Les organitzacions, Pobles Indígenes, moviments socials i defensores i defensors de l’aigua sotasignants, ens dirigim a les Nacions Unides, davant la Conferència de l’Aigua de l’ONU 2023, per a fer-li arribar la veu dels que no solen ser escoltats, demanant que els següents temes fonamentals estiguin en el centre de les polítiques de l’aigua a nivell mundial, regional, nacional i subnacional:

1. L’aigua i el sanejament són drets humans fonamentals. L’Aigua és un bé comú i no una mercaderia, que ha de ser accessible per a tothom sense discriminació, sota control públic. Els usos personals i domèstics d’aigua, inclosa la higiene, han de tenir la màxima prioritat davant dels usos productius, com els associats a l’agricultura i indústria.
2. Les polítiques de l’aigua han de prioritzar la gestió sostenible dels rius, llacs, aiguamolls, deus i aqüífers, garantint el seu bon estat ecològic en el marc del dret humà a un medi ambient saludable, i com a clau per a afrontar les crisis de contaminació, desforestació, desertificació, pèrdua de biodiversitat i canvi climàtic en curs. Els estats han de garantir que les empreses agrícoles i els usuaris industrials rendeixin comptes i siguin responsables de l’ús que fan de tots els recursos naturals, inclosa l’aigua, i del seu impacte sobre ells, basant-se en l’aplicació de la legislació i la regulació, i no en mesures voluntàries.
3. Els Pobles Indígenes tenen drets diferents i inherents, així com sistemes de coneixements propis per a relacionar-se amb l’aigua de manera harmònica, per la qual cosa els Estats els han de reconèixer la seva condició de subjectes col·lectius de drets i respectar els seus drets territorials, a la lliure determinació i el dret a ser consultat per a obtenir el consentiment previ, lliure i informat davant de qualsevol projecte que els afecti, i assegurar-se que la gestió dels seus mitjans de vida, inclòs l’aigua, es realitzi d’acord amb les seves pròpies normes, en compliment de la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes.
4. Els Estats han de donar el reconeixement i el suport degut a les pràctiques i a les organitzacions de gestió comunitària de l’aigua i del sanejament promogudes, entre altres, per les comunitats pageses i els pobles indígenes, desenvolupant cooperacions público-comunitàries respectuoses amb els seus sabers i tradicions.
5. En la majoria dels països, les poblacions rurals i les que viuen en assentaments urbans informals són les més discriminades en termes d’accés als serveis d’aigua i sanejament. És obligació dels Estats garantir la major prioritat en l’accés a aquestes poblacions. La cooperació internacional ha de prioritzar a aquests col·lectius en les seves accions.
6. Ha de reconèixer-se, secundar-se i garantir-se la participació activa, lliure i significativa dels qui són titulars de drets, dels “right holders”, en tots els temes de la política de l’aigua, amb èmfasi en la participació igualitària de les dones, superant la marginació que pateixen, malgrat ser elles les que carreguen amb la major responsabilitat i el treball de proveir d’aigua a les seves famílies. Aquesta participació ha de tenir la capacitat d’influir en la presa de decisions, superant els falsos models participatius, que només legitimen les decisions adoptades per les elits de les societats.
7. Els serveis d’aigua i sanejament han de guiar-se sempre pels drets humans, sense deixar a ningú enrere, inclosos els qui, per viure en situació de vulnerabilitat, marginació o pobresa, tenen dificultats de pagament. La privatització, mercantilització o financerització dels serveis d’aigua i sanejament són un risc per al gaudi dels drets humans, per la qual cosa no han de considerar-se com a polítiques a nivell global, nacional o local, així com en la cooperació internacional, potenciant, en el seu lloc, la titularitat i gestió pública a través de partenariats públic-públics i públic-comunitaris.
8. Els Estats han de protegir i garantir els drets dels treballadors, així com unes condicions laborals dignes, justes i equitatives. L’accés als serveis en les esferes de la vida fora de la llar ha de rebre urgentment un alt nivell de prioritat en les polítiques públiques, que inclou l’accés en espais públics, llocs de treball, centres de detenció, escoles i centres de salut, així com en els mercats on es venen aliments i altres béns en l’economia informal.
9. Per resoldre la crisi de l’aigua és necessari superar l’actual fragilitat del marc multilateral de les Nacions Unides, avançant cap a una governança que pugui afrontar els reptes presentats anteriorment, establint un mecanisme intergovernamental de reunions regulars sobre l’aigua i sanejament, i mecanismes concrets de seguiment dels compromisos adquirits en els quals els subjectes i titulars dels drets humans participin de manera plena, efectiva i significativa.

Com a subjectes i titulars de drets humans i defensors i defensores de l’aigua, sovint criminalitzats i perseguits per defensar els drets humans, exigim que l’ONU prioritzi el diàleg i la col·laboració amb les comunitats més vulnerables en la implementació del ODS 6, inclosos els Pobles Indígenes, les comunitats pageses, els que viuen en assentaments informals, les poblacions discriminades per motius de gènere, ascendència i classe, i tots aquells que encara no tenen garantit l’accés a l’aigua potable i al sanejament.

Adhereix-te al manifest, individualment o com a entitat: https://framaforms.org/endorse-water-justice-manifesto-suscribe-el-manifiesto-por-la-justicia-hidrica-1677087019