Cimera Social Aiguacomunicats

Propostes de la Red Agua Pública davant les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny de 2024

La Red Agua Pública (RAP) -organització que reuneix diverses desenes de plataformes i organitzacions socials de l’estat espanyol en la defensa de la gestió pública, democràtica i participativa dels serveis del cicle urbà de l’aigua-, proposa als partits polítics que concorren a les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny, un conjunt de consideracions relacionades amb el sector, amb l’objectiu de contrastar-les amb el recollit en els seus respectius programes electorals i conèixer la seva disposició a desenvolupar-les en iniciatives posteriors, durant la X legislatura del Parlament.

Les propostes de la RAP, que les considera fonamentals per a avançar en la gestió pública, democràtica i participativa dels serveis del cicle urbà de l’aigua, es concreten en les actuacions i reformes legislatives següents, que s’incardinen en la decisió d’evitar retrocedir en els avenços aconseguits fins ara, i reivindiquen l’exigència de polítiques més ambicioses. 

DRETS HUMANS A L’AIGUA I AL SANEJAMENT

Reconeixement exprés i incorporació a la normativa en el més alt nivell possible dels Drets Humans a l’Aigua i al Sanejament, amb l’abast i contingut definit per Nacions Unides, que les administracions públiques tenen l’obligació de respectar, protegir i complir.

Mentre això no s’aconsegueix, tramitar, en la mesura del possible, la legislació que avanci en la implementació d’aquests drets i, significativament, la relacionada amb el mínim vital d’aigua que garanteixi que les persones en situació de vulnerabilitat puguin rebre de manera gratuïta un subministrament mínim d’aigua que cobreixi les seves necessitats bàsiques que els permeti viure dignament, alhora que es prohibeixi expressament els talls del subministrament en tals circumstàncies.

Davant el significatiu retard en la implementació del dret humà al sanejament, és rellevant impulsar-lo no sols en l’àmbit de les llars sinó també en els espais públics i comuns. La transposició de la nova Directiva sobre el tractament de les aigües residuals urbanes a la les legislacions nacionals, pot ser una bona ocasió per a això.

USOS DEL AGUA, USOS PRIORITARIS, CANVI CLIMÀTIC I SEQUERA

Detenir el creixement de les demandes hídriques, tant en el regadiu com en els usos urbans i industrials, de manera que s’adaptin a la reducció de cabals disponibles per efecte de la sobreexplotació i la deterioració de la qualitat de les aigües i els ecosistemes, i que s’aguditza pel canvi climàtic en curs, redimensionant la superfície regada i les demandes urbanes expansives, prioritzant la reducció de les grans explotacions de regadiu, les promocions urbanístiques i els usos turístics més balafiadors.

En tot cas, la reducció de la disponibilitat d’aigua per als diferents usos s’haurà de realitzar amb un caràcter socialment progressiu, que prioritzi el dret humà a l’aigua, protegeixi els sectors productius agraris amb arrelament en el territori i als grups socials més vulnerables i asseguri els cabals ecològics.

En coherència amb l’anterior, assegurar que la Política Agrària Comuna (PAC) s’ajusti sistemàticament als objectius de la Directiva Marc de l’Aigua, de manera que l’expansió de la superfície de regadiu deixi de ser subvencionable si el reg afecta a masses d’aigua l’estat de la qual s’ha definit com a inferior a bo, i es limiti el finançament de cultius intensius en aigua en regions amb estrès hídric sense que mediïn controls ni salvaguardes mediambientals i socials.

PROTECCIÓ DE LES FONTS I ÀREES DE CAPTACIÓ D’AIGUA POTABLE

Urgir a les administracions públiques i als operadors dels serveis de proveïment d’aigua a prendre les mesures necessàries per a la protecció efectiva de les àrees de captació, d’acord amb el que s’estableix en la directiva relativa a la qualitat de les aigües destinades al consum humà, concebuda com un instrument de gestió del risc.

