En moltes ciutats, com Barcelona o Terrassa, l’aigua ha estat sempre en mans d’una empresa privada. Però aquesta situació aviat podria canviar. Tots dos municipis s’han pronunciat a favor de recuperar la gestió. Està en joc un gran negoci del sector privat. Al juliol del 2016 el ple de l’Ajuntament de Terrassa es va pronunciar a favor de remunicipalitzar la gestió de l’aigua. Des de llavors, l’enfrontament entre la companyia, Mina de Terrassa i l’alcalde s’ha intensificat.. Mina de Terrassa, que també forma part del grup Agbar, defensa la seva gestió i proposa formar una empresa mixta amb l’ajuntament, sense concurs públic.

És el que van fer Agbar i l’Àrea Metropolitana de Barcelona al 2013, quan van formar una empresa mixta per gestionar l’aigua de Barcelona i els 22 municipis dels voltants. Una societat que un jutge acaba d’anul·lar, precisament perquè no hi va haver un concurs públic. El ple de l’Ajuntament de Barcelona decidia a finals de novembre avançar cap a la remunicipalització de l’aigua.

A Catalunya en els pròxims 4 anys s’acaben les concessions d’aigua en més d’una trentena de municipis. Els que rumien recuperar la gestió, s’emmirallen en casos com el de París o Grenoble, a França. A Grenoble, la multinacional Suez, propietària d’Agbar, va subornar l’alcalde a canvi d’un contracte per 25 anys. Un cop recuperat el control públic, la ciutat va abaixar el rebut de l’aigua un 20%. A París també van fer aquest pas al 2010 i els preus van baixar un 8%.      A part de Terrassa, Barcelona, París o Grenoble, en el reportatge “La batalla per l’aigua” també es parla d’altres casos a Catalunya, com els de Collbató o Figaró-Montmany, pobles on ja han fet el pas que ara volen fer Barcelona o Terrassa. Tots ells han entrat d’una manera o una altra en una batalla amb les companyies de l’aigua, principalment als jutjats. Una batalla que a Catalunya tot just ha començat.

Font: http://www.tv3.cat/30minuts/proper