Font: Júlia Gamissans|9 octubre 2020|Vallès Oriental|Línia Vallès ed. Vallès Oriental

“L’aigua és un dret humà i és un recurs essencial. No pot ser que estigui en mans d’uns accionistes”, diu a Línia Vallès el coordinador de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), Lluís Basteiro.

Ara, al Vallès Oriental s’ha tornat a obrir el debat sobre si s’ha de municipalitzar o no la gestió de l’aigua atès que l’any vinent finalitza la concessió actual de cinquanta anys amb l’empresa Sorea a Granollers.

És per això que la CUP de la capital vallesana reivindica que s’aprofiti aquest fet per remunicipalitzar l’aigua a la ciutat i critica la cooperació de l’Ajuntament granollerí amb la companyia responsable de la seva distribució, ja que el consistori ha facilitat recursos municipals (el Museu de Ciències Naturals de Granollers) perquè Sorea inauguri Operació Aigua, una exposició que vol conscienciar la ciutadania sobre la situació actual i futura d’aquest recurs.

Quim Pérez, membre d’Ecologistes en Acció i de la Plataforma Aigua és Vida, recorda que “l’aigua no hauria de ser tractada com una mercaderia”, un producte amb el qual les multinacionals puguin fer negoci. També explica, a Línia Vallès, que justament aquesta setmana Veolia (la transnacional francesa que gestiona l’aigua i els residus) ha fet una OPA per quedar-se amb l’altre gegant del tractament d’aigües a escala mundial, Suez (propietari d’Aigües de Barcelona). “Això significa que l’aigua de Granollers estarà en mans d’un monopoli i de moviments especulatius”, denuncia Pérez.

“Quan l’aigua no és gestionada públicament deixa de ser un dret universal. Un 80% dels municipis catalans tenen l’aigua privatitzada”, comenta Basteiro, fent referència al fet que el model de l’aigua català beneficia uns accionistes que només tenen com a objectiu repartir-se el màxim de dividends a finals d’any. “Que es remunicipalitzi l’aigua significa transparència, que els beneficis sempre es reverteixin a arreglar les xarxes d’abastiment locals i que aquest recurs torni a posicionar-se com a servei essencial, com l’educació o la salut”, afirma Basteiro, lamentant que els ajuntaments vallesans prefereixin externalitzar la gestió de l’aigua per “treure’s maldecaps” i s’hagin oblidat del compromís que tenen amb la població, així com dels perills que té deixar aquest recurs en mans d’operadors privats.

Un dels principals problemes és que aquestes empreses minimitzen les despeses destinades a mantenir en bon estat la xarxa d’abastiment per així obtenir més beneficis. O que en moments d’emergència global, com durant el confinament (que es van prohibir els talls d’aigua), aquestes multinacionals només miren per als seus interessos. “La patronal d’aquestes gestores va demanar que s’aixequés la prohibició dels talls, ja que afectava els seus saldos comptables, i que se’ls allargués un 15% les concessions amb els municipis com a compensació”, informa Basteiro.

Montornès, Montmeló, Caldes de Montbui, Campins, el Figaró-Montmany, Santa Maria de Palautordera, Vilalba Sasserra i Gualba són els municipis vallesans que s’han atrevit a quedar-se amb la gestió de l’aigua. Enguany, tant a Parets com a Granollers els ha tocat prendre partit en aquesta decisió, però de moment l’alcalde paretà ha informat que es tornarà a licitar la gestió d’aquest servei amb unes altres condicions i que a curt termini no es preveu municipalitzar-lo. “Encara que ideològicament ho volem, no hi ha prou pressupost”, al·lega Jordi Seguer. Des de Granollers obriran un doble concurs públic: per assessorar-se de com tancar el contracte actual i per estudiar per quines vies poden optar.