Àrea Metropolitana de Barcelona (ÀMB)

Organitzacions socials i ecologistes presenten al·legacions per recuperar les concessions d’AGBAR per a la seva gestió pública

[cat-cast]

Organitzacions socials i ecologistes presenten al·legacions per recuperar les concessions d’AGBAR per a la seva gestió pública

La nova empresa mixta creada per gestionar sense concurs l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb un 85 % d’AGBAR posen en perill el bens de la Generalitat, el cabal del Ter i una millor qualitat de l’aigua per a consum humà.

31 de maig de 2013

En el marc de la Plataforma Aigua és Vida , l’Associació Naturalista de Girona, Ecologistes en Acció de Catalunya, Enginyeria sense Fronteres i el Grup de Defensa del Ter han presentat a l’Agència Catalana de l’Aigua al·legacions a l’expedient de revisió dels títols d’aprofitament d’aigua dels quals és titular SGAB i que formen part de la xarxa d’abastament en alta del Sistema Ter Llobregat amb l’objectiu que siguin recuperades per a ser gestionades de forma pública, transparent i participativa d’acord amb la normativa actual d’aigües i evitar que la multinacional AGBAR s’apoderi d’uns bens que pertanyen a la Generalitat de Catalunya

Les al·legacions presentades exigeixen el compliment de la legislació vigent en aigües europea, estatal i catalana. La normativa europea principalment contemplada en la Directiva Marc d’Aigua (DMA) exigeix una gestió participativa, l’aprovació dels Plans Hidrològics de Conca per al passat 2009 i el bon estat de les masses d’aigua per al 2015. La legislació estatal (llei d’aigües 29/1985, de 2 d’agost), considera les aigües continentals públiques i subordinades a l’interès general i legislació catalana, contemplada en el Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües atorga a l’Agència Catalana de l’Aigua la potestat de recuperar aquestes antigues concessions atesos els nombrosos i substancials canvis que han sofert.

La Directiva Marc d’Aigua aprovada el passat 2000 significa una nova concepció en matèria legislativa pel que fa a la gestió de l’aigua. L’aigua deixa de ser únicament un recurs i també és considerada pel seu valor ecosistèmic i obliga a tots els Estats membres de la Unió Europea a aprovar uns Plans de Gestió de Conca que no només tinguin l’objectiu de satisfer totes les necessitats d’usos sinó que els hi exigeix aconseguir el bon estat ecològic de les masses d’aigua per al 2015.

En aquest sentit el Govern de la Generalitat aprova mitjançant el DL 188/2010 el Pla de Conca de Districte Fluvial de Catalunya. Alguns dels Plans i articles inclosos en aquest Pla són rellevants pel que fa a la gestió de l’anomenat Sistema Ter Llobregat. Entre d’altres accions, la Generalitat de Catalunya té l’obligació d’aprovar abans del 2015 els Plans Zonals d’Implementació dels Cabals de Manteniment amb l’objectiu d’acomplir els cabals fixats al Pla Sectorial de Cabals de Manteniment aprovat en seu Parlamentària. Per tal d’acomplir aquestes responsabilitats la Generalitat de Catalunya es compromet a assolir una gestió integrada de tots els recursos disponibles, amb l’objecte de garantir la satisfacció plena de les diferents necessitats d’aigua a tot el Sistema Ter Llobregat i, per tant, també a la conca del baix Ter, inclosos els cabals de manteniment, de manera coordinada amb el desenvolupament de les noves aportacions previstes a la planificació hidrològica.

Les competències i responsabilitats de complir aquests objectius ambientals i aquests Plans, lleis i Directives per tal d’assolir el bon estat ecològic dels nostres rius i garantir l’abastament per als diversos usos són de l’Agència Catalana de l’Aigua. Per tant, és qui ha de planificar i vetllar per una gestió eficient, pública i integrada que compleixi amb l’interès general d’un bé públic essencial per a la vida com és l’aigua i conforme a la legislació en matèria d’aigua. La pràctica ha demostrat com una gestió esquarterada i amb el principal objectiu del lucre dels accionistes de les grans multinacionals és incompatible amb el compliment de les normatives.

