La Generalitat de Catalunya va malvendre l’any 2012 l’empresa pública Aigües del Ter-Llobregat, que gestiona la captació i potabilització de l’aigua que consumeixen dos terços de la població catalana. La venta es va materialitzar el 27 de Desembre, just a temps de computar l’ingrés en els comptes anuals i així esgarrapar unes dècimes en la carrera del dèficit. Aigua És Vida denunciava llavors, com ho fa ara, que la privatització dels serveis públics d’aigua suposa una mercantilització d’un bé públic indispensable.

El concepte de mercantilització és abstracte i pot resultar confús. Es podria definir com el procés mitjançant el qual un bé es converteix en una mercaderia, i una mercaderia és tot allò que té un valor econòmic el qual s’utilitza per comerciar. El comerç entre les grans empreses transnacionals (com GDF Suez i Acciona) es basa en inversions amb finalitats rendistes, allunyats dels criteris socials i ambientals propis d’un servei públic.

La privatització comporta mercantilització en quant que la gestió del servei privatitzat anteposa el seu valor com a mercaderia front al seu valor com a bé col·lectiu. Quan l’interès econòmic de particulars (accionistes) prima sobre els l’interès col·lectiu que la societat té en l’aigua, aquesta es torna més mercaderia i menys servei públic. Al gestionar el cicle de l’aigua, es prenen multitud de decisions que afecten els nostres interessos col·lectius, i si aquelles decisions estan supeditades a interessos particulars, els àmbits social i ambiental (àmbits col·lectius) es debiliten. Però poques vegades poden veure clarament la influència de l’interès privat sobre els interessos col·lectius, en una manifestació concreta de la mercantilització.

Recentment hem conegut que ATLL Concessionària, el consorci controlat per Acciona i BTG Pactual que es va emportar aquell contracte mil-milionari, pretén avalar part del seu (també) mil-milionari deute, amb els ingressos obtinguts gestionant ATLL. Acciona vol utilitzar la gestió de l’aigua com si es tractés d’un actiu financer, com si fos una mercaderia.

Estem davant d’un clar exemple de mercantilització d’un servei públic.

Si això succeís, tant el consorci gestor (Acciona-Pactual) com el banc Santander, propietari del deute d’Acciona, tindrien interessos particulars en el Sistema Ter-Llobregat. I a partir d’aquell moment, en què hi hagi poderosos interessos en augmentar la rendibilitat d’ATLL, On quedarà la necessària protecció dels drets laborals? Qui assegurarà la plena assequibilitat del servei d’abastament d’aigua? Quan la gestió d’ATLL afronti un conflicte entre rendibilitat i medi ambient, Com tractarà ATLL la nostra aigua? Com un bé col·lectiu? O, altre cop, com una mercaderia?

Però hi ha un altre fet destacable en aquesta notícia: la font. El moviment financer d’Acciona ha estat denunciat per Aigües de Barcelona, empresa controlada per AgBar, que alhora és propietat de GDF Suez i La Caixa. Va ser precisament AgBar l’empresa que va perdre l’adjudicació d’ATLL, enfront l’oferta d’Acciona. I és precisament AgBar qui manté un pols als tribunals per invalidar aquesta adjudicació. Les privatitzacions dutes a terme a Catalunya en els dos últims anys han repartit entre dos gegants empresarials els trams del cicle de gestió de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La publicació d’aquesta notícia s’ha d’emmarcar en la batalla que aquests gegants mantenen per defendre i ampliar el seu negoci.

Es difícil saber qui guanyarà la batalla, però sospito que no serem nosaltres.

Lluís Camps – Plataforma Aigua És Vida