Les ciutats de Barcelona i París hem firmat un conveni per compartir aprenentatges comuns en qüestions tant rellevants com són l’aprofundiment de la democràcia, la reducció de les desigualtats, el dret a l’habitatge i, també, la gestió pública de l’aigua.

En efecte, tant des del Consistori parisenc com des de l’Ajuntament de Barcelona hem mostrat la nostra voluntat de caminar cap a la gestió pública d’aquest bé comú. París va remunicipalitzar –va passar de nou a mans públiques- el servei d’aigua l’any 2010, després de 25 anys de tenir el servei privatitzat a través d’una concessió a les grans empreses del sector.

L’experiència mostra que una bona gestió pública presenta nombrosos avantatges. El mateix Tribunal de Comptes ha conclòs que la gestió privada de l’aigua és un 22% més cara que la pública, a la vegada que un servei privatitzat efectua menys inversió i té més pèrdues a la xarxa.

Ciutats d’arreu han decidit recuperar el servei d’aigües. Tant a Catalunya com a nivell internacional ja són més de 100 milions de persones les que darrerament han vist com la gestió de l’aigua passava a mans públiques, incloent-hi Buenos Aires, Berlín, Budapest, Houston, Bogotà o la mateixa París.

Des de Barcelona en Comú estem convençuts que Barcelona ha de seguir aquesta tendència, i per això establim un conveni de cooperació amb París. La remunicipalització de París ha esdevingut un referent a nivell mundial: el primer any estalviaren 35 milions d’euros, import que no acabà a les butxaques d’uns pocs accionistes sinó que es reinverteix en el servei, i que va permetre abaixar les tarifes un 8%; van crear un observatori de l’aigua com a instrument de participació on els veïns i veïnes hi tenen veu i vot; i van establir convenis amb els agricultors aigües amunt del Sena per a ús fitosanitari ecològic, i han reduït l’impacte en el medi i millorat la qualitat de l’aigua.

A Barcelona han conviscut diferents models de gestió, amb uns inicis on iniciatives públiques, comunitàries i privades començaven a obrir-se pas en paral·lel. A poc a poc totes elles es van anar concentrant en mans d’una única companyia privada –avui francesa-, amb un interessant parèntesi de col·lectivització durant la Guerra Civil. De fet, el debat envers la remunicipalització del servei ha format part de la història de la ciutat en diverses etapes.

Recentment, una sentència ha anul·lat la gestió duta a terme per Aigües de Barcelona, en un procés que preveia la prolongació del servei fins al 2047 però que el tribunal ha considerat nul per diverses irregularitats. Tot i que la sentència ha estat recorreguda per l’empresa, obre de bat a bat un debat necessari sobre la idoneïtat d’establir un model de gestió pública.

Sabem que el camí envers la recuperació del servei no serà fàcil. Per això no el volem recórrer sols, sinó acompanyats d’aquells que ja l’han recorregut, així com amb tota la ciutadania. El conveni entre Barcelona i París és per tant el marc de treball entre dues administracions públiques, dos organismes que, en lloc de competir, cooperen per millorar la qualitat del servei.

En definitiva, necessitem un nou model de gestió de l’aigua que recuperi i actualitzi el concepte de bé comú, al servei de tothom, amb tothom i per a tothom.

Font: El País