Font: Diari de Girona

Un fil per a la concessió d’Aigües Ter Llobregat

Quan la Roma clàssica es prenia més com referent, hi ha havia un axioma o mera frase feta segons la qual en aquella civilització ( amb un model jurídic, força ordenat, si bé esclavista) ja havia succeït tot el que després succeí, o podia succeir, en tota la humanitat.

Ara fa una mica riure. Hi ha hagut munts de canvis de paradigmes, i n’estan caient molts més, que inciten a la prudència. Així, si l’actual govern de la Generalitat de Mas, existent des de fa quatre dies, continua anant al ritme que va pot superar el que no hi ha ni mai hi ha hagut, a Roma ni enlloc. Llàstima que sigui per anar a pitjor.

La constitució del govern, l’increment de la retòrica mil·lenarista, les declaracions incendiàries de Mas i d’Homs i ara la inefable privatització de l’empresa fins ara pública Aigües del Ter Llobregat (ATLL) estan situats i efectuats tan fora de lloc, són tan de vergonya aliena, que no se sap com ubicar-los.

Anem al darrer, la privatització d’ATLL, la més gran que mai hi hagi hagut a Catalunya. Com a la Roma antiga, hi ha de tot, però en dolent. Altrament, no s’hauria arribat a un plet de la Generalitat contra la Generalitat, capaç de deixar astorat Justinià, Sextus Pomponius i qui fos. Per acabar-ho d’arreglar ho va explicar en roda de premsa Francesc Homs, que diu que és advocat. Però no se li nota.

De fet no va de Dret. Va de política. De política clànica que és l’única que sé veure a la Generalitat, amagada darrere de clams retòrics, aquests per definició antijurídics fins el moll de l’os.

Parem- nos pensar un segon. Resulta que personatges que no saben organitzar decentment una privatització no solament estan muntant una brutal privatització d’una immensa part de la sanitat catalana, sinó que volen concebre un procés referendari que quan l’intenten precisar-lo els surt un nyap incomprensible.

El problema no és el Dret, una finalitat del qual és ordenar i situar en un context social just tot allò que és humà i necessari. La política, aquí i ara, és una altra cosa, sovint en conflicte amb la juridicitat. A algú li calen exemples? Sembla que avui comença finalment, a Barcelona, la vista oral d’un procés, o no?

La qüestió de l’ATLL sempre va ser política. Sempre hi va haver una aproximació al tema diferent per part de Lluís Recorder, l’honest i ponderat exconseller de Territori i Sostenibilitat i el poderós i, per a mi preocupant, Germà Gordó. Amb Mas sempre ha estat l’home més poderós de la Generalitat, després d’haver estat el gerent de CDC.

Si aquest tema no s’aclareix fins al més petit detall ja podem plegar. Retornem a segles abans de la Roma clàssica, tenint present que l’organització (per dir-ho així) a base de clan és la més primitiva de totes les que ha conegut la humanitat. Ben retornats siguem als temps de l’Home de Cromanyó.

Repeteixo, res no indica que la cosa vagi d’un problema jurídic abstracte ( si és que ni poden haver) perquè els problemes jurídics tenen el gran atractiu de ser sempre finalment concrets i aclaridors.

El que passa és que de vegades són temes sofisticats. No t’hi pots acostar amb apriorismes sinó valorant els fets i sobretot les proves. A més, situant-los, en aquest cas, en un marc del poder polític.

De moment hi ha un indici clar. La premsa independentista, és a dir subvencionada i d’utilitarisme polític, es fa un fart de citar Recoder i de silenciar el nom de Gordó. En Dret, d’això se’n diu un indici, perquè, ai caram, l’òrgan unipersonal -és a dir format per una sola persona- que va invalidar la concessió, de qui depenia?. L’organigrama de la Generalitat mostra que depenia de la secretaria del govern, situada al departament de presidència i de la qual n’era titular Gordó. Això és tot? No, no ho és. Però pot ser un bon punt de partida. Si estigués viu, el meu profundament admirat Cesare Beccaria ( 1738-1794), gran jurista i encara millor humanista, potser em diria: “Alfons, comença estirant d’aquest fil”. Gràcies, mestre Cesare.