La Llei 29/1985 d’aigües estatal de 2 d’agost estableix amb molta claredat que les aigües continentals superficials i subterràniesintegrades en el cicle hidrològic constitueixen un recurs unitari subordinat a l’interès general, que forma part del domini públic estatal com domini públic hidràulic.

El Reial decret 2646/1985 de 27 de desembre, va atribuir a la Generalitat els mitjans materials necessaris per a l’execució de les seves competències en matèria d’aigües. La Llei 25/1998, de 31 de desembre, atribueix a l’Agència Catalana de l’Aigua, com a entitat de dret públic que assumeix totes les funcions d’Administració hidràulica única a les Conques Internes de Catalunya. La llei d’Aigües Catalana 3/2003, de 4 de novembre en el seu apartat 8.2.a fixa com li correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua en l’àmbit de les conques internes de Catalunya, entre altres atribucions, l’atorgament de les autoritzacions i les concessions.

La legislació catalana i estatal és molt clara sobre la imperiosa necessitat de fer una gestió integral. Atesa la complexitat i complementarietat de les conques del Ter i Llobregat és l’Agència Catalana de l’Aigua qui té totes les facultats per llei de vetllar per a què així sigui i, per la qual cosa, es fa imprescindible que s’extingeixin les concessions de SGAB (AGBAR) i retornar-les a la seva titularitat pública ateses les modificacions substancials que han succeït al llarg del temps des de la concessió que se li va atorgar l’any 1953 de captació d’un volum de 2.200 l/s d’aigües superficials al Llobregat i la construcción de la potabilitzadora de Sant Joan Despí.

Els canvis substancials més significatius han estat inclosos en el text de les al·legacions presentades i descriuen com la concessió d’aigües atorgada a SGAB l’any 1953 i les seves posteriors modificacions provenien únicament del riu Llobregat. El creixement de Barcelona i el seu cinturó ha suposat un augment significatiu del volum d’aigua necessari i de diversificació de les fonts. Així doncs, aquest abastament a hores d’ara es realitza integrant diferents fonts de subministrament, procedents de recursos superficials (riu Ter -amb el compromís del seu retorn- i riu Llobregat), subterrànies (pous de Llobregat i Besòs), de dessalinització (ITAMs El Prat i Tordera) i de regeneració d’aigües residuals urbanes (ERA El Prat). Tot plegat fa imprescindible la gestió integrada de tots aquests ben naturals per tal d’aconseguir la major eficiència en el seu aprofitament i el respecte de les lleis d’aigües estatal i catalana i de la Directiva Marc de l’Aigua per aconseguir el bon estat ecològic de les seves masses d’aigua.

Des de les organitzacions que hem presentat les al·legacions considerem que s’han de recuperar urgentment aquestes concessions atès que el Consell Metropolità de Barcelona ha acordat atorgar sense concurs i a dit la concessió de l’aigua en baixa a una nova empresa de capital mixt, amb capital privat d’AGBAR d’un 85%, on aquesta multinacional, amb el vistiplau d’aquest consellha incorporat en el balanç d’actius una sèrie de bens que pertanyen al Sistema Ter Llobregat d’abastament en alta, el qual tal com hem descrit amb anterioritat formen part de les competències de la Generalitat de Catalunya i que per una bona gestió s’han de gestionar de forma pública, transparent i participativa.

Finalment, cal destacar que cal recuperar aquestes concessions i retornar-les a la titularitat i gestió pública perquè cal potabilitzar l’aigua a l’estació d’Abrera. Aquesta planta aigües amunt té capacitat per potabilitzar aigua apta per a consum humà de molt millor qualitat que la potabilitzadora de Sant Joan Despí, en el tram baix del Llobregat, en un punt on l’aigua captada és de pitjor qualitat i, per tant, amb la necessitat de majors tractaments, cosa que suposa o bé una mala qualitat de l’aigua o un encariment substancial del preu final per al ciutadà.