D’altra banda, les institucions europees han d’actualitzar i completar els instruments ja existents –com la llista de substàncies prioritàries de la directiva marc de l’aigua- i aprofundir en les estratègies de prevenció dels riscos per a la salut humana relacionats amb la presència de productes tòxics en les aigües de consum, com ara pesticides i altres contaminants emergents (derivats de fàrmacs, cosmètics, etc).

NO A LA PRIVATITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA

Defensa del caràcter públic de la gestió dels serveis del cicle urbà de l’aigua rebutjant la seva mercantilització, privatització i financerització. En qualsevol cas, es tindrà en compte que tota privatització d’aquests serveis haurà d’estar necessàriament precedit per un procés de participació ciutadana informada que culmini en una Consulta Ciutadana vinculant.

SUPORT ALS PROCESSOS DE REMUNICIPALITZACIÓ

Suport als processos de remunicipalització dels serveis del cicle urbà de l’aigua, pel que és fonamental revertir la legislació aprovada en el passat immediat tendent a obstaculitzar, quan no a impedir, la remunicipalització dels serveis del cicle urbà de l’aigua.

Garantir que, quan s’extingeixi la concessió per finalització del termini o resolució del contracte, i amb una antelació de, almenys un any, s’abordi un procés d’informació i participació pública destinat a decidir el mode de gestió, el resultat de la qual serà vinculant.

MODEL DE GESTIÓ I GOVERNANÇA

Defensa d’un model de gestió pública sense ànim de lucre i d’acord amb criteris de pluralitat, transparència, rendició de comptes, participació ciutadana, qualitat i eficiència social, econòmica i mediambiental. Exigència que tots els ingressos que s’obtinguin de la contraprestació econòmica procedent dels serveis de proveïment i sanejament es destinin a sufragar els costos d’aquests serveis.

Aquest model és consubstancial amb la garantia del dret a la participació pública, activa, lliure i significativa en totes les fases de la gestió del cicle urbà de l’aigua, de manera que sigui possible incidir i decidir sobre la realització i seguiment de la planificació estratègica en tots els nivells de les administracions públiques, dels projectes i programes que es realitzin i financin, així com en la gestió administrativa i pressupostària, incloent-hi el disseny de les estructures i polítiques tarifàries.

Impulsar instruments democràtics de participació ciutadana -com els Observatoris de l’aigua-, que garanteixin l’accés a la informació i la transparència en la gestió, fent possible una efectiva rendició de comptes per part dels operadors dels serveis del cicle urbà de l’aigua.

Pel que respecta als aspectes econòmics i financers de la gestió de l’aigua cal recordar que, en l’estat espanyol, els instruments de recuperació de costos segons el principi de qui contamina paga estan per desenvolupar, especialment pel que fa a l’estimació i imputació dels costos ambientals, sobrecarregant per la via dels fets als usuaris urbans.

DEROGACIÓ DE NORMES I LLEIS QUE FACILITIN LA PRIVATITZACIÓ O OBSTACULITZIN LA REMUNICIPALITZACIÓ

Derogar la legislació que promogui la privatització o obstaculitzi la remunicipalització dels serveis públics municipals, entre ells els de proveïment d’aigua i sanejament.

CONDICIONS LABORALS

Defensa de personal amb drets i condicions de treball justes, en termes de qualitat i estabilitat en l’ocupació. D’acord amb la importància dels treballadors, garantir la seva participació en les instàncies de presa de decisions.

Aplicar de manera conseqüent les Directives que regulen la igualtat de tracte en l’ocupació i l’ocupació, així com a l’accés a béns i serveis i el seu subministrament, amb estratègies per a eliminar els sostres de cristall existents.

Article anterior

Les organitzacions de la Cimera Social de l’Aigua abandonem la Taula Nacional de l’Aigua i acordem mesures prioritàries per al nou Govern de la Generalitat

Següent article

La ministra Ribera té en suspens a 1,6 milions de llars vulnerabilitzades davant la fi de la prohibició de talls de subministrament