En un document de més de 100 pàgines adreçat al TSJC, el Gabinet Jurídic de la Generalitat addueix, entre d’altres fonaments, que la decisió d’aquest òrgan, que havia comanat Germà Gordó, es basa en correus anònims que l’organisme no sap com justificar

Font: EcoDiari

El Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya, que depèn del Departament de Presidència, va presentar el passat 18 de juliol (amb data de registre del dilluns 22 de juliol), davant la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC (Tribunal Superior de Justícia de CAtalunya), un escrit de més de 100 pàgines en què demana la nul·litat absoluta de l’acord pres el 2 de gener de 2013 per l’OARCC (Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya, depenent també de Presidència), que revocava la concessió de la privatització d’Aigües Ter-Llobregat (ATL) a l’empresa Acciona i deixava la multinacional francesa Agbar-Suez com a guanyadora virtual del procés.

Després que el TSJC, en sengles interlocutòries, a les darreries de març i el passat divendres, tombés els recursos presentats per la pròpia Generalitat i per Acciona en què demanaven mesures cautelars, en cap cas no entrava a dirimir el fons de l’afer. És aquí on el Gabinet Jurídic s’esplaia extensament i documental, especialment pel que fa al fet que es va admetre com a prova contra la resolució del Govern uns correus anònims que el propi OARC reconeix durant la instrucció no saber-ne l’autor, tot i que consta en l’expedient.

“Tanmateix, cal advertir –diu el Gabinet Jurídic al TSJC– que arran de la descoberta per aquesta representació de l’existència d’una activitat probatòria desenvolupada per I’OARCC, sense subjectar-se a cap procediment, aquesta representació va demanar un complement d’expedient administratiu a fi de poder verificar el resultat de la prova instada, així com si l’OARCC havia practicat qualsevol altre mitjà probatori sense coneixement de les parts. La resposta rebuda de l’OARCC fou un ofici adreçat a aquest Tribunal on el titular d’aquest organisme manifestava que estava legitimat per a demanar informes a qui considerés oportú (cal afegir, però, que de forma contrària a la Llei, doncs resulta evident que això sempre serà possible si es subjecta a la normativa procedimental adequada, cosa que no és el que succeí en el present supòsit). Però, encara més rellevant fou la declaració expressa que no coneixia l’autoria del document anònim, tot i que sembla haver-lo emprat per a decidir (vist que és justament el document anterior a dictar la seva Resolució 1/2013 i un dels arguments en ell recollit és reproduït com a fonament de la decisió qüestionada). Per a intentar aclarir la susdita situació, es va tornar a interessar un segon complement d’expedient a fi de conèixer com el document anònim havia arribat a l’OARCC. Tanmateix, aquesta darrera petició fou rebutjada per aqueix Tribunal (en dues ocasions), motiu que portarà ara a la necessitat de qüestionar-ne l’autenticitat del citat document anònim.”

I continua: “De tota manera, atesa la rellevància assolida, i sense perjudici del qüestionament del document anònim per part de l’OARCC, per haver practicat prova sense obrir el corresponent tràmit i sense participació de les parts, esdevenint aquest no només un defecte de forma sinó que, en haver causat indefensió (vist que, parcialment, el contingut del document anònim havia estat recollit com a raonament per a decidir en la resolució qüestionada però sense argumentar-ho), es converteix en causa de nul·litat (ex. Art. 62.1,e) de la llei 30/1992 o d’anul·labilitat (ex. Art. 63.2 de la Llei 30/1992).”

Aquí resideix el nucli on es constaten els fonaments equivocats que porten a l’OARCC a una decisió no només errònia sinó contrària a Dret, i és on se centra la fonamentació jurídica de l’actual demanda per tal de deixar ben palès que escau dictar una sentència que anul·li la Resolució 1/2013.

De fet, tot i que no es va obrir fase de prova, consta una comunicació electrònica del propi titular de l’OARCC, datada el 20/12/2012, que sembla adreçada a l’empresa pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, on es formulaven fins a tres consultes. A continuació, constava un document anònim, sense data, ni signatura, ni identificació de cap mena (de fet, no consta ni com va arribar a l’OARCC, ja que no n’existeix cap comunicació al respecte), però que sembla respondre a les preguntes que constaven en la comunicació electrònica anteriorment citada.

Cal ressenyar, a més a més, que aquest document anònim no consta que fos posat de manifest a les parts per a pronunciar-se al respecte. Finalment, i sense solució de continuïtat, consta la resolució 1/2013 de l’OARCC de data 2/1/2013, impugnada a través d’aquest recurs contenciós administratiu presentat pel Gabinet Jurídic.

L’ombra de Germà Gordo

Tot i que aquest dimarts 23 de juliol s’esperava que el Consell Executiu del Govern de la Generalitat de Catalunya prengués un acord després de la darrera interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja que així estava previst, la negativa rotunda de Germà Gordó, actual conseller de Justícia, va aconsellar de postposar el possible recurs de cassació davant del Tribunal Suprem fins a principi de setembre, abans que acabi el termini per presentar-lo.

Tanmateix, la nova embranzida de Presidència contra l’acord de l’OARCC (recordem que el president Artur Mas no s’ha pronunciat en cap cas sobre l’afer d’ATL) sembla amagar —més enllà de l’anomenada “guerra judicial de l’aigua”, en la qual l’empresa ara francesa Agbar-Suez (Sociedad General de Aguas de Barcelona) hi té un exèrcit de mercenaris en totes bandes—, foscos interessos econòmics en què, precisament, Germà Gordó hi tindria molt a veure.

De fet, Gordó, en la seva època com a secretari del Departament d’Agricultura (2003) va establir forts contactes Josep Grau i amb Josep Anton Rossell, actualment director d’Infraestructures de Catalunya. Mentre Gordó ha continuat ocupant càrrecs al Govern (al seu moment, el propi OARCC en tant que depenia del Secretari del Govern a la legislatura anterior, el senyor Gordó), Grau ha passat a Aigües del Segarra Garrigues, que gestiona el canal del mateix nom en què FCC i Agbar són accionistes majoritaris.

Documentació

Demanda del Gabinet Jurídic perquè el TSJC anul·li l’acord de l’OARCC sobre l’adjudicació d’ATL.