa en alta ni comptés amb un suport financer addicional de la Generalitat per poder fer-hi front. Tot i això, els ecologistes d’Aigua és Vida reivindiquen l’ATLL pública tenia uns 7 milions d’euros de benefici anuals, que es revertien en el servei i no en els dividends dels accionistes.

Judicis, amenaces i impagaments

Agbar, però, no pensava renunciar a res. Al gener de 2013, va aconseguir que l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC) estimés parcialment el seu recurs contra l’adjudicació del concurs i en proposés la suspensió. I, a més, va interposar un recurs especial per sol·licitar al nou conseller de Territori, Santi Vila , que deixi “sense efecte la formalització del contracte” amb Acciona. Al març de 2015, va tornar a denunciar la Generalitat amb un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè considera que el Govern no té intenció d’aplicar les mesures cautelars que exclouen Acciona de la concessió d’ATLL.

Acciona seguirà lluitant i, al gener passat, va enviar a la Generalitat una sèrie d’al·legacions en què adverteix que és “objectivament impossible” adjudicar el contracte a Agbar i demana al Govern que esperi que sigui la justícia qui es pronunciï sobre el cas. Van advertir a CiU que només una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en contra els pot prendre ara la gestió de les aigües catalanes. A més, l’empresa d’Entrecanales va fer públic fa 15 dies que les empreses del Grup Agbar li deuen 45 milions d’euros, fet que els suposaria “una autèntica asfíxia financera”. Les filials d’Agbar són el major client d’ATLL, ja que compren el 80% de l’aigua potable que produeix.

Quin paper hi ha tingut el Govern de CiU?

Tota la pressió recau ara sobre el conseller de Medi Ambient, Santi Vila. Què farà? Farà cas d’Agbar o d’Acciona? No farà res i seguirà esperant una solució als tribunals? Fa uns quants dies es va conèixer que la Generalitat haurà d’acudir per enèsima vegada davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la seva resistència a acatar la decisió del Tribunal Suprem que diu que Acciona està inhabilitada per gestionar les aigües catalanes.

CRÍTIC té constància que la Generalitat hauria de tenir tota la informació sobre els milionaris contractes entre empreses d’Acciona perquè, en tenir un membre al Consell d’Administració d’ATLL Concessionària, ha hagut de tenir accés als contractes i als informes econòmics des del 2013.  Sorprèn, doncs, que, al novembre de 2014, la Generalitat assegurés per escrit en una resposta al grup parlamentari de la CUP que no tenia “constància” de cap facturació —quan s’estava facturant des del 2013— i que encara estava “analitzant” la petició d’autorització per treballar amb aquesta empresa.

Les pressions polítiques i econòmiques durant el complicat procés de privatització d’ATLL s’han acabat emportant el conseller de Medi Ambient Lluís Recoder i el director de l’ACA. Ambdós, a més, són casos de portes giratòries entre política i empresa. Recoder va dimitir oficialment per motius personals i ara treballa com a soci de l’auditora KPMG, en concret, per assessorar empreses en qüestions de medi ambient, justament una àrea que depenia del seu departament a la Generalitat. Recoder va quedar en la corda fluixa després de les complicacions judicials del ‘cas ATLL’ malgrat que va córrer el rumor que la seva sortida tenia a veure amb el gir sobiranista del Govern d’Artur Mas. A més, el director de l’ACA i expresident d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) fins que es va formalitzar la venda, Leonard Carcolé, va dimitir mesos després, a l’abril de 2013, en ple mateix conflicte judicial entre Agbar i Acciona. Es dóna el cas que Carcolé va arribar al sector públic després de més de 10 anys treballant en el Grup Agbar tot i que, segons s’explica en alguns articles de premsa, estaria “enfrontat al president d’Agbar, Àngel Simón”, després del seu pas per la multinacional catalanofrancesa.

La guerra bruta entre els nous i vells amos de l’aigua a Catalunya no ha acabat. Aquesta setmana, doncs, es viurà un nou capítol amb la denúncia de la CGT a Antifrau per contractacions i pagaments irregulars.