Font: Ecologistes en Acció de Catalunya

Les crescudes dels rius als Pirineus són fenòmenos naturals, durant el transcurs del segle XX han hagut diverses riuades que han creat situacions catastròfiques a la zona, mostrant els límits a l’ocupació dels espais fluvials. Tot i el coneixement dels riscos, l’urbanització s’ha permés durant les dues últimes dècades.

Ecologistes en Acció de Catalunya considera que l’elevat cabal de les Nogueres i Garona són producte desglaç acelerat de la neu acumulada a les montanyes com a conseqüència de l’increment sobtat de la temperatura, i l’augment de precipitacions de més de 100 l/m2 en 24 hores. La suma dels efectes de la fusió ràpida de la neu i de les intenses precipitacions ha hagut de discórrer per les valls pirinenques d’aquestes conques per llits absolutament constrenyits per infraestructures i ocupacions urbanístiques que ocupen les zones d’inundació.

L’ocupació dels espais fluvials s’agreuja pel fet que els rius (Nere, Garona, Noguera Pallaresa, Noguera de Cardós, etc.) no només transporten aigua, sinó una quantitat ingents de sòlids en suspensió, des de fang fins a blocs enormes de pedra, com a conseqüència de la capacitat d’arrossegament que té l’aigua pels forts pendents de les muntanyes. Si recordem la catàstrofe de Biescas o les inundacions a Arties de l’anys 1963 o del Pont de Bar, al Segre, el 1982, podrem constatar que les escorrenties mobilitzen gairebé el mateix volum d’aigua que de sòlid.

A Ecologistes en Acció li sorprenen e indignen les paraules del Síndic de la Val d’Aran, Carlos Barrera, al culpabilitzar a la CHE amb la fal·làcia que no permet la “neteja” dels arbres “que hi ha dins de la llera” i que al ser arrossegats per la força de l’aigua, tapen els ponts i provoquen més mal. Si bé Ecologistes en Acció de Catalunya té moltes desavenències amb la CHE -principalment per l’afavoriment que aquesta institució fa sobre les hidroelèctriques que coortocircuiten el Garona i les Nogueres i el no establiment dels cabals ecològics adequats per al manteniment de l’Ebre i el seu Delta- només des de l’ignorància o l’intenció de derivar responsabilitats es pot culpabilitzar als arbres i les actuacions de protecció de la vegetació de part de la CHE. Ni la vegetació, ni els rius ni les seves crescudes naturals son responsables de la catàstrofe . En el fons de la questió estan els planejaments urbanístics aprovats que han permès quan no promogut l’ocupació de zones inundables des de les pròpies administracions territorials, sense respectar els usos admisibles en aquestes àrees de risc delimitades en la cartografía de que disposa la pròpia Agència Catalana de l’Aigua (espais fluvials vulnerables d’inundació (http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1232354461208201788774)

Ecologistes en Acció, tanmateix, fa un crit d’alerta i exigeix responsabilitats de per què un tema que coneix i controla prou bé la CHE no hagi sigut considerat ni pel Servei Metereològic de Catalunya ni per la Direcció General de Protecció Civil al no alertar amb el temps suficient les possibles inundacions que podien afectar les inconscients i insegures ocupacions dels espais fluvials. Construccions, en la seva majoria legals i permeses pels Ajuntaments del territori i pel Departament de Territori i Sostenibilitat mitjançant les Comissions d’Urbanisme. No podem compendre com ocupacions no gaire antigues (alguns càmpings, la zona de la solana de Vielha -bombers inclosos-, zones de Arties, carreteres, EDAR’s, etc.) hagin estat permeses per les diverses administracions responsables de l’ordenació del territori.

Ecologistes en Acció fa una nova crida a la ja tan devaluada classe governant perquè canviï la seva irracional política d’aigües. Els treballs, recomanacions i resolucions de l’Agència Catalana de l’Aigua han de ser considerades d’una vegada per totes pel que fa a la delimitació de les zones inundables de la Garona, Nogueres i de la resta de rius de la nostra nació, com moltes d’altres. L’organització insta al Govern de la Generalitat de Catalunya i als seus Departaments a què governin per l’interés general i amb prevenció i rigor considerin els treballs de l’Agència Catalana de l’Aigua sobre els Espais fluvials.