Avui i demà es celebra a Terrassa el primer congrés de la gestió pública del servei d’aigua a Catalunya aplegant administracions, operadors, acadèmics i entitats

El control de les concessions i les deficiències del servei amb els litigis dels municipis amb els gestors privats han centrat el debat el primer dia del Congrés

Aquest matí, al Vapor Universitari de Terrassa, més d’un centenar de persones han assistit a les sessions de la primera jornada del primer Congrés per la Gestió Pública del Servei d’Aigua. Aquest és un espai pensat i dirigit a personal tècnic, gestor, polític, acadèmic i entitats que treballin al o per al sector públic de l’aigua. Està organitzat per l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP) i els ajuntaments de Terrassa i Barcelona, amb el suport de les dues principals associacions municipalistes catalanes, l’Associació Catalana dels Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), a més del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC) i la plataforma Aigua és Vida.

El Congrés l’ha inaugurat l’alcalde de Terrassa Jordi Ballart, a través de videoconferència (al·legant motius personals) i la 3a Tinenta d’Alcalde de l’àrea de Territori i Sostenibilitat Lluïsa Melgares. Tots dos han fet valdre la remunicipalització del servei d’aigua al municipi egarenc el 2017, després d’anys de lluita veïnal i litigis amb l’operador privat, convertint-se així en una de les grans ciutats que han apostat per la municipalització i una referència a Catalunya. Eloi Badia, president de l’AMAP i regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona, ha utilitzat el seu parlament per relatar els reptes que té la gestió municipal del cicle de l’aigua per afrontar els principals conflictes que ens aboca el canvi climàtic. Per això, precisament, apunta el regidor de Barcelona “és vital recuperar la gestió pública d’aquest dret humà bàsic i essencial com és l’aigua”.

Per part de les associacions municipalistes, tant Àlex Garrido, vicepresident de la FMC i alcalde de Manlleu, com Lluís Soler, president de l’ACM i alcalde de Deltebre (que ha hagut d’intervenir per videoconferència donat que es troba dirigint els equips d’emergència municipals per afrontar les conseqüències dels darrers aiguats), han evidenciat les deficiències dels serveis municipals vinculats a l’aigua gestionats per operadors privats i que arrosseguen anys de manca de manteniment i inversió. Aquestes deficiències estructurals s’evidencien en dies com aquests en els que se celebra el Congrés, amb forts aiguats tensant les infraestructures lligades al cicle de l’aigua, com és el clavegueram o els dipòsits.

Experiències a petits municipis i control públic de les concessions privades

Just després s’ha donat pas a Joan Gaya, enginyer industrial i expert en gestió de l’aigua, que ha ofert una breu conferència inaugural per conceptualitzar i posar en context els debats vinculats al model de gestió del cicle de l’aigua dels darrers anys. Aquesta conferència ha obert el moment per celebrar fins a tres debats simultanis, amb un evident èxit de participació. El debat que ha atret a més públic ha estat la taula rodona que recollia experiències de la gestió pública de l’aigua als petits municipis, posant de manifest la gran diversitat de formes de gestió pública o comunitària que existeixen al territori: mancomunat (al Solsonès), consorciat (la CONGIAC), cooperativa (Olesa de Montserrat), empresa multiservei municipal (Arenys de Munt), municipal intern (Montmeló) o utilitzant les diputacions provincials com instrument (com el cas de Badajoz, presents també a través de videoconferència).

En un altre espai simultani, l’advocat expert Quim Olivares ha defensat que cal aportar recursos i mitjans per controlar les concessions privades del servei de l’aigua. Compartint taula amb ell ha intervingut en Fernando Cabello, director de Serveis de l’Aigua a l’AMB, que han coincidit en apostar perquè les administracions tinguin un bon coneixement del servei que vulguin concessionar, destinar els recursos humans i materials necessaris per al control del servei i per tot això cal, sobretot, preparar els plecs de condicions des de la mateixa Administració.

Precisament sobre el control i els dèficits de la gestió privada s’ha parlat en una altra aula, amb quatre exemples paradigmàtics de municipis i ens locals que han recuperat recentment o bé la gestió pública o bé el control de la concessió, i han pogut comprovar, de manera contrastada, quins són els dèficits als quals sotmet la gestió privada: manca d’inversió, transparència, augment de tarifes, etc.De tots quatre casos el cas de Girona és un cas paradigmàtic, al ser intervinguda per l’Ajuntament a través d’un mandat judicial donades les evidents i demostrables mancances de gestió del servei.

Després de dinar, Eulalio Ávila, membre del Consell General de Secretaris, Interventors i Tresorers, ha exposat l’enorme complexitat procedimental pel qual un municipi té el dret d’adoptar un model públic o privat per gestionar el servei integral de l’aigua. A la mateixa taula, l’advocat Josep Rovira ha anat més enllà i ha assenyalat quines incroguències existeixen en aquest marc legal i quines són les propostes de l’AMAP per incidir en el marc legal, i que s’han traslladat al Parlament de Catalunya, per tal que qualsevol ajuntament trobi igual de fàcil (o difícil) externalitzar un servei o gestionar-ho directament.

A la darrera taula de la jornada d’avui s’ha fet ressò de l’acte unitari que es va celebrar al maig d’enguany també a Terrassa, on més de 40 representants electes locals van denunciar una estratègia de pressió judicial per part dels operadors privats per impedir el retorn a la gestió directa de l’aigua. A la taula rodona, doncs, s’han compartit les diferents experiències en litigis d’aquest tipus amb els ajuntaments de Ripollet, Terrassa, Girona, Montornès del Vallès i el Consell Comarcal d’Osona.

El Congrés seguirà demà dijous 25 de novembre al Vapor Universitari de Terrassa, on s’afrontaran els reptes de la gestió de l’aigua davant el canvi climàtic i eines per impulsar una millor gestió pública de l’aigua: tarifacions, finançament, directives europees, governança, etc.

Font: AMAP.