Un informe del govern adverteix de la necessitat de modernitzar el canal d’Urgell, però costaria 1.150 milions

El canvi climàtic i càlculs de cabal massa “optimistes” en comprometen la viabilitat

Finalment, el govern ha fet públic l’informe íntegre sobre el canal Segarra-Garrigues elaborat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), òrgan depenent de Presidència. El CADS analitza el present i futur de la infraestructura i assenyala una sèrie de condicionants que en comprometen actualment la viabilitat econòmica i operativa a ple rendiment.

Una de les més destacades és la falta de garantia d’abastament d’aigua, calculada en 309 hm³/any per funcionar a ple rendiment. Ara té assignats 100 hm³/ any “provisionals” a través del Pacte de Rialb (2001). L’acord tenia una validesa de deu anys i “s’havia d’haver tramitat la concessió”, cosa que encara no s’ha acabat. L’harmonització del Segre i la Noguera Pallaresa i l’acabament del pantà de l’Albagés aportaria 225 hm³/any. L’Estat hi hauria d’invertir 56,8 milions, més els costos d’explotació. L’informe considera estratègica la modernització del canal d’Urgell, que també depèn de la conca de l’Ebre, que també permetria estalviar recursos hídrics. La xifra en 1.150 milions i 0,026 euros/m³ d’explotació. Els regants de l’Urgell haurien d’assumir el 40% del cost, d’acord amb la normativa europea, que estableix la recuperació dels costos de la inversió pública. El cost de la modernització de l’Urgell seria similar, doncs, al pressupostat el 2002 per al mateix Segarra Garrigues.

El CADS remarca que “les inversions necessàries condicionen l’execució i cal analitzar la viabilitat de recuperació de la inversió i ambiental”. A més d’aquests dos condicionants, l’aigua prevista inicialment per al canal també quedaria reduïda pels efectes del canvi climàtic a les capçaleres del Segre i les dues Nogueres: un 10% fins al 2040 i fins a un 25% fins al 2041. En aquest sentit, el consell assegura que “adoptar mesures d’estalvi en el reg és determinant per a la viabilitat econòmica (del canal) a llarg termini”.

Competència de canals
Els cabals ambientals també resten abastament al Segarra-Garrigues. Segons els càlculs del CADS, els establerts per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) en el pla hidrològic de l’Ebre són “menors que els calculats per l’ACA per garantir el bon estat dels hàbitats fluvials i la permanència de peixos aigües avall de Rialb”. L’evolució dels cabals dels rius pirinencs a la conca de l’Ebre tendien a la baixa entre el 1946 i el 2006, excepte en el cas de la Noguera Ribagorçana.

El cabal actual del Segre “no permet alimentar els canals d’Urgell i Segarra-Garrigues” a ple rendiment. El cabal ambiental mínim calculat per l’ACA és de 175 hm³/any, preveient que el Segre portaria 1.083 hm³/any, quan la mitjana entre el 1980 i el 2006 és de 945 hm³/any.
Els càlculs s’han fet sobre “supòsits optimistes”. El càlcul de l’ACA a més, “faria disminuir el volum d’aigua previst en el projecte del pla hidrològic de l’Ebre per als regants del Segarra-Garrigues”. Les “garanties” estan calculades comptant amb l’harmonització de la Noguera Pallaresa. Si fos així, serien “assumibles” per als regants del canal d’Urgell, que gaudeixen de prioritat en el repartiment, però “no per als del Segarra-Garrigues”. L’informe és del maig del 2015 i actualitza un esborrany, filtrat l’estiu del 2014. L’aleshores conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, va negar-ne l’existència.

“No s’ha tingut prou en compte el parer dels usuaris”
Els impactes ambientals de la transformació en regadiu poden arribar fins al delta de l’Ebre, segons el CADS. “Pot comportar la pèrdua d’hàbitats per les concentracions parcel·làries”, una eina dissenyada per incentivar la participació dels regants en el canal, “clau per continuar desenvolupant el projecte”. El CADS considera que el projecte “no ha tingut prou en compte el parer dels usuaris
finals”. També un “increment de les plagues en els cultius, la disminució de la qualitat de l’aigua i salinitat al tram baix de l’Ebre, portant a un altre incompliment de la normativa europea”.

L’informe també assegura que el govern està portant a terme les mesures obligades des de la UE de gestió de les ZEPA, però lentament: se n’ha executat el 25%. Brussel·les manté l’expedient obert contra l’Estat pel projecte, fins a comprovar el compliment de les mesures compensatòries. El CADS passa de puntetes sobre el sobrecost de l’obra, que segons un informe intern de Regsega és del 81%. El CADS sols recull dades de la mateixa empresa, sense desenvolupar-les, que reconeix un sobrecost del 13,6%. També assenyala que, segons Infraestructures de la Generalitat, “el projecte està lliure de deute”.

Font: El Punt Avui