18/03/2019 

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) reclamarà 211 milions d’euros a Agbar si el Tribunal Suprem ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va anul·lar la creació de l’empresa mixta que abasteix d’aigua 23 municipis de l’àrea de Barcelona.

Aquests són els càlculs que han fet els tècnics de l’AMB en base als balanços de l’empresa mixta a tancament del 2018. El Suprem s’hauria de pronunciar en els pròxims mesos, ja que la sentència del TSJC és del mes de març del 2016. Fa dos anys Agbar va dir que si el Suprem anul·lava l’empresa mixta l’AMB li hauria de pagar uns 1.000 milions d’euros.

Segons el vicepresident de l’àrea de Medi Ambient de l’AMB, els càlculs són un avantprojecte de liquidació en el cas que sigui ratificada la sentència del TSJC, i per tant podrien variar en funció del temps que passi, però posa les bases sobre com s’ha de fer. Eloi Badia ha matisat aquest dilluns que el projecte de liquidació no pressuposa com hauria de ser en un futur el model de gestió, amb una concessió o amb gestió directa de l’AMB o els ajuntaments. Això sí, Badia ha defensat que hi ha hagut una sobrevaloració de l’empresa mixta per part d’Agbar i que no descarten que “una part es retorni a través d’una rebaixa del rebut als ciutadans, que han pagat uns sobrecostos”.

Es va aprovar crear la societat mixta el 2012 per fer l’abastiment d’aigua en baixa –la que arriba als usuaris finals– a l’àrea metropolitana, i està participada en un 70% per Agbar, un 15% per Criteria –el hòlding de La Caixa– i un 15% per l’AMB.

Els càlculs

La creació de l’empresa mixta va ser anul·lada pel TSJC, i l’actual consistori de Barcelona i l’AMB han defensat que Agbar va sobrevalorar els actius que va aportar a la societat. Els actius aportats per Agbar es van valorar en 476 milions, però segons l’AMB un 22% d’aquests actius no són per a l’abastiment en baixa (que depèn de l’AMB) sinó en alta (que depèn de la Generalitat). Per tant, l’AMB valora l’aportació d’Agbar en 239 milions d’euros.

A més, els càlculs de l’AMB indiquen que hi ha 55 milions d’euros cobrats per Agbar en concepte de ‘know-how’ que, al declarar-se els acords nuls per sentència, hauria de retornar. Igualment, l’AMB considera que dels 130 milions d’euros cobrats com a dividends durant aquests anys només 100 corresponen a l’abastiment en baixa i, si es declara nul·la la societat, també s’haurien de tornar.

D’altra banda, els fons propis de la companyia mixta al tancament del 2018 eren de 370 milions d’euros. Per això, l’AMB considera que Criteria hauria de cobrar, pel seu 15% de la companyia, 40,5 milions d’euros, que corresponen al 15% dels fons propis. En el cas d’Agbar, pel seu 70%, li correspondrien 189 milions d’euros.

Ara bé, segons l’AMB, el deute d’Agbar amb la societat és de 400 milions –237 per la sobrevaloració d’actius, 55 per la devolució del ‘know-how’, 107 que hauria de pagar per recuperar els actius en alta (la planta de Sant Joan Despí) i 244.866 euros per recuperar les concessions en sis municipis que va aportar–. Per tant, si d’aquests 400 milions d’euros que Agbar deu a la societat se’n resten els 189 milions que li toquen a Agbar dels fons propis, finalment la companyia controlada per Suez hauria de tornar a la societat quasi 211 milions d’euros.

Eloi Badia reconeix que és difícil que l’empresa accepti aquesta liquidació i, per tant, si finalment s’anul·la l’empresa els càlculs acabaran als tribunals amb un nou litigi.

El precedent d’ATLL

Un cas similar s’ha produït amb l’abastiment en alta, que tenia ATLL en concessió de la Generalitat, i que el Suprem també va anul·lar. En aquest cas, la Generalitat s’ha fet càrrec de l’abastiment en alta amb un nou ens públic, denominat ATL. Però manté un litigi amb Acciona i els seus socis accionistes d’ATLL per la liquidació. En un primer càlcul, la Generalitat va establir que Acciona i els seus socis havien de pagar 38 milions a la Generalitat, però en una segona liquidació el Govern va admetre que hauria de pagar 54 milions a Acciona i els seus socis que, per la seva banda, demanen més de 1.000 milions per la liquidació.

Font: Diari Ara