Les investigacions es van iniciar el 1997 de la mà de la Fiscalia de Medi Ambient del TSJC després de la denúncia presentada pel Col·lectiu Ecologista l’Alzina per un presumpte delicte ambiental

El Jutjat Penal número 1 de Manresa jutja al llarg d’aquesta setmana a dos exdirectius d’Iberpotash, un exdirectiu de les empreses mineres Súria K. i Potasses del Llobregat, i a ICL – Iberpotash, com a responsable civil subsidiari, per unpresumpte delicte ambiental. L’any 1999 les dues societats van ser adquirides per Iberpotash i, per tant, la filial de la israeliana ICL es convertia en responsable subsidiària dels possibles danys ecològics, adquirint tota la càrrega judicial i administrativa de les empreses. Dos dels exdirectius de Súria K., Rafael Eduardo Sánchez Illera i Antonio Sánchez Espina, van continuar la seva activitat amb Iberpotash, mentre que José Ramón Membrillera va cessar del càrrec.

La Fiscalia de Medi Ambient del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) demana penes de fins a tres anys i mig de presó i la reparació dels danys i perjudicis que va causar l’abocament de clorurs, metalls pesants i compostos orgànics volàtils. Per la seva banda, la Plataforma cívica MontSalat ha demanat quatre anys de presó pels tres exdirectius i sol·licita a Iberpotash la paralització dels abocaments de residus salins als runams, l’adopció de mesures que permetin contenir els lixiviats de salmorra dels runams, el retorn als nivells de salinitat anteriors a la contaminació provocada per l’activitat minera i la indemnització pels perjudicis causats.

El judici se celebra 17 anys després de la denúncia

El 1997 el Col·lectiu Ecologista l’Alzina, entitat participant de MontSalat, i persones a títol individual van presentar a la Fiscalia de Medi Ambient del TSJC una denúncia per la salinització de les aigües properes als runams salins de Balsareny, Sallent i Súria. La Fiscalia va ordenar l’inici d’una investigació per determinar la possible contaminació de les aigües com a conseqüència de l’activitat minera de les empreses Súria K. i Potasses del Llobregat.

Les investigacions dutes a terme per la unitat especialitzada en Medi Ambient dels Mossos d’Esquadra, l’Institut Nacional de Toxicologia i Agbar, van determinar l’excessiva salinització de les aigües, la presència d’un alt nivell de potassi i la presència de compostos orgànics volàtils que s’utilitzen a les plantes de Sallent i Súria. Les diligències prèvies, finalitzades l’any 2003, van confirmar  l’existència de proves que poden ser constitutives de delicte ambiental i la Fiscalia va traslladar el cas al  Jutjat Penal número 1 de Manresa per tal de procedir-ne a la instrucció. El TSJC va demanar la paralització dels abocaments de residus salins als runams com a mesura cautelar, una mesura que no s’ha complert i que tampoc ha estat requerida pel Jutjat. Segons estimacions de MontSalat, des d’aleshores només al runam del Cogulló s’hi han abocat més de 13 milions de tones de residus salins.

L’any 2010 ICL-Iberpotash va presentar un recurs que va comportar l’aturada del procediment penal: la multinacional reconeixia que les investigacions confirmaven l’existència d’elevades concentracions de sal a l’aigua, però al·legava que no era possible discernir si l’origen de la sal era natural o antropogènic (provocat per l’activitat minera) i sol·licitava el sobreseïment de la causa. El recurs no va ser acceptat per la instància judicial i, consegüentment, el procediment penal es va reprendre. En aquest sentit, MontSalat, en un comunicat es queixava de les “dilacions i destorbs a la instrucció promoguts per Iberpotash”.

La sisena causa popular contra els efectes de l’activitat minera 

La denúncia iniciada pel Col·lectiu Ecologista l’Alzina se suma a cinc causes que MontSalat, l’Associació de Veïns del barri de La Rampinya de Sallent i Sebastià Estradé, advocat sallentí, han promogut contra ICL-Iberpotash, la Generalitat i l’Ajuntament de Sallent. De moment, les sentències han estat favorables a les parts demandants i, fins i tot, el Tribunal Suprem va desestimar a mitjans de juliol d’enguany el recurs presentat per l’empresa minera contra una sentència del TSJC que l’obligava a presentar un nou pla de restauració pel runam salí del Cogulló.

Font: Apunt