L’estalvi i la gestió de la demanda són claus per afrontar els mesos d’estiu i escassetat.

L’emergència per sequera i la utilització dels procediments d’urgència van en contra de la necessitat d’avaluar amb rigor científic i suport social les solucions que s’escullen per abordar la crisi per sequera.

La setmana passada el Govern de la Generalitat anunciava la instal·lació de noves infraestructures de producció d’aigua potable. El pla consta d’una dessalinitzadora portàtil que s’instal·larà al Port de Barcelona, quatre a Roses que captaran aigua salobre de pous de nova construcció, quatre estacions de regeneració a Castelló d’Empúries i quatre dessalinitzadores més al mateix municipi prop del mar. Aquest pla descarta l’anterior que el Govern estava treballant, i que consistia en l’arribada de vaixells amb aigua de Sagunt al port de Barcelona.

Manca d’avaluació dels impactes ambientals i socials

Un dels motius pels quals s’ha abandonat l’opció dels vaixells és el preu de l’aigua. Segons el Govern, el nou pla produeix una aigua potable un 40% més barata en comparació amb els vaixells, situant el preu de l’aigua a 6€/m3. Malgrat tot, segueix sent molt més car que la potabilització convencional, i els costos d’inversió i manteniment són molt elevats.

L’impacte sobre l’economia no és l’únic present en l’equació. La dessalinització utilitza el mecanisme d’osmosi inversa, que és intensiu en l’ús d’electricitat. A Catalunya, la matriu energètica encara és majoritàriament fòssil. Per tant, la dessalinització és la tecnologia hídrica que més contribueix al canvi climàtic, i en conseqüència, augmenta la probabilitat de patir més episodis de sequera com l’actual.

L’impacte ambiental d’aquestes instal·lacions també està en qüestió. La dessalinització d’aigua salada produeix salmorra i residus químics que són abocats al mar. Per això, diferents veus de l’acadèmia reclamen una anàlisi prèvia d’avaluació ambiental cas per cas, per tal d’assegurar la preservació dels ecosistemes costaners i una bona dissolució de la salmorra allà on s’aboqui.

Des d’Aigua és Vida demanem al Govern i als operadors supramunicipals com ATL i CCB que millorin en transparència i accés a la informació. La contractació per la via d’urgència no pot ser una excusa per defugir de les responsabilitats d’Avaluació d’Impacte Ambiental, publicació dels informes i inclusió de veus expertes que poden assessorar i guiar per escollir les millors solucions possibles.

La reducció del consum i la gestió de la demanda són imprescindibles

La fase d’emergència II que pateix el sistema Darnius-Boadella és el motiu que porta el Govern a instal·lar 11 noves infraestructures d’abastament per a les xarxa del Consorci de la Costa Brava. La de Barcelona s’instal·larà quan el sistema Ter-Llobregat entri en emergència II, que es preveu per a l’octubre vinent.

La quantitat d’aigua que pot aportar la dessalinitzadora de Barcelona és semblant a la que es preveia amb els vaixells. En canvi, a la Costa Brava, s’espera que les noves fonts puguin cobrir el 35% de la demanda, segons notes de premsa del Govern.

Des d’Aigua és Vida demanem que es reforci també la gestió de la demanda, i no es confiï tot en la gestió de l’oferta i la posada en marxa de nova infraestructura. Centrar tots els esforços en buscar més aigua per abastir els usos pot relaxar les polítiques d’estalvi de reducció de consums.

Ara mateix, la gestió de la demanda per part de Govern i Ajuntaments es basa en el compliment de les restriccions al consum que imposa el Pla Especial per Sequera (PES).

Entre els municipis empordanesos que es veurien beneficiats pel nou pla del Govern, Cadaqués, Castelló d’Empúries, Llançà i Roses fa mig any que no compleixen les restriccions municipals. Per la seva banda, Palau-Saverdera, Garriguella, Pedret i Marzà, i Port de la Selva incompleixen les restriccions des que es reporten dades.

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Bigues i Riells, Cervelló, Corbera de Llobregat i la Palma de Cervelló també incompleixen les restriccions des que es reporten les dades.

Des d’Aigua és Vida demanem al Govern i als Ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Costa Brava fermesa en l’aplicació de les restriccions que imposa el PES, així com una major ambició pel que fa a la fiscalització, control i aplicació de les restriccions.

La dessalinització ha de ser una tecnologia de suport puntual

Ara mateix, les dues dessalinitzadores del Prat i la Tordera aporten 80 Hm3 anuals. Les 13 instal·lacions del nou pla tenen capacitat per aportar 19 Hm3 addicionals. Tanmateix, són instal·lacions que segons el Govern deixaran de funcionar un cop s’hagin acabat les infraestructures planificades al pla de gestió de l’aigua de l’ACA.

Cal tenir present que les dessalinitzadores, siguin les portàtils, les vigents o les noves, són infraestructures de suport que només té sentit posar-les en marxa en episodis de sequera i escassetat. En cap cas són infraestructures estructurals -pels elevats costos energètics que suposa- i, per tant, l’aigua que aporten no es pot comptar com una garantia de subministrament per suplir la demanda.

És cabdal, doncs, analitzar la demanda cas per cas i fer-la cassar amb els recursos disponibles al territori i les diferents estratègies de diversificació de fonts d’abastament, amb una avaluació prèvia de l’impacte ambiental i social que generen.

La contractació pel procediment d’emergència

El maig de l’any passat el Parlament va aprovar la Llei 9/2023, de mesures extraordinàries i urgents per a afrontar la situació de sequera. L’article 2 de la Llei estableix la tramitació d’emergència de les obres i actuacions prioritàries per fer front a la sequera. Ara, per exemple, la construcció de les 13 noves infraestructures anirà a càrrec d’Abengoa, sense haver licitat el projecte.

Cal recordar que el procediment d’urgència atempta contra els principis de concurrència competitiva i transparència dels serveis públics. En un context d’elevada privatització i opacitat amb la gestió de l’aigua, aquesta fórmula és perillosa i pot acabar beneficiant certs sectors en detriment de l’interès general.