La gestió publica de l’aigua a casa nostra està en procés de malvendre’s i hipotecar-se per varies generacions. Actualment la Generalitat està privatitzant la gestió de l’aigua, com un gran pastís a repartir. Ara toca el torn a l’empresa pública, Aigües Ter-Llobregat (ATLL) que aproveeix d’aigua potable en alta a 5M de persones. La privatització es preveu fer a 50 anys, amb un augment de tarifa que pot arribar al 300% i amb la garantia d’uns beneficis milionaris per a l’empresa que n’obtingui la concessió. La mateixa Generalitat que parla d’un procés sobiranista, està externalitzant el país que representa.ATLL s’ha mostrat una empresa pública eficaç i eficient, i ha guanyat premis internacionals per la seva excel·lència en el servei, però s’ aprofita el context actual per privatitzar-la per 300 milions d’€ (quan el seu actiu és més de 6 vegades superior). Els ingressos per la privatització no solucionen per res el deute de la Generalitat.

Al procés de licitació de la gestió d’ATLL s’hi han presentat dues ofertes: AGBAR i Acciona, ambdues aliades amb fons d’inversió internacionals.

El negoci d’AGBAR = la pobresa de Catalunya

AGBAR (el 75% de la qual és de la multinacional francesa Suez-environment i el 25% restant de La Caixa) i les seves filials (SGAB, SOREA, etc.) són les encarregades de subministrar aigua al 80% de la població de Catalunya.

L’any 2009 AGBAR va repartir 389 milions d’€ de beneficis entre els seus accionistes en lloc de destinar-los a millorar la xarxa. Des de llavors ha fet fora més de 200 treballadors.

Creiem que és totalment irresponsable privatitzar durant 50 anys una empresa pública com ATLL, a més d’un frau democràtic i ciutadà. Si gestionar l’aigua dóna beneficis econòmics, és molt millor que es reinverteixin en la qualitat del servei o que es quedin a mans de la població, en lloc de donar beneficis a uns pocs accionistes.

L’aigua als municipis

Al món, el 90% de les connexions domiciliars d’aigua les gestiona el sector públic, i el 10% el sector privat. A Catalunya, els percentatges pràcticament s’inverteixen.

Cal denunciar com es fan els processos de renovació de concessions per la gestió municipal d’aigua a empreses privades. Obrir un debat públic no és només passar-ho per un ple municipal. Cal transparència, exposar el procés a la població, debatre sobre els avantatges i els inconvenients, i sobretot saber qui hi ha darrera d’aquestes multinacionals.

Són mals exemples d’això com l’ajuntament de Manlleu ha prorrogat recentment la concessió del servei municipal d’aigua a mans de SOREA (filial d’AGBAR) per 20 anys, sense debat ciutadà a canvi d’inversions. Cosa que previsiblement també passarà a la ciutat de Girona. Aquesta és una pràctica sistemàtica per part de les empreses concessionàries arreu de Catalunya per “fidelitzar” els ajuntaments.

Aquestes empreses potser estan capacitades per donar un bon servei, però mai posaran en qüestió com l’aigua any rere any es va degradant i contaminant. El cas d’Osona i la contaminació dels nostres aqüífers subterranis en poden ser un bon exemple. La progressiva privatització va paral·lela a la progressiva contaminació del medi.

Avui tenir la xarxa de l’aigua en mans privades en realitat vol dir tenir-la en mans del capital financer, del capital especulatiu.

Tot i això hi ha experiències d’èxit de municipis que duen a terme una gestió pública de l’aigua com Campdevànol, Camprodon, Llanars, Sant Bartomeu del Grau, Manresa, El Figaró, Mataró… I una ciutat com París ha remunicipalitzat fa pocs anys aquest servei.

Una amenaça pel riu

La privatització d’ATLL suposa una amenaça pel Ter i pel pla de gestió de les conques internes de Catalunya.

El Ter serà, per ser el més barat, el proveïdor prioritari del sistema per 50 anys més ( i ja en seran gairebé 100) atès que el riu Ter des de l’any 1962 pateix una enorme captació destinada a l’àrea metropolitana, que en els darrers 12 anys ha suposat un transvasament mitjà d’un 75% del cabal del riu. Fent inviable el compliment de la Directiva Europea Marc de l’Aigua exigeix als estats el bon estat de les masses d’aigua per al 2015.

La moció d’Aigua és Vida a nivell municipal

Només a la conca del Ter els plens de 11 ajuntaments que representen més de 150.000 habitants (quasi el 50% de la població del Ter) ja han aprovat una moció que demana el compliment dels cabals legals de manteniment del riu Ter i una aposta clara per la gestió pública i racional de l’aigua; per tal d’assegurar el dret humà bàsic d’accés a l’aigua potable i al sanejament reconegut per les Nacions Unides al 2010. Ajuntaments com Vic o Girona han aprovat l’esmentada moció i estem pendents de l’aprovació de la mateixa moció a d’altres municipis.

Aquesta moció també ha estat aprovada per altres 26 municipis de Catalunya (que representen a més de 1,5 M de persones) manifestant la seva oposició a l’externalització d’ATL i alguns d’ells, com Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès tenen intenció d’emprendre accions legals en contra aquest procés.

La gestió de l’aigua que volem

Disposar d’aigua potable és una condició per a la vida humana. L’aigua és doncs un recurs estratègic, un bé preciós que ja en el medi sustenta tota la vida. La gestió del cicle de l’aigua comporta evidents tensions i conseqüències a nivell ambiental, social i econòmic.

Si la gestió gravita sobre concessions privades a mans de multinacionals entrem en un risc on la sobirania dels pobles, la relació de poder i la gestió de la informació – entre multinacionals del sector i la pròpia administració – cada cop és una lluita més desigual. La funció de control que defensa l’administració en aquest procés esdevé impossible (com hem vist amb el sector financer) quan no hi ha recursos, informació, ni voluntat suficients.

Creiem en una gestió pública de l’aigua que ha de fomentar el debat i la participació ciutadana, la transparència i l’accés a la informació al entorn de l’aigua i les seves afectacions al medi, i tot això cobert per les inversions i finançament adequats. Finalment la gestió pública ha de ser capaç de garantir l’abastament per a un consum humà bàsic de tota la població. A més s’ha demostrat que la gestió pública pot operar amb més eficàcia i a preus inferiors que la gestió privada, ja que el seu objectiu no és generar dividends ni beneficis.

Perquè si ens privatitzen l’aigua, ens privatitzen la vida.

Grup de Defensa del Ter i Plataforma Aigua és Vida