La plataforma Aigua és Vida, de la qual forma part el GDT, ha presentat els resultats d’un estudi sobre la gestió dels serveis municipals d’aigua. La dada més destacada de totes és la que indica que un 87% dels habitants de la conca del Ter té la gestió de l’aigua en mans privades. Un percentatge molt més alt que si només observem el nombre de municipis que fan la gestió directa del servei des de l’Ajuntament o si aquest l’ha donat en concessió a una empresa privada. La qual cosa indica que aquestes busquen bàsicament les concessions de municipis grans, on les inversions són més rendibles que en un de petit.

Des d’Aigua és Vida mateix es reconeix que la simple gestió pública dels serveis municipals no són garantia que aquesta sigui la més correcta ni la més eficient. A la vista estan alguns exemples que ho desmentirien. Si se’n fa una gestió privada, però, delegant el que continua sent un servei públic en una empresa que, lícitament, busca el major benefici possible, l’administració el que ha de fer és assegurar els mecanismes de control de la qualitat de la tasca encomanada al concessionari. I garantir una transparència absoluta, encara més que en els casos que la gestió és directa. Per trencar desconfiances, també ben lícites, d’aquells que ideològicament són reticents a l’entrada del capital privat en la gestió dels béns públics.

En el cas de l’aigua estem parlant d’un bé preuat i comú de tots els ciutadans. Que no s’hi hauria de mercadejar semblaria lògic, però el cert és que ja fa anys les administracions van decidir també delegar aquest servei. I ara ens trobem que Aigua és Vida denuncia que alguns ajuntaments són presoners de les concessionàries que se les busquen totes per continuar prorrogant els contractes més enllà del que s’havien estipulat inicialment, moltes hores amb el caramel a la boca d’unes inversions que si bé són necessàries les administracions no disposen de suficients recursos per executar-les. Sigui com sigui, cal partir de la premissa que mentre no es demostri el contrari el tipus de gestió, públic o privat, no és garantia de millor o pitjor servei. Ha de ser voluntat de les administracions exigir a les concessionàries un plus de qualitat per demostrar als que en són reticents que el sistema mixt, de gestió privada amb control públic, pot funcionar. Si no, serà com donar la raó als que en desconfien.

Font: El9Nou