 

[cast]

Organizaciones sociales y ecologistas presentan alegaciones para recuperar las concesiones de AGBAR para su gestión pública 

La nueva empresa mixta creada para gestionar sin concurso el área Metropolitana de Barcelona con un 85 % de AGBAR ponen en peligro los bienes de la Generalitat, el caudal del Ter y una mejor calidad del agua para consumo humano

En el marco de la Plataforma Aigua és Vida , la Asociación Naturalista de Girona, Ecologistas en Acción de Cataluña , Ingeniería sin Fronteras y el Grupo de Defensa del Ter han presentado a la Agencia Catalana del Agua alegaciones al expediente de revisión de los títulos de aprovechamiento de agua de los cuales es titular SGAB y que forman parte de la red de abastecimiento en alta del Sistema Ter Llobregat, con el objetivo que sean recuperadas para ser gestionadas de forma pública, transparente y participativa de acuerdo con la normativa actual de aguas y evitar que la multinacional AGBAR se apodere de unos bienes que pertenecen a la Generalitat de Cataluña.

Las alegaciones presentadas exigen el cumplimiento de la legislación vigente en aguas europea, estatal y catalana. La normativa europea principalmente contemplada en la Directiva Marco de Agua (DMA) exige una gestión participativa, la aprobación de los Planes Hidrológicos de Cuenca en el pasado 2009 y el buen estado de las masas de agua para el 2015. La legislación estatal (ley de aguas 29/1985, de 2 de agosto), considera las aguas continentales públicas y subordinadas al interés general y la legislación catalana, contemplada en el Decreto legislativo 3/2003, de 4 de noviembre, por el cual se aprueba el texto refundido de la legislación en materia de aguas, otorga a la Agencia Catalana del agua la potestad de recuperar estas antiguas concesiones atendiendo a los numerosos y sustanciales cambios que han sufrido.

La Directiva Marco de Agua aprobada el pasado 2000 significa una nueva concepción en materia legislativa en cuanto a la gestión del agua. El agua deja de ser únicamente un recurso y también es considerada por su valor ecosistémico y obliga a todos los Estados miembros de la Unión Europea a aprobar unos Planes de Gestión de Cuenca que no sólo tengan el objetivo de satisfacer todas las necesidades de usos sino que se les exige conseguir el buen estado ecológico de las masas de agua para el 2015.

En este sentido el Gobierno de la Generalitat aprueba mediante el DL 188/2010 el Plan de Cuenca de Distrito Fluvial de Cataluña. Algunos de los Planes y artículos incluidos en este Plan son relevantes en cuanto a la gestión del llamado Sistema Ter Llobregat. Entre otras acciones, la Generalitat de Cataluña tiene la obligación de aprobar antes del 2015 los Planes Zonales de Implementación de los Caudales de Mantenimiento con el objetivo de cumplir los caudales fijados al Plan Sectorial de Caudales de Mantenimiento aprobado en sede Parlamentaria. Para cumplir estas responsabilidades, la Generalitat de Cataluña se compromete a lograr una gestión integrada de todos los recursos disponibles con el objeto de garantizar la plena satisfacción de las diferentes necesidades de agua en todo el Sistema Ter Llobregat y, por tanto, también en la cuenca del bajo Ter, incluidos los caudales de mantenimiento, de manera coordinada con el desarrollo de las nuevas aportaciones previstas a la planificación hidrológica.

Las competencias y responsabilidades de cumplir estos objetivos ambientales y estos Planes, leyes y Directivas para lograr el buen estado ecológico de nuestros ríos y garantizar el abastecimiento para los varios usos, son de la Agencia Catalana del Agua. Por lo tanto,es quien tiene que planificar y velar por una gestión eficiente, pública e integrada que cumpla con el interés general de un bien público esencial para la vida como es el agua y conforme a la legislación en materia de agua. La práctica ha demostrado como una gestión fragmentada y cuyo principal objetivo es el lucro de los accionistas de las grandes multinacionales, es incompatible con el cumplimiento de las normativas.

La Ley 29/1985 de aguas estatal de 2 de agosto establece con mucha claridad que las aguas continentales superficiales y subterráneas integradas en el ciclo hidrológico constituyen un recurso unitario subordinado al interés general , que forma parte del dominio público estatal como dominio público hidráulico.

