La PDE es reuneix amb el Conseller David Mascort per transmetre-li la preocupació sobre l’estat del Delta de l’Ebre i la gestió de l’aigua a Catalunya
Des d’abans del temporal Glòria, la Generalitat va plantejar a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre la prova pilot de mobilització de sediments de Riba-roja i va comprometre un pressupost de 4 M€ de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Tres anys i mig després, des de la Plataforma en defensa de l’Ebre considerem que no hi ha un interès real per part de la Confederació i el Ministeri per tirar endavant cap actuació efectiva de mobilització de sediments i hem demanat al Conseller que activi tots els mecanismes davant aquestes dues institucions i també Endesa per fer possible aquesta prova.
La Plataforma continuem defensant que cal fer actuacions en l’àmbit del front litoral i badies per tindre un delta més resilient davant els impactes del canvi climàtic. Tant el Pla de Protecció del Delta impulsat pel Ministeri i el departament de Costes, com l’Estratègia Delta impulsada per la Generalitat, van en aquesta línia, tanmateix creiem imprescindible que al mateix moment que actuem en el front deltaic, s’actuï simultàniament també per afrontar la manca de sediments i subsidència. La mobilització de sediments és imprescindible per la supervivència física del delta i així li ho hem explicat al conseller al qui li hem demanat que encapçali aquesta reivindicació davant les institucions de l’estat.
La PDE també li hem transmès la preocupació i desconfiança vers la futura dessaladora del Foix ubicada a Cunit com a nexe d’interconnexió entre la xarxa CAT-ATLL. L’objectiu d’aquesta dessaladora és aportar aigua a la zona metropolitana de BCN, la PDE no entén la lògica de construir aquesta infraestructura a 60 km del punt de consum amb el conseqüent sobre cost en infraestructures de transport com canonades i estacions de bombament en el moment de la construcció i especialment el sobre cost energètic en bombar l’aigua que tindrà en el moment que estigui en ús. Hem instat a la Generalitat a revisar la ubicació d’aquesta infraestructura per millorar la seua eficiència i reduir la hipoteca energètica i el impacte en el consum de CO2.