(Mentre ningú en parla a Catalunya, revistes de gran prestigi internacional com Global Water Intelligence i la pròpia Unió Europea estan seguint de prop el daltabaix i possible sentència de mort de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en el ple de dimarts vinent)

Font: Global Water Intelligence (traducció de l’article en anglès)

L’oposició creix a casa d’Agbar

Un intens debat s’està lliurant sobre la legalitat d’una recent adjudicació de concessió a l’empresa espanyola de serveis d’aigua Agbar.

El resultat podria tenir importants repercussions en la presència de la companyia a la seva ciutat natal.

La recent decisió de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) d’adjudicació de  35 anys de concessió del cicle integral de l’aigua per a la gran Barcelona a AGBAR, l’operador privat més gran d’Espanya, sense una licitació pública s’enfronta a l’oposició del sector privat d’operadors d’aigua, organitzacions no governamentals i municipis.

Agbar i la seva filial Sorea ja gestionen l’abastament d’aigua en 28 dels 36 municipis de l’AMB, incloent la ciutat de Barcelona, i hi han tingut una forta presència des de meitat del segle XIX. Amb la inclusió de les aigües residuals – fins ara responsabilitat de l’empresa pública EMSSA – Agbar obtindria un monopoli virtual a l’àrea metropolitana.

Quan Ricard Gomà, tinent d’alcalde del municipi de Barcelona del Prat de Llobregat i membre del consell de govern de l’AMB, va qüestionar la decisió, se li va dir que “a causa de què Agbar ja gaudeix d’un gairebé monopoli en la provisió d’aigua a l’àrea metropolitana, és legítim adjudicar-li la concessió sense convocatòria oberta”.

Quan se li va preguntar desde GWI, l’AMB va dir que un procés de licitació era innecessari perquè “en la creació de l’empresa mixta només es canvia el model de gestió per al tractament d’aigües residuals i abastament d’aigua, però no altera els drets existents i les concessions”.

Aigua és Vida, una coalició creada per oposar-se a l’atorgament de concessions d’aigües municipals catalanes a les empreses del sector privat, sosté que el motiu real per evitar una licitació pública és la precària situació legal d’Agbar pel que fa a les seves operacions a Barcelona.

El portaveu de la coalició Eloi Badia va dir a GWI, que des de que un tribunal va dictaminar el 2010 que no té un contracte legal de concessió o adjudicació del servei per a l’operació de subministrament d’aigua que s’executa a la ciutat de Barcelona, Agbar “ha estat operant en un buit legal”.

“Ells saben que han de regularitzar la seva situació. Definint la concessió per 35 anys com una continuació del contracte que Agbar va obtenir el 1997 per operar la planta potabilitzadora d’Abrera és el mitjà que Agbar i AMB han ideat per resoldre el problema legal “, va dir.

La disposició és la següent: Agbar tindrà el 85% d’una empresa mixta – que es diu Aigües de Barcelona – que gestionarà tot el clavegueram, els serveis d’aigües residuals a l’àrea metropolitana de Barcelona i lliurarà el subministrament d’aigua potable a 28 municipis durant el període de concessió.

L’AMB retindrà una participació del 15% de la nova companyia, amb base a una valoració de 50,5 milions d’euros dels seus actius, mentre que els actius d’Agbar s’han valorat en 286 milions d’euros. La “nova” Aigües de Barcelona pagarà un cànon anual de 20 milions d’euros que, segons l’AMB, “no es traslladarà als consumidors a través de la tarifa”, però que Ricard Gomà insisteix que “inevitablement augmentarà els preus per als usuaris”.

Una font ben situada dins de l’administració de l’aigua de Catalunya va dir a GWI que “partint que SGAB (Agbar) no té cap contracte abans de la concessió, tot el procés és il·legal”, i ha afegit que “Aigües de Barcelona només pot obtenir els diners per pagar el cànon via la tarifa”.

Competidors privats del sector d’Agbar també estan convençuts que l’adjudicació d’AMB de la concessió a Agbar és il·legal, i una font de la indústria va dir a GWI que almenys una empresa ha presentat un desafiament legal a la decisió. Alguns municipis i el partit polític d’ICV també han plantejat objeccions formals a la manera com s’ha fet el procés.

La manca de licitació oberta no és l’únic blanc de les crítiques. Luís Babiano de AEOPAS, l’associació d’operadors del sector públic de l’aigua, sosté que el paper d’AMB com a autoritat reguladora es veu compromès per la seva participació amb Agbar en la gestió dels serveis d’aigua. “Sembla que Agbar és una empresa amb privilegis que la col·loquen per sobre de la llei”, va dir.

Segons Eloi Badia d’Aigua és Vida “la manca de transparència i de qualsevol auditoria externa en l’assignació d’actius” de la nova empresa conjunta és un altre defecte important en el procés. “La documentació en qüestió no ha estat posada on-line, i la documentació disponible no aclareix quins actius, tals com la xarxa de clavegueram i aigua de Barcelona – que ha estat totalment pagada i transferida a l’administració pública – han estat assignats a Agbar”, va dir.

Sorprenentment, la controvèrsia ha estat pràcticament ignorada per la premsa espanyola i catalana malgrat la grandària de l’empresa en qüestió – segons les estimacions d’AEOPAS val 330 milions d’euros – i la tensió que s’ha generat com a conseqüència d’això. La qüestió, però, segur que serà sotmesa a un examen minuciós en els tribunals, i el veredicte final pot ser decidit pel Tribunal Europeu de Justícia.

Agbar va rebutjar una invitació per contribuir a aquest article.