El Real decreto 2646/1985 de 27 de diciembre, atribuyó a la Generalitat los medios materiales necesarios para la ejecución de sus competencias en materia de aguas. La Ley 25/1998 de 31 de diciembre, atribuye a la Agencia Catalana del Agua como entidad de derecho público que asume todas las funciones de Administración hidráulica única en las Conques Internas de Cataluña. La ley de Aguas Catalana 3/2003, de 4 de noviembre en su apartado 8.2.a, fija como le corresponde a la Agencia Catalana del Agua en el ámbito de las cuencas internas de Cataluña, entre otras atribuciones, el otorgamiento de las autorizaciones y las concesiones.

La legislación catalana y estatal es muy clara sobre la imperiosa necesidad de hacer una gestión integral. Atendiendo a la complejidad y complementariedad de las cuencas del Ter y del Llobregat, es la Agencia Catalana del Agua quien tiene todas las facultades por ley de velar para que así sea y, por lo cual, se hace imprescindible que se extingan las concesiones de SGAB (AGBAR) y devolverlas a su titularidad pública atendiendo a las modificaciones sustanciales que han sucedido a lo largo del tiempo, desde la concesión que se le otorgó en 1953 de captación de un volumen de 2.200 l/s de aguas superficiales en el Llobregat y la construcción de la potabilizadora de Sant Joan Despí.

Los cambios sustanciales más significativos han sido incluidos en el texto de las alegaciones presentadas y describen como la concesión de aguas otorgada a SGAB en 1953 y sus posteriores modificaciones provenían únicamente del río Llobregat. El crecimiento de Barcelona y su cinturón ha supuesto un aumento significativo del volumen de agua necesario y de diversificación de las fuentes. Así pues, el abastecimiento en estos momentos se realiza integrando diferentes fuentes de suministro, procedentes de recursos superficiales (río Ter -con el compromiso de su retorno- y río Llobregat), subterráneos (pozos de Llobregat y Besòs), de desalinización (ITAMs El Prat y Tordera) y de regeneración de aguas residuales urbanas (ERA El Prat). Todo ello hace imprescindible la gestión integrada de todos estos bienes naturales para conseguir la mayor eficiencia en su aprovechamiento y el respecto de las leyes de aguas estatal, catalana y de la Directiva Marco de Agua para conseguir el buen estado ecológico de sus masas de agua.

Desde las organizaciones que han presentado las alegaciones se considera que se tienen que recuperar urgentemente estas concesiones dado que el Consejo Metropolitano de Barcelona ha acordado otorgar sin concurso y a dedo la concesión del agua en baja a una nueva empresa de capital mixto, con capital privado de AGBAR de un 85%, donde esta multinacional, con el visto bueno de este consejo, ha incorporado en el balance de activos una serie de bienes que pertenecen al Sistema Ter Llobregat de abastecimiento en alta el cual, tal como hemos descrito con anterioridad, forman parte de las competencias de la Generalitat de Cataluña y que para una buena gestión se tienen que gestionar de forma pública, transparente y participativa.

Finalmente, es necesario destacar que hay que recuperar estas concesiones y devolverlas a la titularidad y gestión pública porque hay que potabilizar el agua en la estación de Abrera. Esta planta aguas arriba tiene capacidad para potabilizar agua apta para consumo humano de mucho mejor calidad que la potabilizadora de Sant Joan Despí, en el tramo bajo del Llobregat, en un punto donde el agua captada es de peor calidad y, por tanto, con la necesidad de mayores tratamientos, lo que supone o bien una mala calidad del agua o un encarecimiento sustancial del precio final para el ciudadano.

 

Article anterior

Xavier Trias defensa la legalitat de la concessió de l'aigua fet a dit a AGBAR

Següent article

Video - Acte Pasteral en defensa del Ter del passat abril

2 Comentaris

  1. […] en Acción de Cataluña , Ingeniería sin Fronteras y el Grupo de Defensa del Ter, a través de la plataforma Aigua es Vida, han presentado ante la ACA unas alegaciones en las que exigen el cumplimiento de las legislaciones […]

  2. Sudaka Topo
    31 maig, 2013 en 2:16 pm

    Reblogueó esto en Associació Salut i Agroecologia (ASiA)y comentado:
    Add your thoughts here… (optional)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *