El document presentat ahir, 4 de desembre de 2024, per l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua —format pels col·legis d’Enginyers Industrials, de Camins, Canals i Ports, Agrònoms i d’Economistes de Catalunya— planteja ampliar els transvasaments dels rius Ter i Ebre, i proposa el transvasament del Segre, a través de la interconnexió de les diferents conques. 

En el cas del Segre, la proposta implica connectar el Canal d’Urgell i el Segarra-Garrigues amb l’àrea metropolitana de Barcelona. En el cas de l’Ebre, es recupera la idea de transvasar aigua a Barcelona a partir de la interconnexió amb el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües Ter-Llobregat (ATL). En el cas del Ter, planteja la connexió de l’actual transvasament gestionat per ATL amb la xarxa del Consorci de la Costa Brava (CCB).

Aquesta proposta ha estat rebutjada històricament pels diferents governs de la Generalitat i per la major part dels grups parlamentaris, així com el conjunt d’organitzacions socials i ambientals del país. En aquest sentit, l’acord d’investidura de l’actual govern de la Generalitat té com a un dels punts importants, l’oposició als transvasaments, que anomenen interconnexió de xarxes.

L’obertura de l’acte ha anat a càrrec de Concha Zorrilla, Directora General de Transició Hídrica, el que ha estat el seu primer acte institucional. Ens preguntem, doncs, quina és la postura del Govern davant d’aquesta proposta. 

L’ampliació dels transvasaments del Ter, el Segre i l’Ebre, no només és greu des del punt de vista ambiental, ja que posen en risc l’estat actual dels rius i els seus ecosistemes, com són el Delta de l’Ebre i els Aiguamolls de l’Empordà. També tindrà un impacte socialment negatiu, perquè té com a objectiu aprofundir amb el model de creixement turístic i urbanístic del litoral català.

L’Observatori augmenta fins a sis les dessalinitzadores previstes, aportant al sistema un total de 360 Hm³/any provinent de la dessalinització, així com 427 Hm³/any provinents de la regeneració. Sorprèn l’increment desmesurat d’aquestes dues fonts, quan el tercer pla de gestió de l’aigua de conques internes (2022-2027) preveu un dèficit de 190 Hm³. Aquest augment d’oferta d’aigua, que supera amb escreix la demanda que el document planteja per al 2050, només respon a una voluntat d’incrementar els consums futurs de l’aigua.

L’Observatori actua com a lobby de les empreses constructores i de gestió privada de l’aigua, especialment d’AGBAR, que en seria la gran beneficiada, tant per les obres com per la posterior explotació. Aquestes obres estan sobredimensionades i valorades en 22.000 M€. El finançament d’aquestes obres tindrà un fort impacte en els rebuts de l’aigua de la ciutadania, i alhora suposarà una reducció de les inversions públiques en altres àmbits.

Aquesta proposta agreuja el desequilibri territorial a favor del creixement insostenible de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a costa de l’espoli d’aigua de la resta de conques. En cap moment es planteja una política real de gestió de la demanda, que abordi els consums excessius que el país té i la necessitat d’abastir cada conca amb la seva aigua. El document tampoc aborda el potencial de les aigües grises i pluvials, perquè no genera beneficis a les empreses subministradores. 

Lamentem que la sequera s’utilitzi com a pretext per a construir infraestructures al servei d’un determinat model econòmic, donant l’esquena a la crisi climàtica i energètica.

Anunciem que en el marc de la Cimera Social de l’Aigua estem treballant per teixir aliances amb tots els territoris i actors socials amb l’objectiu de reforçar una estratègia de país basada en la preservació de l’aigua com a bé comú, la conservació dels rius, aqüífers i ecosistemes, així com l’equilibri territorial. I fer front, d’aquesta manera, a una estratègia basada en l’interès particular.