Font: Economia Digital

Eliminar 1.000 milions de deute ordinari dels comptes de la Generalitat amb la polèmica concessió d’Aigües Ter Llobregat (ATLL) ha provocat un increment del preu mitjà del servei del 44%. Des del juliol passat, quan s’establien les bases del concurs, l’empresa pública ha pujat en tres ocasions la tarifa de l’aigua en alta. El servei que es fa des del lloc de captació (pantà o dessalinitzadora) fins als dipòsits de capçalera dels municipis catalans.

ATLL dóna servei a cinc milions de persones. El seu consell d’administració, en que Convergència i Unió (CiU) té majoria, va decidir incrementar el cànon el 70% el juliol, fins a fixar el preu del metre cúbic d’aigua tractada en 0,647 euros. És la pujada més important i es va fer, tal com va reconèixer en el seu moment, per fer més atractiva l’oferta de l’empresa pública després de la reclamació dels interessats en licitar.

Gairebé de forma paral·lela a l’adjudicació de la companyia a un consorci liderat per Acciona i el banc d’inversions brasiler BTG Pactual, la cúpula va pactar una altra pujada del 0,63% de la tarifa (0,6511 euros). Encara que l’increment que més polseguera ha aixecat ha estat el del passat 30 de novembre. El departament de Territori i Sostenibilitat, liderat per Lluís Recoder, ja estava fent la due dilligence per firmar la concessió abans que acabi desembre, però la cúpula d’ATLL va decidir fer una nova pujada, aquesta vegada del 13,5% (0,7389 euros).

Factura final

Les localitats en que més ha pujat el cànon són Sant Cugat de Sesgarrigues (Barcelona), que arriba al 51,13%; Sabadell (Barcelona), del 48,13%; i Martorelles (Barcelona), 47,13%. A l’altre costat de la taula, hi ha els municipis de Polinyà (Barcelona), en que pujarà el preu d’aigua en alta el 39,13% i Rubí (Barcelona), que ha incrementat el 37,13%. Exactament el mateix percentatge que s’ha elevat el preu del servei a Sitges (Barcelona).

Ara, són les administracions amb competències municipals les que han de decidir si repercuteixen la pujada a la factura de l’aigua final o l’assumeixen amb càrrec a les arques locals. Una decisió que s’ha de votar als plens municipals, consells comarcals o l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Fins avui, han intentat perllongar al màxim la decisió.